Setmana Santa 2011 Tarragona

Transcripción

Setmana
Santa 2011
Tarragona
Semana Santa 2011
Índex
Índice
Guia Setmana Santa - Edició 2011
Edita: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona (Carrer Major 39,
Tarragona)
Organitza: Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona
Coordinació, text i guió fotogràfic: Quim Mas Carceller
Fotografies: Lluís Amenós Basora, Pere Amenós Basora, Ramon
Giner Filella, Carles Mallol Parga, Quim Mas Carceller, Josep Ma. Rios
Fernández-Pacheco, Miquel Sanchis Bernabeu, Oriol Ventura Pedrol i
Francesc Virgili Novel
D.L.: T.585-2011
4
La Setmana Santa a Tarragona
La Semana Santa en Tarragona
6
Saludes
Saludas
Guia Setmana Santa - Edició 2011
Edita: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona (Carrer
Major 39, Tarragona)
Organitza: Agrupació d’Associacions de
Setmana Santa de Tarragona
4
10 Programa de actos
Coordinació, text i guió fotogràfic: Quim
Mas Carceller
6
20 Ordre de la Processó del
Disseny i maquetació: Impremta Bou
Saludes
Saludas
Programa d’actes
Sant Enterrament
Orden de la Procesión del Santo
Entierro
Mostra del Patrimoni Artístic
34 Muestra del Patrimonio Artístico
Venda de tiquets
36 Venta de tickets
Recorregut de la Processó
38 Recorrido de la Procesión
40 Confraries
Cofradías
Índex
Índice
Fotografies: Lluís Amenós Basora,
Pere Amenós Basora, Ramon Giner
Filella, Carles Mallol Parga, Quim Mas
Carceller, Josep Ma. Rios FernándezPacheco, Miquel Sanchis Bernabeu,
Oriol Ventura Pedrol i Francesc Virgili
Novel
D.L.: T.585-2011
Programa d’actes
10 Programa de actos
20 Ordre de la Processó del
Sant Enterrament
Orden de la Procesión del Santo
Entierro
Mostra del Patrimoni Artístic
34 Muestra del Patrimonio Artístico
Venda de tiquets
36 Venta de tickets
Recorregut de la Processó
38 Recorrido de la Procesión
40 Confraries
Cofradías
Foto coberta: DETALL DEL PENÓ DEL SANT SEPULCRE (1926) DISSENY DE JUJOL Pere Amenós Basora
Foto portada: DETALLE DEL PENDÓN DEL SANTO SEPULCRO (1926) DISEÑO DE JUJOL Pere Amenós Basora
2
SANT ENTERRAMENT
ARMATS / COHORTE
/ SANTO ENTIERRO
ROMANA Pere
Lluis Amenós Basora
3
L
a Setmana Santa de Tarragona constitueix una fita importantíssima en la vida de
la ciutat des de fa ja molts anys -segles que fossilitzen tradicions-, ja que els seus
orígens moderns cal situar-los a mitjan segle XVI. La Setmana Santa de Tarragona
reuneix en pocs dies el major nombre de manifestacions de pietat popular que permeten
confirmar-la com la millor de Catalunya, comparable a les més famoses d’Espanya, ni millor
ni pitjor, sinó tan sols diferent, amb una participació directa de prop de 5.000 confrares.
Les celebracions tenen com a protagonistes els viacrucis de les diferents confraries, la
processó del Dolor del Dimecres Sant i la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
Solemnitat, tradició i silenci han estat des de sempre les principals característiques de
la més representativa i genuïna manifestació religiosa popular de la Setmana Santa
tarragonina. Ens hem referit evidentment a la processó del Sant Enterrament, que se
celebra al capvespre del Divendres Sant pels vells carrers de la Part Alta de la ciutat. No és
en va que aquesta processó ha estat declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la
Generalitat de Catalunya i Festa d’Interès Turístic Nacional a tot el conjunt de la Setmana
Santa de Tarragona.
L
a Semana Santa de Tarragona constituye un hito importantísimo en la vida de la
ciudad desde hace ya muchos años -siglos que fosilizan tradiciones-, puesto que
sus orígenes modernos cabe situarlos a mediados del siglo XVI. La Semana Santa de
Tarragona reúne en pocos días el mayor número de manifestaciones de piedad popular
que permiten confirmarla como la mejor de Cataluña, comparable a las más famosas de
España, ni mejor ni peor, sino tan sólo diferente, con una participación directa de cerca de
5.000 cofrades o hermanos.Las celebraciones tienen como protagonistas a los vía crucis
de las diferentes cofradías, la procesión del Dolor del Miércoles Santo y la procesión del
Santo Entierro del Viernes Santo.
Solemnidad, tradición y silencio han sido desde siempre las principales características
de la más representativa y genuina manifestación religiosa popular de la Semana Santa
tarraconense. Nos referimos evidentemente a la procesión del Santo Entierro, que tiene
lugar al atardecer del Viernes Santo y que discurre principalmente por las callejuelas de la
Parte Alta de la ciudad. No es en vano que esta procesión fue declarada Fiesta Tradicional
de Interés Nacional por la Generalitat de Catalunya y Fiesta de Interés Turístico Nacional a
todo el conjunto de la Semana Santa de Tarragona.
L’ENTRADA TRIOMFAL DE JESÚS A JERUSALEM / LA ENTRADA TRIUNFAL DE JESÚS A JERUSALÉN Josep Ma. Rios
4
5
Jaume Pujol Balcells
Josep Fèlix Ballesteros
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Alcalde de Tarragona
Viure la Setmana Santa de Tarragona
El tarannà de la nostra ciutat es nodreix d’un element espiritual,
arrelat en la memòria col·lectiva de generacions de tarragonines i
tarragonins: la Setmana Santa.
En aquest programa de butxaca editat per l’Agrupació
d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona trobareu tots els
actes que es fan durant la setmana més gran de l’any. Us recomano
que visqueu santament aquestes jornades santes. Són dies també
de descans, de viure intensament les nostres tradicions, de trobarnos en família. Però no perdem de vista que, per als cristians,
meditar la Passió de Jesús, participar en els oficis del tríduum
pasqual, prendre part en les processons, ens ajudarà a conèixer
Jesús més de prop i fer-lo present en la nostra vida, perquè molts
arribin a conèixer també aquell que va morir per tots i va ressuscitar,
i que viu per sempre.
Que tingueu tots una bona Pasqua de Resurrecció.
Tarragona, Setmana Santa 2011
6
Tarragona estableix complicitats entre les diverses confraries i
fa possible que la Setmana Santa tingui un sentit especial sense
defugir de l’espiritualitat i la tradició que representa l’ànima
tarragonina.
Crist va morir per nosaltres. Però la mort també és resurrecció i vida.
I a Tarragona, Setmana Santa també vol dir preludi de primavera i
Pasqua.
El renaixement de la fauna i la flora, el retorn dels dies llargs
i amarats de mar i farigola obren un horitzó d’esperança. Les
confraries, treballant plegades fan una tasca encomiable posant
al mapa del turisme religiós la nostra ciutat, un fet que cal agrair
públicament perquè és amb l’esforç col·lectiu com s’avança com
a ciutat.
7
Sergi de los Rios
Joaquim Julià Panadès
President del Patronat Municipal de
Turisme de Tarragona
President de l’Agrupació d’Associacions
de Setmana Santa
Una Setmana Santa referent
La tradició profundament sentida i arrelada de la Setmana Santa,
tan plena de d’essències espirituals i alhora grandiosa en sentiment
al voltant de la passió, mort i resurrecció de Crist; que també es
demostra en el creixement honest, en aquests dies sants, de la
participació dels tarragonins i tarragonines en totes les celebracions
religioses, culturals i tradicionals.
Un any més Tarragona viu la Setmana Santa, un esdeveniment que
transforma la ciutat i que fa sortir milers de ciutadans al carrer, en un
seguit d’actes que han vist reconegut el seu prestigi amb la declaració
de Festa d’interès turístic per part de la Generalitat de Catalunya. És
per aquest motiu que editem aquesta guia i que complementa el
cartell de promoció dissenyat per Juan LLuis Nogués Sánchez, per tal
de donar el màxim ressò possible a una Setmana Santa única.
Hem de tenir en compte que la Setmana Santa de Tarragona és ja
un referent nacional gràcies a l’esforç de la societat en general i les
confraries en particular. Ciutadans d’arreu arriben durant aquestes
dates per seguir les processons i tots els actes al carrer. Un punt
d’atracció turístic increïble, que es veu reforçat per la promoció que es
duu a terme des del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona.
Un bon exemple d’aquesta promoció és la guia que teniu entre
les mans, de la qual se n’han editat milers de còpies per tal que la
informació arribi més enllà de la nostra ciutat. La Setmana Santa de
Tarragona es projecta més enllà del territori, arribant a punts d’arreu
de l’Estat, en una clara mostra de capitalitat i de referent.
Cada primavera, a Tarragona, floreix aquest esperit, aquest neguit
religiós i ciutadà. Però no d’una manera rutinària, sinó sempre nou,
atraient i suggeridor. És, any rere any, una prolongada i renovadora
superació que es nodreix d’història, d’art i de pietat, que ens mostra
el que és i el que representa per nosaltres la Setmana Santa.
Us convido, doncs, un any més, a renovar i a viure la Setmana Santa,
les nostres tradicions i a fer-les viure als que ens visiten.
Que tingueu una bona Setmana Santa i una millor Pasqua de
Resurrecció.
Preparem-nos, doncs, per gaudir d’aquesta festivitat, per contemplar
tots els passos, per escoltar atentament els sons que omplen la ciutat,
per viure en primera persona una tradició històrica i ciutadana. La
Setmana Santa a Tarragona, tot un món per gaudir.
8
9
Programa d’actes
Setmana Santa 2011
Programa de actos
Semana Santa 2011
Divendres 8 d’abril
A les 20 h. A Flix (Ribera d’Ebre) EXPOSICIÓ “Spiritus Lux – La llum de l’esperit”. Organitzen:
Agrupació d’ASST i Ajuntament de Flix. Oberta fins al Dilluns de Pasqua, 25 d’abril.
Dissabte 9 d’abril
A les 19.30 h. VIACRUCIS a l’església de Sant Pere del Serrallo. A les 20 h PROCESSÓ, que
recorrerà els principals carrers del barri marítim. Organitzen: GREMI DE MAREJANTS I
ASSOCIACIÓ DEL PAS DE LA PRESA DE JESÚS – CONFRARIA DE PESCADORS.
Diumenge 10 d’abril
A les 19.30 h. Al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, sala Eutyches. PRESENTACIÓ DE
L’AUDIOVISUAL “PASSIO” DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA.
A les 20 h. A la mateixa sala. 1r Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT de la
BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE. Organitza: Agrupació d’ASST.
Dimecres 13 d’abril
A les 19 h. Pati Jaume I de l’Ajuntament. INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DEL CONCURS DE
PINTURA 2011. Organitza: Agrupació d’ASST.
Viernes 8 de abril
A las 20 h. En Flix (Ribera de Ebro) EXPOSICIÓN “Spiritus Lux – La luz del espíritu”.
Organizan: Agrupación de ASST y Ayuntamiento de Flix. Abierta hasta el Lunes de Pascua,
25 de abril.
Sábado 9 de abril
A las 19.30 h. VÍA CRUCIS en la iglesia de San Pedro del Serrallo. A las 20 h PROCESIÓN que
recorrerá las principales calles del barrio marítimo. Organizan GREMIO DE MAREANTES Y
ASOCIACIÓN DEL PASO DEL PRENDIMIENTO DE JESÚS-COFRADÍA DE PESCADORES.
Domingo 10 de abril
A las 19.30 h. En el Palacio de Ferias y de Congresos de Tarragona, sala Eutyches,
PRESENTACIÓN DEL AUDIOVISUAL DE LA SEMANA SANTA DE TARRAGONA.
A las 20 h. En la misma sala y dentro del 1º Festival de Música de Semana Santa,
CONCIERTO de la BANDA DE MÚSICA DE LA ASOCIACIÓN LA SALLE. Organiza: Agrupación
de ASST.
Miércoles 13 de abril
A las 19 h. Patio Jaume I del Ayuntamiento. INAUGURACIÓN DE LA EXPOSICIÓN DEL
CONCURSO DE PINTURA 2011. Organiza: Agrupación de ASST.
ORACIÓ A L’HORT / ORACIÓN EN EL HUERTO Pere Amenós Basora
10
11
Divendres 15 d’abril
A les 19 h. Església de Sant Llorenç. VIACRUCIS per l’interior de l’església. A les 20 h PROCESSÓ
pels carrers de la Part Alta. Organitza: GREMI DE PAGESOS DE SANT ISIDRE.
Viernes 15 de abril
A las 19 h. Iglesia de San Lorenzo. VÍA CRUCIS por el interior de la iglesia. A las 20 h PROCESIÓN
por las calles de la Parte Alta. Organiza: GREMIO DE LABRADORES DE SAN ISIDRO.
Dissabte 16 d’abril
A les 19.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari. VIACRUCIS per l’interior de l’església. Organitza:
COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN
JUAN EVANGELISTA.
Sábado 16 de abril
A las 19.30 h. Iglesia de San Nicolás de Bari. VÍA CRUCIS por el interior de la capilla. Organiza:
COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN
JUAN EVANGELISTA.
A les 19.30 h. Església de Sant Llorenç. CONCERT SACRE, a càrrec del COR L’ÀNCORA.
Organitza: GREMI DE PAGESOS.
A las 19.30 h. Iglesia de San Lorenzo. CONCIERTO SACRO, a cargo del COR DE L’ÀNCORA.
Organiza: GREMIO DE LABRADORES.
Del diumenge 17 d’abril al dissabte 23 d’abril
MOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA. *Veure pàgina 35.
Del domingo 17 de abril al sábado 23 de abril.
MUESTRA DEL PATRIMONIO ARTÍSTICO DE LA SEMANA SANTA TARRACONENSE. *Ver página 35
DIUMENGE DE RAMS, 17 d’abril
A les 11 h. Carrer de les Coques. BENEDICCIÓ DE PALMES I RAMS. Tot seguit, PROCESSÓ DE
PALMES I RAMS.
DOMINGO DE RAMOS, 17 de abril
A las 11 h. Calle de las Coques. BENDICIÓN DE PALMAS Y RAMOS. A continuación, PROCESIÓN
DE PALMAS Y RAMOS.
A les 11.30 h. A l’altar major de la Catedral. MISSA PONTIFICAL de Diumenge de Rams. Durant
l’Ofertori, la R. i V. CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE N. S. J. lliurarà el Ciri Pasqual en
nom de l’Agrupació d’ASST.
A las 11.30 h. En el altar mayor de la Catedral. MISA PONTIFICAL de Domingo de Ramos.
Durante el Ofertorio, la REAL Y VENERABLE CONGREGACIÓN DE LA PURÍSIMA SANGRE DE
NUESTRO SEÑOR JESUCRISTO entregará el Cirio Pascual en nombre de la Agrupación de ASST.
A les 13 h. Saló de plens de l’Ajuntament. PREGÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA 2011,
a càrrec del Sr. ENRIC PUJOL CAYUELAS.
A las 13 h. Salón de Plenos del Ayuntamiento. PREGÓN DE LA SEMANA SANTA TARRACONENSE
2011, a cargo del Sr. ENRIC PUJOL CAYUELAS.
A les 16.30 h. Des de la parròquia de Sant Joan sortirà la PROCESSÓ DE DIUMENGE DE RAMS,
amb el pas Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem. Organitza: GERMANDAT DE NOSTRE PARE
JESÚS DE LA PASSIÓ.
A las 16.30 h. Desde la parroquia de San Juan saldrá la PROCESIÓN DEL DOMINGO DE RAMOS,
con el paso Entrada Triunfal de Jesús en Jerusalén. Organiza: HERMANDAD DE NUESTRO
PADRE JESÚS DE LA PASIÓN.
A les 19 h. Sortirà de l’església de Natzaret el VIACRUCIS que recorrerà el recinte emmurallat i
la Part Alta. Organitza: R. i V. CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG.
A las 19 h. Saldrá de la iglesia de Nazaret el VÍA CRUCIS que recorrerá el recinto amurallado y la
Parte Alta. Organiza: REAL Y VENERABLE CONGREGACIÓN DE LA PURÍSIMA SANGRE.
DILLUNS SANT, 18 d’abril
A les 10.30 h. A la Catedral. MISSA CRISMAL, organitzada pel Capítol de la Catedral.
LUNES SANTO, 18 de abril
A las 10.30 h. En la Catedral. MISA CRISMAL, organizada por el Capítulo de la Catedral.
A les 19.30 h. A l’ermita de Sant Magí (Portal del Carro). Celebració de l’Eucaristia.
A las 19.30 h. En la ermita de San Magín (Portal del Carro). Celebración de la Eucaristía.
A les 20.15 h. VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta. Organitzen: ASSOCIACIÓ LA SALLE,
CONGREGACIÓ DEL DESCENDIMENT i IL·LUSTRE CONFRARIA DE SANT MAGÍ, MÀRTIR.
A las 20.15 h. VÍA CRUCIS PROCESIONAL por la Parte Alta. Organizan: ASOCIACIÓN LA SALLE,
CONGREGACIÓN DEL DESCENDIMIENTO e ILUSTRE COFRADÍA DE SAN MAGÍN, MÁRTIR.
DIMARTS SANT, 19 d’abril
A les 19 h. Església de Sant Francesc i organitzada per la REIAL GERMANDAT DE JESÚS
NATZARÈ. Missa i VIACRUCIS a l’interior de l’església.
MARTES SANTO, 19 de abril
A las 19 h. Iglesia de San Francisco y organizada por la REAL HERMANDAD DE JESÚS
NAZARENO. Misa y VÍA CRUCIS en el interior de la iglesia.
A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta de la ciutat.
A las 20 h. PROCESIÓN por las calles de la Parte Alta de la ciudad.
12
13
DIMECRES SANT, 20 d’abril
A les 19 h. Església de Sant Joan Baptista. RÉS DEL ROSARI DEL DOLOR i predicació. A les 19.45
h Des de la plaça de Sant Joan Baptista, PROCESSÓ DEL DOLOR. Organitza: GERMANDAT DE
NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ.
MIÉRCOLES SANTO, 20 de abril
A las 19 h. Iglesia de San Juan Bautista. REZO DEL ROSARIO DEL DOLOR y predicación. A las
19.45 h. Desde la plaza de San Juan Bautista: PROCESIÓN DEL DOLOR. Organiza: HERMANDAD
DE NUESTRO PADRE JESÚS DE LA PASIÓN.
DIJOUS SANT, 21 d’abril
Cada associació de Setmana Santa organitza les celebracions de la MISSA DE DIJOUS SANT
a les respectives esglésies i parròquies de la ciutat. A la Catedral se celebrarà a les 20 h,
presidida per l’arquebisbe.
JUEVES SANTO, 21 de abril
Cada asociación de Semana Santa organiza las celebraciones de la MISA DE JUEVES SANTO en
las respectivas iglesias y parroquias de la ciudad. En la Catedral se celebra a las 20 h, presidida
por el arzobispo.
A les 20 h. Església de Natzaret. Torns de GUÀRDIA D’HONOR dels armats de la Sang al
Santíssim Sagrament.
A las 20 h. Iglesia de Nazaret. Turnos de GUARDIA DE HONOR de los Armats de la Sangre al
Santísimo Sacramento.
A les 21 h. Església de Sant Pere del Serrallo. Torn de Vetlla i Hora Santa. Els armats del Gremi
de Marejants faran torns de GUÀRDIA D’HONOR davant el Santíssim Sagrament.
A las 21 h. Iglesia de San Pedro del Serrallo. Turno de Velatorio y Hora Santa. Los Armats del
Gremio de Mareantes harán turnos de GUARDIA DE HONOR ante el Santísimo Sacramento.
VETLLEU I PREGUEU / VELAD Y ORAD Pere Amenós Basora
14
15
DIVENDRES SANT, 22 d’abril
A les 0.15 h. VIACRUCIS fins al santuari del Loreto. Organitzen: ASSOCIACIÓ JUVENIL LORETO i
GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO.
A les 6 h. A la Catedral. SERMÓ DE PASSIÓ, anomenat popularment “de la Bufetada”.
A les 6.15 h. Sortiran de l’església de Natzaret el Sant Crist de la Sang, acompanyat de
congregants i representants de les confraries tarragonines amb les vestes i cucurulles, per
dirigir-se a la Catedral, on s’iniciarà el VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta, que acabarà a
la plaça del Rei. Organitza: R. i V. CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG.
VIACRUCIS PARROQUIALS: A les 9 h, a Sant Francesc, i a les 10 h, a Sant Joan Baptista, Sant Pau
i Sant Pere del Serrallo. A les 10 h, a la basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona, VIACRUCIS
organitzat per la parròquia i la IL·LUSTRE CONFRARIA DE SANT MAGÍ, MÀRTIR (Maginets).
A les 12 h. A la Santa Església Catedral. ACCIÓ LITÚRGICA DE DIVENDRES SANT, celebrada per
l’arquebisbe.
A les 12.30 h. Des de l’ermita de Sant Magí (Portal del Carro): SERMÓ DE LES SET PARAULES,
organitzat des del 1957 per l’ASSOCIACIÓ LA SALLE i retransmès per Tarragona Ràdio amb la
participació de la CORAL AUGUSTA.
VIERNES SANTO, 22 de abril
A las 0.15 h. VÍA CRUCIS hasta el santuario del Loreto. Organizan: ASOCIACIÓN JUVENIL LORETO
y HERMANDAD DEL SANTO ECCE-HOMO.
A las 6 h. En la Catedral. SERMÓN DE PASIÓN, denominado popularmente “de la Bofetada”.
A las 6.15 h. Saldrán de la iglesia de Nazaret el Santo Cristo de la Sangre, acompañado de
congregantes y representantes de las cofradías tarraconenses con las túnicas y los capuces,
para dirigirse a la Catedral, donde se iniciará el VÍA CRUCIS PROCESIONAL por la Parte Alta, que
acabará en la plaza del Rei. Organiza: REAL Y VENERABLE. CONGREGACIÓN DE LA PURÍSIMA
SANGRE
VÍA CRUCIS PARROQUIALES: A las 9 h, en San Francisco, y a las 10 h, en San Juan Bautista, San
Pablo y San Pedro del Serrallo. A las 10 h, en la basílica de Santa María del Mar, de Barcelona, VÍA
CRUCIS organizado por la parroquia y la ILUSTRE COFRADÍA DE SAN MAGÍN, MÁRTIR (Maginets).
A las 12 h. En la Santa Iglesia Catedral. ACCIÓN LITÚRGICA DE VIERNES SANTO, celebrada por
el arzobispo.
A las 12.30 h. Desde la ermita de San Magín (Portal del Carro): SERMÓN DE LAS SIETE
PALABRAS, organizado desde 1957 por la ASOCIACIÓN LA SALLE y retransmitido por Tarragona
Radio con la participación de la CORAL AUGUSTA.
DETALL DEL CIRINEU / DETALLE DEL CIRINEO Francesc Virgili Novel
16
17
A les 16.15 h. Des de l’església de Natzaret sortiran els Armats de
la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang per iniciar la
RECOLLIDA de misteris a la Rambla Nova, carrer Unió i Part Alta de
la ciutat i traslladar-los a la plaça del Rei.
A las 16.15 h. Saldrán desde la iglesia de Nazaret los Armats de la
Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre para iniciar la
RECOGIDA de los pasos en la Rambla Nova, calle Unión y Parte Alta
de la ciudad y trasladarlos a la plaza del Rei.
PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT
A les 20 h. Des de l’església de Natzaret, plaça del Rei, sortirà la
magna i tradicional PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, declarada
FESTA TRADICIONAL D’INTERÈS NACIONAL per la Generalitat de
Catalunya, organitzada per la REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ
DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST. Hi
participen els Armats de la Sang i les dotze associacions de la
Setmana Santa tarragonina que acompanyaran els respectius
passos (vint en total).
PROCESIÓN DEL SANTO ENTIERRO
A las 20 h. Desde la iglesia de Nazaret, plaza del Rei, saldrá la
magna y tradicional PROCESIÓN DEL SANTO ENTIERRO, declarada
FIESTA TRADICIONAL DE INTERÉS NACIONAL por la Generalitat de
Cataluña, organizada por la REAL Y VENERABLE CONGREGACIÓN DE
LA PURÍSIMA SANGRE DE NUESTRO SEÑOR JESUCRISTO. Participan
los Armats de La Sangre y las doce cofradías de la Semana Santa
tarraconense que acompañarán a los respectivos pasos (veinte en
total).
DISSABTE SANT, 23 d’abril
A les 18.30 h. Església de Natzaret. PROCESSÓ DE LA SOLEDAT
pels carrers de la Part Alta, organitzada per la CONGREGACIÓ DE
SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT.
SÁBADO SANTO, 23 de abril
A las 18.30 h. Iglesia de Nazaret. PROCESIÓN DE LA SOLEDAD por
las calles de la Parte Alta, organizada por la CONGREGACIÓN DE
SEÑORAS DE LA VIRGEN DE LA SOLEDAD.
A les 19 h. Carrer Major. Inici de la tradicional cantada de
CARAMELLES per tota la ciutat. Organitza: COR GREGAL.
A las 19 h. Calle Major. Inicio de la tradicional cantada de
CARAMELLES por toda la ciudad. Organiza: COR GREGAL.
A les 22.30 h. VETLLA PASQUAL a la Catedral. A la mateixa hora se
celebrarà a totes les parròquies de la ciutat l’acte culminant de la
Setmana Santa amb l’assistència de les respectives associacions
de Setmana Santa de Tarragona.
A las 22.30 h. VIGILIA DE PASCUA en la Catedral. A la misma hora se
celebrará en todas las parroquias de la ciudad el acto culminante
de la Semana Santa con la asistencia de las asociaciones de
Semana Santa de Tarragona.
Després de la Vetlla Pasqual i a la Sala dels Canonges de la
Catedral, cantada de CARAMELLES, interpretada pel COR GREGAL.
El diumenge al matí actuaran pels carrers del Serrallo.
Después de la Vigilia de Pascua y en la Sala de los Canónigos de
la Catedral, cantada de CARAMELLES interpretada por el COR
GREGAL. El domingo por la mañana actuarán por las calles del
Serrallo.
DIUMENGE DE PASQUA, 24 d’abril
A les 11 h. A la Catedral, OFICI DE PASQUA.
DOMINGO DE PASCUA, 24 de Abril
A las 11 h. En la Catedral, OFICIO DE PASCUA.
LA SOLEDAT / LA SOLEDAD Miquel Sanchis Bernabeu
18
19
SANT SOPAR / SANTA CENA Ramon Giner
Ordre de la processó
del Sant Enterrament
Orden de la procesión
del Santo Entierro
1. ARMATS DE LA SANG, cohort romana que encapçala la processó del Sant Enterrament al
capvespre del Divendres Sant. Documentats a meitat segle XVIII, quan van sortir a la processó
de 1758 que aleshores se celebrava el Dijous Sant. Prèviament, a les quatre de la tarda, fan la
recollida de misteris a la Rambla i a la Part Alta de la ciutat per acompanyar-los fins a la plaça
del Rei, d’on surt la processó. Els Armats pertanyen a la Reial i Venerable Congregació de la
Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. La cohort està formada per el Capità Manaies, un
tocador de trompeta, sis tocadors de timbals (amb capa blanca), trenta-dos armats (amb capa
vermella, llança i escut) i quatre portadors d’atxes (amb túnica blau clar). Al llarg de la processó
i en llocs concrets com Pla de Palau, Pla de la Seu, plaça de la Font i Rambla Nova, fan diferents
evolucions anomenades passades: passada d’un, passada de dos, formació i passada de
quatre; l’encreuament i la cadena, entre d’altres.
1. COHORTE ROMANA DE LA PURÍSIMA SANGRE. Grupo de soldados romanos
(Armats) que encabezan la procesión del Santo Entierro al atardecer del Viernes Santo. Están
documentados a mitad del siglo XVIII, cuando salieron en la procesión de 1758, que en aquella
época se celebraba el Jueves Santo. Previamente, a las cuatro de la tarde, realizan la recogida
de pasos desde la Rambla Nova y la Parte Alta de la ciudad para acompañarlos hasta la plaza
del Rei, lugar de salida de la procesión. Pertenecen a la Real y Venerable Congregación de
la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo. La cohorte está compuesta por el Capitán
Manaies, un tocador de trompeta, seis atabaleros (con capa blanca), treinta y dos armados
(con capa roja, lanza y escudo) y cuatro portadores de hachas de cera (con túnica azul claro).
A lo largo de la procesión y en lugares concretos como Pla de Palau, Pla de la Seu, plaza de la
Font y Rambla Nova, hacen diferentes evoluciones llamadas pasadas: pasada de uno, pasada
de dos, formación y pasada de cuatro, la cruz y la cadena, entre otras.
20
21
2. BANDERA NEGRA, de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, que obre el pas de la
processó. És portada per un congregant acompanyat d’altres dos amb matraques, instrument
de fusta de gran simplicitat usat antigament els tres darrers dies de Setmana Santa en
substitució de les campanes.
2. BANDERA NEGRA, de la R. y V. Congregación de la Purísima Sangre, abre la marcha de la
procesión. La lleva un congregante acompañado de otros dos con matracas, instrumento de
madera de gran simplicidad, usado antiguamente los tres últimos días de Semana Santa en
sustitución de las campanas.
3. SANT SOPAR, del Gremi de Marejants. Representa els dotze apòstols, asseguts al voltant
de la taula, i Jesús dret en el moment de la instauració de l’Eucaristia. És una obra de l’andorrà
Emili Solé Carcolé, datada el 1995. Els agremiats porten vesta amb cua penitencial negres amb
escapulari triangular blau marí, gorgera i medalla.
3. SANTA CENA, del Gremio de Mareantes. Representa a los doce apóstoles, sentados
alrededor de la mesa, y Jesús de pie en el momento de la instauración de la Eucaristía. Es obra
del andorrano Emili Solé Carcolé y la construyó el 1995. Los agremiados visten túnica y cola
penitencial negras con escapulario triangular azul marino, golilla y medalla.
4. L’ORACIÓ A L’HORT, de l’Associació La Salle. Mostra el moment de l’oració de Jesús a
l’Hort de les Oliveres de Getsemaní, quan Jesús és confortat per un àngel que li ofereix el calze
de l’amargura. El misteri es guarneix amb una branca d’olivera, farigola i romaní. Estrenat l’any
1942, en són autors els tallers de Messeguer-Rius de Barcelona. Els alumnes associats porten
vesta morada amb estola, punys i cíngol granats, gorgera i medalla.
4 LA ORACIÓN EN EL HUERTO, de la Asociación La Salle. Muestra el momento de la oración
de Jesús en el Huerto de los Olivos de Getsemaní, cuando es confortado por un ángel que
le ofrece el cáliz de la amargura. El paso se adorna con una rama de olivo, tomillo y romero.
Estrenado en 1942, sus autores son los talleres de Messeguer-Rius de Barcelona. Los alumnos
asociados visten túnica morada con estola, puños y cordón granates, golilla y medalla.
5. VETLLEU I PREGUEU, de l’Associació La Salle. Representa Jesús a l’Hort de les Oliveres de
Getsemaní, quan convida els seus apòstols més estimats, Pere, Jaume i Joan, mig adormits,
a pregar amb ell. És obra de Claudi Rius, de 1943. Els antics alumnes associats porten vesta i
cucurulla morada amb estola, punys i cíngol granats, gorgera i medalla.
5. VELAD Y ORAD, de la Asociación La Salle. Escena de Jesús en el Huerto de los Olivos
de Getsemaní, en el momento que invita a sus apóstoles más queridos, Pedro, Jaime y Juan,
medio dormidos, a rezar con él. Es obra de Claudi Rius y se construyó en 1943. Los antiguos
alumnos asociados llevan túnica y capuz morados con estola, puños y cordón granates, golilla
y medalla.
6. LA PRESA DE JESÚS, de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús - Confraria de
Pescadors. Escenifica el moment en què Jesús és detingut a l’Hort de les Oliveres de
Getsemaní i traït per Judes Iscariot. Completa el grup escultòric un soldat en actitud d’agafar
Jesús i al darrere del pas, sant Pere, amb l’espasa desembeinada, ataca Malcus, que es posa la
mà a l’orella. El pas, tallat en fusta, és obra del barceloní Jaume Satorras, de 1956. Els confrares
porten vesta amb cua penitencial i cucurulla blau grisós o gorgera, escapulari i faixa blau marí
i medalla.
6. EL PRENDIMIENTO DE JESÚS, de la Asociación del Paso del Prendimiento de Jesús Cofradía de Pescadores. Escenifica el momento en que Jesús es detenido en el Huerto de
los Olivos de Getsemaní y traicionado por Judas Iscariote. Completa el grupo escultórico un
soldado en actitud de apresar a Jesús y en la parte de atrás del paso, San Pedro, con la espada
desenvainada, ataca a Malco, que se toca la oreja con la mano. El paso, tallado en madera, es
obra de Jaume Satorras y se construyó en 1956. Los cofrades visten túnica, cola penitencial y
capuz grises o golilla, escapulario y faja gris marino y medalla.
7. LA FLAGEL·LACIÓ, de la Secció d’Aspirants de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor Jesucrist. Escenifica el moment en què Jesús és flagel·lat per tres torturadors
romans davant la presència d’un centurió. Va ser tallat en fusta el 1948 per l’ampostí Innocenci
Soriano Montagut. Els aspirants porten vesta blanca, estola vermella, gorgera i medalla.
7. LA FLAGELACIÓN, de la Sección de Aspirantes de la R. y V. Congregación de la Purísima
Sangre de Nuestro Señor Jesucristo. Escena de la flagelación de Jesús, por tres torturadores
romanos, ante la presencia de un centurión. Fue tallado en madera en 1948 por el artista de
Amposta Innocenci Soriano Montagut. Los aspirantes visten túnica y cola penitencial blancas,
estola roja, golilla y medalla.
22
23
8. CRISTO DEL BUEN AMOR, de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de
la Amargura con San Juan Evangelista. Representa Jesús coronat d’espines i flagel·lat, assegut
en actitud afligida. La imatge la va fer, en fusta de cedre, la reusenca Maria Mercè Bessó i
Carreras, el 1996. La túnica dels confrares és blanca i la capa, faixí i cucurulla són de color lila.
Completa la indumentària la medalla de la confraria.
9. NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN
EVANGELISTA, de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra
Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Imatges de la Mare de
Déu de l’Amargura, acompanyada de sant Joan, contemplant Jesús afligit.
Les dues imatges són obra del sevillà Jesús Méndez Lastrucci, de 2006. La
túnica dels confrares és blanca i la capa, faixí i cucurulla són de color lila.
Completa la indumentària la medalla de la confraria.
8. CRISTO DEL BUEN AMOR, de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra
Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Escenifica a Jesús coronado de
espinas y flagelado, sentado en actitud afligida. La imagen la talló en madera de cedro
la artista de Reus Maria Mercè Bessó y Carreras en 1996. La túnica de los cofrades
es blanca y la capa, el fajín y el capuz son de color violeta. Completa la indumentaria la
medalla de la cofradía.
9. NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA, de
la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San
Juan Evangelista. Imagen de la Virgen de la Amargura, acompañada de San Juan,
contemplando a Jesús afligido. Las dos imágenes son obra del sevillano Jesús
Méndez Lastrucci, que las construyó en 2006. La túnica de los cofrades es
blanca y la capa, fajín y capuz son de color violeta. Completa la indumentaria
la medalla de la cofradía.
LA FLAGEL·LACIÓ / LA FLAGELACIÓN Quim Mas Carceller
24
25
10. ECCE-HOMO, de la Germandat del Sant Ecce-Homo. Mostra l’escena en què Jesús,
després de ser flagel·lat, és presentat al poble per Pilat, acompanyats d’un signífer. Les
imatges les va fer el 1994 l’andorrà Emili Solé Carcolé. Els germans duen vesta negra amb
cua penitencial negra, estola blanca, capa i cucurulla granats i medalla.
11. JESÚS DE LA PASSIÓ, de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Escenifica
Jesús amb la creu al coll camí del Calvari. És obra de Jordi Amenós Basora, de 2008. La
vesta és de vellut granatós amb escapulari, cua penitencial i cucurulla blanques, i creu
vermella de llautó. Els aspirants porten vesta blanca i creu vermella de vellut, gravada a
l’escapulari.
12. EL CIRINEU, de la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Escena de la segona caiguda
de Jesús a la Via Dolorosa, mentre Simó de Cirene l’ajuda amb la creu i un esclau l’assota,
davant l’atenta mirada d’un soldat imperial. El conjunt és obra d’Antoni Parera Saurina,
de 1930. Acompanyen el misteri els Aspirants amb vesta, pitet i cua penitencial negres i
medalla i el Cor d’Aspirants van abillats amb vesta negra sense cua, pitet blanc i medalla.
10. ECCE-HOMO, de la Hermandad del Santo Ecce-Homo. Escena de Jesús después
de ser flagelado y presentado al pueblo por Pilatos, acompañados de un signifer. Las
imágenes las realizó en 1994 el andorrano Emili Solé Carcolé. Los hermanos visten
túnica y cola penitencial negras, estola blanca, capa y capuz granates, o golilla blanca
y medalla.
11. JESÚS DE LA PASIÓN, de la Hermandad de Nuestro Padre Jesús de la Pasión.
Escenifica a Jesús con la cruz a cuestas camino del Calvario. Es obra de Jordi Amenós
Basora, que la construyó en 2008. La túnica es de terciopelo granate con escapulario,
cola penitencial y capuz blancos y cruz roja de latón. Los aspirantes visten túnica
blanca y cruz roja de terciopelo, grabada en el escapulario.
12. EL CIRINEO, de la Real Hermandad de Jesús Nazareno. Escena de la segunda
caída de Jesús en la Vía Dolorosa, mientras Simón de Cirene la ayuda a llevar la cruz y
un esbirro lo azota, ante la atenta mirada de un soldado imperial. El conjunto es obra
de Antoni Parera Saurina, de 1930. Acompañan al paso los aspirantes, con túnica,
escapulario y cola penitencial negras y medalla, además del Coro de Aspirantes, que
van ataviados con túnica negra sin cola, escapulario blanco y medalla.
VIRGEN DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA Ramon Giner Filella
26
27
13. JESÚS NATZARÈ, de la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Escena de la trobada
de Jesús amb la Mare de Déu en el moment que la Verònica eixuga el rostre de Jesús,
acompanyades per Maria Cleofàs. Les imatges de les tres Maries foren cisellades el 1907
pel barceloní Josep Rius Mestres. La imatge de Jesús és de Salvador Martorell Oller, de
1940. Acompanyen el misteri la Secció de Maries del Calvari, que porten vesta amb cua
penitencial negres, pitet i cucurulla daurats i medalla.
14. JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES, de la Reial Germandat de Jesús
Natzarè. Escena de l’arribada al Calvari, quan Jesús és despullat per un botxí abans de ser
crucificat, mentre un altre botxí aguanta la creu sota la mirada d’un legionari romà i una
dona i una nena contemplen l’escena amb desolació. És obra d’Agustí Ballester Besalduch,
de 1961. El germans porten vesta, pitet, cua penitencial i cucurulla negres i medalla.
13. JESÚS NAZARENO, de la Real Hermandad de Jesús Nazareno. Escena del encuentro
de Jesús con la Virgen María, en el momento en que Verónica enjuga el rostro de Jesús,
acompañadas de María Cleofás. Las imágenes de las tres Marías fueron cinceladas en
1907 por el barcelonés Josep Rius Mestres. La imagen del Nazareno es de Salvador
Martorell Oller, de 1940. Acompañan al paso la sección de Marías del Calvario, que visten
túnica y cola penitencial negras con escapulario y capuz dorados y medalla.
14. JESÚS ES DESPOJADO DE SUS VESTIDURAS, de la Real Hermandad de Jesús
Nazareno. Escena de la llegada al Calvario, en que Jesús es desnudado por un verdugo
antes de ser crucificado, mientras otro verdugo sujeta la cruz bajo la mirada de un
legionario romano y una mujer y una niña contemplan la escena con desolación. Es
obra de Agustí Ballester Besalduch y se construyó en 1961. Los hermanos visten túnica,
escapulario, cola penitencial y capuz negros y medalla.
DETALL DEL PAS DE JESÚS NATZARÈ / DETALLE DEL PASO DE JESÚS NAZARENO Carles Mallol Parga
28
29
15. CRIST DELS PENITENTS i PENITENTS AMB IMPROPERIS, de la R. i V. Congregació de
la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Representa la imatge de Jesús defallit pel pes de
la creu. Fou cisellat per Innocenci Soriano Montagut el 1961. Els congregants i penitents porten
vesta amb cua penitencial, cucurulla i cinturó de cuir negres i medalla. Encapçala aquesta
secció la CREU DE PASSIÓ o CREU DELS PENITENTS, donació d’un fuster el 1940.
16. SANT CRIST DE LA SANG, imatge fundacional de la Congregació que porta el seu nom.
Representa Crist mort i crucificat. Fou tallada en fusta el 1940 pel canongí Salvador Martorell
Oller. Els congregants porten vesta negra amb cua penitencial, cinturó de cuir negre i cucurulla
negra o gorgera blanca i medalla.
17. EL DESCENDIMENT DE LA CREU, de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en
el Descendiment de la Creu. Representa el moment en què Jesús és baixat de la de la creu
per Nicodem i lliurat a la seva mare amb ajut de Josep d’Arimatea, mentre Maria Magdalena
plora als seus peus i sant Joan i Maria Salomé contemplen l’escena des del darrere. El pas
fou dissenyat el 1948 per Josep Maria Bohigas Masoliver amb set imatges, però quatre foren
cisellades el 1953 a l’Estudi d’art religiós Reixach-Campanyà, de Barcelona, i les tres restants
les va fer el palentí Melchor Gutiérrez San Martín el 2010. Els congregants porten vesta amb
cua penitencial i cucurulla negres o gorgera, amb faixa, botons i guants morats i medalla.
18. LA PIETAT, del Gremi de Pagesos de Sant Isidre, la història del qual es remunta al segle
XIV. Representa la Mare de Déu rebent el cos del seu fill exànime. Fou cisellada el 1944 per
Josep M. Martisella seguint el disseny de Josep M. Jujol Gibert. Els agremiats porten vesta
amb cua penitencial negres i estola blanca amb una creu llatina vermella brodada, gorgera i
medalla.
19. RETORN DEL CALVARI, de la Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona.
Escenifica la Mare adolorida, acompanyada de sant Joan, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena
retornant del Calvari. El conjunt és obra del vila-secà Joan Salvadó Voltas, de 1941. La vesta
dels confrares és negra i el faixí, cucurulla o gorgera blanca i estola ampla són de color gris
amb l’escut de la confraria brodat al mig.
20. SANT ENTERRAMENT, del Gremi de Marejants. Escena de l’enterrament de Jesucrist.
Envolten el Redemptor mort les imatges de Nicodem, Maria de Cleofàs, la Mare de Déu, sant
Joan, Josep d’Arimatea i Maria Magdalena. El cisellà el canongí Salvador Martorell Oller el 1941.
Els agremiats porten vesta negra amb cua penitencial i escapulari triangular blau marí, gorgera
i medalla.
30
15. CRISTO DE LOS PENITENTES y PENITENTES CON IMPROPERIOS, de la R. y V.
Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo. Escenifica la imagen de Jesús
desvanecido por el peso de la cruz. Fue tallada por Innocenci Soriano Montagut en 1961. Los
congregantes y penitentes visten túnica, cola penitencial, capuz y cinturón de cuero negros y
medalla. Encabeza esta sección la CRUZ DE PASIÓN o CRUZ DE LOS PENITENTES, donación de
un carpintero, el año 1940.
16. SANTO CRISTO DE LA SANGRE, imagen fundacional de la Congregación que lleva su
nombre. Representa a Cristo muerto y crucificado. Fue tallada en madera en 1940 por el artista
de La Canonja Salvador Martorell Oller. Los congregantes visten túnica, cola penitencial y
cinturón de cuero negros, golilla blanca y medalla.
17. EL DESCENDIMENTO DE LA CRUZ, de la Congregación del Venerado Cuerpo de
Jesucristo en el Descendimiento de la Cruz. Escenifica el momento en que Jesús es bajado de
la de la cruz por Nicodemo y entregado a su madre con ayuda de José de Arimatea, mientras
María Magdalena llora a sus pies y San Juan y María Salomé contemplan la escena desde atrás.
El paso fue diseñado en 1948 por Josep Maria Bohigas Masoliver y tenía siete imágenes, cuatro
fueron cinceladas en 1953 en el Estudio de arte religioso Reixach-Campanyà, de Barcelona, y
las tres restantes las hizo el palentino Melchor Gutiérrez San Martín en 2010. Los congregantes
visten túnica, cola penitencial y capuz negros o golilla blanca, con faja, botones y guantes
morados y medalla.
18. LA PIEDAD, del Gremio de Labradores de San Isidro, cuya historia se remonta al siglo XIV.
Representa a la Virgen María recibiendo el cuerpo de su hijo exánime. Fue cincelada el 1944
por Josep M. Martisella siguiendo el diseño de Josep M. Jujol Gibert. Los agremiados visten
túnica y cola penitencial negros y estola blanca con una cruz latina roja bordada en la estola,
golilla y medalla.
19. RETORNO DEL CALVARIO, de la Ilustre Cofradía de San Magín, Mártir, de Barcelona.
Escenifica a la Madre dolorida, acompañada de San Juan, María de Cleofás y María Magdalena
retornando del Calvario. El conjunto es obra del Joan Salvadó Voltas, de Vila-seca, y se
construyó en 1941. La túnica de los cofrades es negra y el fajín, capuz o golilla blanca, y estola
ancha de color gris con el escudo de la cofradía bordado en el centro.
20. SANTO ENTIERRO, del Gremio de Mareantes. Escena del momento del entierro de
Jesucristo. Rodean al Redentor muerto las imágenes de Nicodemo, María de Cleofás, la Virgen
María, San Juan, José de Arimatea y María Magdalena. Lo cinceló el artista de La Canonja
Salvador Martorell Oller en 1941. Los agremiados visten túnica y cola penitencial negras con
escapulario triangular azul marino, golilla y medalla.
31
21. SANT SEPULCRE, del Gremi de Pagesos de Sant Isidre. Representa Jesús en la llosa
sepulcral. La imatge és obra d’autor anònim del segle XVII. L’urna i la peanya estrenada
el 1942 són de Josep M. Jujol Gibert. Els agremiats porten vesta negra i capa blanca amb
la creu vermella del Sant Sepulcre de Jerusalem brodada al costat esquerre, gorgera i
medalla.
21. SANTO SEPULCRO, del Gremio de Labradores de San Isidro. Escena de Jesús en
la losa sepulcral. La imagen es obra de autor anónimo del siglo XVII. La urna y la peana,
estrenadas en 1942, son de Josep M. Jujol Gibert. Los agremiados visten túnica negra y
capa blanca con la cruz roja del Santo Sepulcro de Jerusalén bordada al lado izquierdo,
golilla y medalla.
22. LA SOLEDAT, de la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat. Representa la immensa
soledat de Maria, en el seu setè dolor, un cop Jesucrist ha estat enterrat. La cisellà Josep
Viladomat i Massanas el 1963. La Congregació la formen només senyores que porten
vesta amb cua penitencial, cucurulla o gorgera i cinturó de cuir negres amb medalla
pròpia. Les aspirants, vesta blanca amb cua penitencial, escapulari i faixí blaus, gorgera i
l’escut brodat a la vesta.
22. LA SOLEDAD, de la Congregación de Señoras bajo la Invocación de la Purísima
Sangre de Nuestro Señor Jesucristo y de la Virgen de la Soledad. Representa la inmensa
soledad de María, en su séptimo dolor, una vez Jesucristo ha sido enterrado. La cinceló
Josep Viladomat Massanas en 1963. La Congregación está formada sólo por señoras que
visten túnica, cola penitencial, capuz o golilla y cinturón de cuero negros y medalla propia.
Las aspirantes, túnica blanca con cola penitencial, escapulario y fajín azules, golilla y el
escudo bordado en la túnica.
23. Bandera Principal de la processó; 24. Exm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe i Capitulars;
25. Presidència principal de la processó; 26. Presidència d’autoritats provincials; 27.
Presidència de la corporació municipal; 28. Banda Unió Musical de Tarragona.
23. Bandera Principal de la procesión; 24. Excmo. y Rvdmo. Sr. Arzobispo
y Capitulares; 25. Presidencia principal de la procesión; 26. Presidencia de
autoridades provinciales; 27. Presidencia de la corporación municipal; 28. Banda
Unión Musical de Tarragona.
Quim Mas Carceller
Quim Mas Carceller
SANT SEPULCRE / SANTO SEPULCRO Pere Amenós Basora
32
33
Mostra del patrimoni artístic de
la Setmana Santa tarragonina
Del DIUMENGE DE RAMS, 17 d’abril, al DIVENDRES SANT, 22 d’abril
Organitzada per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, amb l’horari d’obertura
següent: a la vela situada a la plaça Verdaguer, a les esglésies de Natzaret, Sant Llorenç
i Sant Miquel del Pla i als baixos del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (carrer
de les Escrivanies Velles): de 10 a 13 h i de 16 a 20 h; a l’església de Sant Nicolau de Bari:
Diumenge de Rams, de 10.15 a 11.30 h i Dimecres Sant, de 17 a 19 h (per concertar altres
horaris de visites en aquesta església, truqueu al telèfon 977 229 630).
El Museu Bíblic Tarraconense ofereix una jornada de portes obertes el Divendres Sant, 22
d’abril, d’11 a 13 h (entrada gratuïta).
Muestra del patrimonio artístico
de la Semana Santa tarraconense
Del DOMINGO DE RAMOS, 17 de Abril, a VIERNES SANTO, 22 de abril
Organizada por la Agrupación de Asociaciones de Semana Santa, con el horario de
apertura siguiente: en la carpa situada en la plaza Verdaguer, en las iglesias de Nazaret,
San Lorenzo y San Miquel del Pla y en los bajos del Colegio de Ingenieros Industriales de
Cataluña (calle de las Escribanías Viejas): de 10 a 13 h y de 16 a 20 h; en la iglesia de San
Nicolás de Bari: Domingo de Ramos, de 10.15 a 11.30 h y Miércoles Santo, de 17 a 19 h
(para concertar otros horarios de visitas en esta iglesia, llamar al teléfono 977 229 630).
El Museo Bíblico Tarraconense ofrece una jornada de puertas abiertas el Viernes Santo, 22
de abril, de 11 a 13 h (entrada gratuita).
SANT CRIST DE LA SANG / SAN CRISTO DE LA SANGRE Pere Amenós Basora
34
35
Venda de tiquets
Lloguer de cadires i llotges 2011
Venta de tickets
Alquiler de sillas y palcos 2011
Lloc de venda: TEATRE METROPOL (Rambla Nova, 46)
Lugar de venta: TEATRO METROPOL (Rambla Nova, 46)
Dies: de 19 a 21 d’abril: de 12 a 14 h i de 18 a 20 h
Días: 19 a 21 de abril: de 12 a 14 h. y de 18 a 20 h.
Divendres Sant: 22 d’abril: d’11 a 14 h i a partir de les 17 h
Viernes Santo: 22 de abril: de 11 a 14 h. y a partir de las 17 h.
Telèfon i fax d’informació de l’Agrupació d’Associacions: 977 22 96 30
Teléfono y fax de información de la Agrupación de Asociaciones: 977 22 96 30
E-mail: [email protected]
E-mail: [email protected]
NO ES FARAN RESERVES DE CADIRES NI LLOTGES
NO SE HARAN RESERVAS DE SILLAS NI DE PALCOS
PREU DE LES CADIRES:
PRECIO DE LAS SILLAS
Arc de Sant Llorenç
Fila única
7 euros
Arc de Sant Llorenç Fila única
7 euros
Pla de Palau i Pla de la Seu 1a fila
2a fila
Grades
7 euros
6 euros
9 euros
Pla de Palau i Pla de la Seu 1ª fila
2ª fila
Gradas
7 euros
6 euros
9 euros
Plaça de la Font
Fila única
Grades 7 euros
9 euros
Plaça de la Font Fila única:
Gradas
7 euros
9 euros
Rambla Nova
Fila única
9 euros
Rambla Nova
Fila única:
9 euros
PREU DE LES LLOTGES:
Rambla Nova
36
PRECIO DE LOS PALCOS
Amb 6 cadires
45 euros
Rambla Nova
Con 6 sillas 45 euros
37
Recorregut de la processó del Sant
Enterrament de Divendres Sant
Lloc d’exhibició dels Armats
38
Recorrido de la Procesión del
Santo Entierro del Viernes Santo
Punto de exhibición de la Cohorte Romana
39
GREMI DE MAREJANTS
GREMIO DE MAREANTES
Fundació / Fundación. S. XIV
Domicili. Parròquia de Sant Pere del Serrallo
Domicilio. Parroquia de San Pedro del Serrallo
Passos. SANT SOPAR, d’Emili Solé (1995) i SANT ENTERRAMENT, de Salvador Martorell (1941)
Pasos. SANTA CENA, de Emili Solé (1995) y SANTO ENTIERRO, de Salvador Martorell (1941)
Música. Banda de tambors
Música. Banda de tambores
Color de la vesta. Negra amb escapulari triangular blau marí
Color de la túnica. Negra con escapulario triangular azul marino
SANT ENTERRAMENT / SANTO ENTIERRO Pere Amenós Basora
40
41
ASSOCIACIÓ LA SALLE
ASOCIACIÓN LA SALLE
Fundació / Fundación. 1907 Domicili. Col·legi La Salle
Domicilio. Colegio La Salle
Passos. L’ORACIÓ A L’HORT, de Messeguer-Rius (1942) i VETLLEU I PREGUEU, de Claudi Rius (1943)
Pasos. LA ORACION EN EL HUERTO, de Messeguer Rius (1942) y VELAD Y ORAD, de Claudi Rius (1943)
Música. Banda de tambors i banda de música
Música. Banda de tambores y banda de música
Color de la vesta. Morada amb punys i estola granat
Color de la túnica. Morada con puños y estola granate
ORACIÓ A L’HORT / ORACIÓN EN EL HUERTO Pere Amenós Basora
42
43
ASSOCIACIÓ DEL PAS
DE LA PRESA DE JESÚS
- CONFRARIA DE
PESCADORS
ASOCIACIÓN DEL PASO
DEL PRENDIMIENTO
DE JESÚS - COFRADÍA DE
PESCADORES
Fundació / Fundación. 1955
Domicili. Parròquia de Sant Pere del Serrallo
Domicilio. Parroquia de San Pedro del Serrallo
Pas. LA PRESA DE JESÚS, de Jaume Satorras (1956)
Paso. EL PRENDIMIENTO DE JESÚS, de Jaume Satorras (1956)
Color de la vesta. Blau grisós i faixí blau marí
Color de la túnica. Azul grisáceo y fajín azul marino
DETALL DE LA PRESA DE JESÚS / DETALLE DEL PRENDIMIENTO DE JESÚS Pere Amenós Basora
44
45
COFRADÍA DEL CRISTO
DEL BUEN AMOR Y
NUESTRA SEÑORA DE LA
AMARGURA CON SAN JUAN
EVANGELISTA
Domicili. Església de Sant Nicolau de Bari
Domicilio. Iglesia de San Nicolás de Bari
Passos / Pasos. CRISTO DEL BUEN AMOR, de M. Mercè Bessó (1996)
i NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA, de
Jesús Méndez Lastrucci (2006)
Música. Banda de cornetes i tambors
Música. Banda de cornetas y tambores
Color de la vesta. Blanca, faixí i capa liles
Color de la túnica. Blanca, fajín y capa lilas
CRISTO DEL BUEN AMOR Pere Amenós Basora
46
47
GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO
HERMANDAD DEL SANTO ECCE-HOMO
Fundació. Entre 1868 i 1871
Fundación. Entre 1868 y 1871
Domicili. Santuari del Loreto
Domicilio. Santuario del Loreto
Pas. ECCE-HOMO, d’Emili Solé (1994)
Paso. ECCE-HOMO, de Emili Solé (1994)
Música. Banda de tambors i sacs de
gemecs
Música. Banda de tambores y
cornamusas
Color de la vesta. Negra amb capa
grana i escapulari blanc
Color de la túnica. Negra con capa
grana y escapulario blanco
ECCE-HOMO Quim Mas Carceller
48
49
GERMANDAT DE NOSTRE PARE
JESÚS DE LA PASSIÓ
HERMANDAD DE NUESTRO
PADRE JESÚS DE LA PASIÓN
Fundació / Fundación. 1940 Domicili. Parròquia de Sant Joan Baptista
Domicilio. Parroquia de San Juan Bautista
Passos. JESÚS DE LA PASSIÓ, de Jordi Amenós (2008) i L’ENTRADA TRIOMFAL DE JESÚS A
JERUSALEM, de Santiago Lara (2003)
Pasos. JESÚS DE LA PASIÓN, de Jordi Amenós (2008) y LA ENTRADA TRIUNFAL DE JESÚS A
JERUSALÉN, de Santiago Lara (2003)
Música. Banda de tambors i tarotes
Música. Banda de tambores y tarotas
Color de la vesta. Vellut granatós amb escapulari blanc. Els aspirants, blanca
Color de la túnica. Terciopelo granate con escapulario blanco. Los aspirantes, blanca
JESÚS DE LA PASSIÓ / JESÚS DE LA PASIÓN Pere Amenós Basora
50
51
REIAL GERMANDAT
DE JESÚS NATZARÈ
REAL HERMANDAD
DE JESÚS NAZARENO
Fundació / Fundación. 1903 Domicili. Parròquia de Sant Francesc d’Assís
Domicilio. Parroquia de San Francisco de Asís
Passos. JESÚS NATZARÈ, les tres Maries són de Josep Rius (1907) i el Natzarè,
de Salvador Martorell (1939), EL CIRINEU, d’Antoni Parera (1930) i JESÚS ÉS
DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES, d’Agustí Ballester (1961)
Pasos. JESÚS NAZARENO, las tres Marías son de Josep Rius (1907) y el
Nazareno, de Salvador Martorell (1939), EL CIRINEO, de Antoni Parera (1930) y
JESÚS ES DESPOJADO DE SUS VESTIDURAS, de Agustí Ballester (1961)
Música. Banda de cornetes, tambors i gaites, banda de tambors i coral
Música. Banda de cornetas, tambores y gaitas, banda de tambores y coral
Color de la vesta / Túnica. Negra
JESÚS ES DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES / JESÚS ES DESPOJADO DE SUS VESTIDURAS Oriol Ventura Gasol
52
53
CONGREGACIÓ DEL VENERAT
COS DE JESUCRIST EN EL
DESCENDIMENT DE LA CREU
CONGREGACIÓN DEL
VENERADO CUERPO
DE JESUCRISTO EN
EL DESCENDIMIENTO DE LA CRUZ
Domicili. Parròquia de Sant Pau
Domicilio. Parroquia de San Pablo
Pas. EL DESCENDIMENT DE LA CREU, projecte de Josep
M. Bohigas (1948) amb quatre imatges cisellades al
taller Reixach-Campanyà (1953) i tres per Melchor
Gutiérrez (2010)
Paso. EL DESCENDIMIENTO DE LA CRUZ, proyecto
de Josep M. Bohigas (1948) con cuatro imágenes
cinceladas en el taller Reixach-Campanyà (1953)
y tres por Melchor Gutiérrez (2010)
Color de la vesta. Negra amb faixí, botons
i guants morats
Color de la túnica. Negra con fajín,
botones y guantes morados
EL DESCENDIMENT DE LA CREU / EL DESCENDIMIENTO DE LA CRUZ Quim Mas Carceller
54
55
GREMI DE PAGESOS
DE SANT ISIDRE
GREMIO DE LABRADORES
DE SAN ISIDRO
Domicili. Església barroca de Sant Llorenç
Domicilio. Iglesia barroca de San Lorenzo
Passos. LA PIETAT, disseny de Josep M. Jujol, fou cisellada per Josep M.
Martisella (1944) i SANT SEPULCRE, anònim del segle XVII. La
peanya és disseny de Jujol
Pasos. LA PIEDAD, diseñada por Josep M. Jujol y tallada
por Josep M. Martisella (1944) y SANTO SEPULCRO,
imagen de autor anónimo del siglo XVII. La peana es diseño
de Jujol
Música. Banda de tambors i grup de ministrers
Música. Banda de tambores y grupo de ministriles
Color de la vesta. Negra i escapulari blanc (Pietat) i
negra amb capa blanca (Sant Sepulcre)
Color de la túnica. Negra y escapulario
blanco (Piedad) y negra y capa blanca (Santo
Sepulcro)
LA PIETAT / LA PIEDAD Pere Amenós Basora
56
57
IL·LUSTRE CONFRARIA DE
SANT MAGÍ, MÀRTIR, DE
BARCELONA
ILUSTRE COFRADÍA DE
SAN MAGÍN, MÁRTIR, DE
BARCELONA
Domicili. Basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona
Domicilio. Basílica de Santa María del Mar, de Barcelona
Pas. RETORN DEL CALVARI, de Joan Salvadó Voltas (1941)
Paso. RETORNO DEL CALVARIO, de Joan Salvadó Voltas (1941)
Música. Banda de cornetes i tambors
Música. Banda de cornetas y tambores
Color de la vesta. Negra amb faixí i estola grisos
Color de la túnica. Negra con fajín y estola grises
DETALL DEL PAS RETORN DEL CALVARI / DETALLE DEL PASO RETORNO DEL CALVARIO Carles Mallol Parga
58
59
REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ
DE LA PURÍSSIMA SANG DE
NOSTRE SENYOR JESUCRIST
REAL Y VENERABLE CONGREGACIÓN
DE LA PURÍSIMA SANGRE DE
NUESTRO SEÑOR JESUCRISTO
Domicili. Església de Natzaret
Domicilio. Iglesia de Nazaret
Passos. LA FLAGEL·LACIÓ (1948) i CRIST DELS PENITENTS (1961), d’Innocenci Soriano
Montagut i SANT CRIST DE LA SANG, de Salvador Martorell (1940)
Pasos. LA FLAGELACIÓN (1948) y CRISTO DE LOS PENITENTES (1961), de Innocenci Soriano
Montagut y SANTO CRISTO DE LA SANGRE, de Salvador Martorell (1940)
Música. Banda de tambors i coral, matraques i coral
Música. Banda de tambores y coral, matracas y coral
Color de la vesta. Congregants i penitents, negra. Els aspirants, blanca i estola vermella
Color de la túnica. Los congregantes y penitentes, negra. Los aspirantes, blanca y estola roja
DETALL DEL PAS CRIST DELS PENITENTS / DETALLE DEL PASO CRISTO DE LOS PENITENTES Miquel Sanchis Bernabeu
60
61
CONGREGACIÓ DE
SENYORES DE LA MARE
DE DÉU DE LA SOLEDAT
CONGREGACIÓN DE
SEÑORAS DE LA VIRGEN
DE LA SOLEDAD
Domicili. Església de Natzaret
Domicilio. Iglesia de Nazaret
Pas. LA SOLEDAT, de Josep Viladomat Massanas (1963)
Paso. LA SOLEDAD, de Josep Viladomat Massanas (1963)
Color de la vesta. Negra. Aspirants blanca i faixí i escapulari blaus
Color de la túnica. Negra. Aspirantes, blanca y fajín y escapulario azules
LA SOLEDAT / LA SOLEDAD Miquel Sanchis Bernabeu
62
63

Setmana Santa 2011 Tarragona

Transcripción

Documentos relacionados

lidia pujol. - La Cerimònia de la Llum

Habilitació d`un parking provisional al carrer Bruc pels

DENOMINACIÓN DE ORIGEN: Utiel Requena TIPO DE VINO: Tinto

Ous estrellats amb pernil Huevos estrellados con jamón Eggs on a