Consulta el llibret del disc

A L’OMBRA
Un viatge somiat
Com seria la teva postal somiada d'un lloc màgic de vacances? Imagina't un dels
paratges més bells del món, Menorca, Reserva de la Biosfera per la seva fauna i la
seva flora excepcionalment conservades, un racó privilegiat del Mediterrani, al matí
a l'ombra d'un pi en una cala i al capvespre a l'ombra d'una frondosa alzina davant
un mas emblanquinat, degustant una copa ben fresqueta de pomada. O bé, passat
el solstici d'estiu, en les festes de Sant Joan a Ciutadella o durant la verema i amb
les festes de la Verge de Gracia a Maó, observant atònits els «jaleos» eqüestres que
conviuen amb una tradició cultural, històrica i social sense rival a Occident.
Què escoltaries aquestes vacances? Alguna cosa galant i equilibrada, genial
i històrica. En aquest enclavament geogràfic i gresol de cultures que va ser la
Menorca del segle XVIII, l'art sonor es va veure condicionat pels enfrontaments
entre les potències europees. La seva posició estratègica va fer que visqués sota
diferents governs, com el britànic (1713-1756, Tractat d'Utrecht), el francès (17561763), el britànic (1763-1782, Tractat de París), l'espanyol (1782-1798, Tractat de
Versalles), el britànic (1798-1802) i, definitivament, l'espanyol (a partir de 1802,
Tractat d'Amiens). Malgrat els diferents canvis de sobirania, la població de l'illa va
augmentar, una circumstància que va afavorir l'expansió agrícola, la indústria, el
comerç marítim, el desenvolupament econòmic i l'esplendor cultural i musical.
El coronel anglès Richard Kane (1660-1736) va ser el primer governador
de l'illa. Va introduir millores en l'agricultura i va construir el Camí d'en Kane, que
uneix l'orient (Maó) i l'occident insulars (Ciutadella). Va procurar el benestar dels
menorquins amb l'abolició de la Inquisició, la restauració dels antics drets i va
mantenir el català com a idioma oficial. Va traslladar la capital de l'illa a Maó per
la importància estratègica del seu port. En aquesta estreta gola natural, els anglesos
hi amarraven els seus vaixells plens de productes refinats per a l'oci dels governants,
la burgesia i els terratinents menorquins. Així, poblaven el moll escrivanies, cavalls,
uniformes, casaques, xinel·les, mitenes, jupes, gipons, mosquets o fortepianos.
4
Amb aquesta evocació, proposem un viatge sonor que ens torna a la
convulsa Europa de la darreria del segle XVIII i l'inici del segle XIX. No en va, la
màgia de Menorca fa coincidir l'energia i la jovialitat d'un grup d'artistes joves ja
consagrats, menorquins i britànics, gravant en el recòndit i exquisit Teatre de
Fornells, amb tres obres de joves compositors llavors ja consagrats: Haydn, Schubert
i Mozart. Tres obres per a tres intèrprets: l'Orquestra de Cambra Illa de Menorca,
l'impuls fresc i vigorós; la jove i exquisida pianista menorquina Isabel Fèlix, a la
manera de les dames de la Il·lustració que interpretaven i creaven les seves pròpies
cadències; i el director i concertino convidat escocès Andrew Watkinson, la lògica
britànica i el criteri historicista. Junts interpreten per a nosaltres un recorregut
històric, encomanat a un grup especialitzat en música de cambra i amb l'ús d'un
fortepiano txec construït per Paul McNulty, còpia al seu torn d'un model del famós
constructor de pianos alemanys Anton Walter. A la Menorca actual, hi abunden els
teatres, les orquestres, els solistes, els festivals i, sobretot, la tradició de rallar
(parlar) de tot en un ambient intel·lectual. A la manera d'una schubertíada
cosmopolita, ens n'anem de viatge a l'ombra d'un pi i un piano.
3
Primera etapa. Franz Joseph Haydn,
1771
Franz Joseph Haydn (Rohrau, 1732 – Viena, 1809) va destacar en tots els gèneres
musicals i va ser el mestre del Classicisme que va desenvolupar la forma sonata
en simfonies, quartets i concerts. La seva carrera va coincidir amb els canvis tècnics
en els instruments de tecla, des del clavicèmbal passant pel fortepiano fins a arribar
al pianoforte o piano.
El 1766, Haydn va entrar a treballar com a mestre de capella de Miklós
Esterházy i la seva família, una de les més riques i poderoses d'Àustria. A l'hivern
residien al seu palau de Viena, i a l'estiu, al castell d'Eisenstadt, al sud de la capital,
i al palau Esterháza a Hongria. Com a mecenes amants de l'art en general i de la
música en particular, encarregaven obres a Haydn per a cada ocasió, a més
d’encomanar-li dirigir l'orquestra del palau, interpretar música de cambra i organitzar
el muntatge de dues òperes setmanals. «Forçat a ser original», com deia el mateix
Haydn, es creu que aquest concert el va compondre durant l'estiu hongarès de
1771, encara que el seu catàleg oficial el data al 1766. Aquest Concert per a piano
Hob. XVIII: 3 en fa major entra en el període estilístic conegut per Sturm und Drang
(‘tempesta i ímpetu’), amb obres que mostren una intensitat expressiva més gran,
desenvolupaments més amplis i més audàcia temàtica. Als trenta-nou anys (o
trenta-quatre) l'obra confirma el seu segell personal. N'hi ha prou d’escoltar la
manera en què es presenta el primer tema de l'allegro inicial, amb un motiu arpegiat
sobre l'acord de fa major. El segueix un somiador adagio i un brillant finale: presto
que equilibren amb saviesa l'extens primer moviment. El camí de Richard Kane ens
condueix de l'occident hongarès al refinat gust anglès i el seu toc menorquí en les
cadències proposades per la mateixa solista.
concerts són justament un terme mitjà entre el massa difícil i el massa fàcil. Són
molt brillants, agradables per a l'oïda i, naturalment, sense caure en la vacuïtat,
ni per aquí ni per allà. Fins i tot els entesos en poden obtenir satisfacció, però d’una
mena tal que pugui complaure els no experts, sense que aquests sàpiguen per
què». El Concert per a piano núm. 12, KV 414, en la major, juntament amb el KV
413 i el KV 415, el va compondre Mozart a Viena als vint-i-sis anys. Per bé que és
una obra que pot ser interpretada per un quartet de corda amb piano, s'utilitza
una formació orquestral de cambra, com va fer en l'estrena el mateix Mozart, durant
la Quaresma de 1783. El primer moviment, Allegro en la major, exposa aquesta
quantitat de temes que aclapara a qualsevol estudiant de composició. El segon
moviment, Andante en re major, és una solemne forma sonata basada en el tema
d'obertura de l'òpera La calamita de’ cuori, de Johann Christian Bach, antic professor
de Mozart i mort l'1 de gener de 1782. A tall de plany fúnebre, Mozart compon un
epitafi musical el desenvolupament del qual modula al mode menor. El tercer
moviment, Allegretto en la major, exposa un tema galant en compàs binari en què
s'exhibeix l'efervescència del solista. Tornant a Menorca, és probable que alguna
refinada dama, tot just signat el Tractat de Versalles, fes sonar aquest concert al
seu palau de Ciutadella.
Tercera etapa. Franz Schubert,
1816
Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756 – Viena, 1791) és la icona i el màxim
referent compositiu de la història de la música en tots els gèneres, ja sigui òpera,
simfonia, missa, quartet o concert. El 28 de desembre de 1782, escrivia Mozart
al seu pare: «Ja només falten dos concerts per als concerts per subscripció. Els
Franz Schubert (Viena, 1797 – 1828) va ser un dels compositors més destacats del
Romanticisme inicial, amb un catàleg especialitzat en lieder, obres per a piano,
cambra i orquestra. Als dinou anys, el jove Schubert portava una vida bohèmia
envoltada d'intel·lectuals que compartien inquietuds i quimeres. Aquestes reunions
d'artistes, anomenades schubertíades, inspiraven els creadors a intercanviar
expectatives. En una d'aquestes sessions, el violoncel·lista Heinrich Grob, germà
de l’antiga estimada de Schubert, la cantant Therese Grob, li va encarregar un
quartet amb piano. Per bé que el Romanticisme tendia a igualar la importància
temàtica de tots els instruments, Schubert va virar el rumb cap a una sensibilitat
més mozartiana, imposant el solista al grup. Perquè, com deia el mateix Schubert:
6
7
Segona etapa. Wolfgang Amadeus,
1782
«Secretament, en el fons del meu cor, encara espero ser capaç de fer alguna cosa
per mi mateix». Amb aquesta premissa va exhibir el predomini del piano en l'adagio
inicial fins a arribar a l'enèrgic i jovial rondó, només de nom i amb forma de sonata
sense secció de desenvolupament.
Retorn
De retorn a casa, amb un somieig visual i sonor excepcional, ens acomiadem amb
vent de tramuntana. Europa i la història europea es donen la mà, des de la nostra
privilegiada talaia menorquina. Un regal per als sentits.
M. ÀNGELS FERRER FORÉS, musicòloga
8
ISABEL FÈLIX, fortepiano
Nascuda a Maó, inicia la formació musical
al Conservatori Professional de Música de
Menorca. Continua els estudis superiors
de piano al Conservatori Superior
Municipal de Música de Barcelona amb
Miquel Farré i els de música de cambra
al Conservatori Superior de Música del
Liceu de Barcelona, obtenint Menció
d'Honor de final de carrera en ambdues
especialitats. Al mateix temps es llicencia
en Farmàcia a la Universitat de Barcelona.
Realitza estudis d'especialització
musical de piano i música de cambra amb
Ferenc Rados a la Universidad de Alcalá
de Henares i amplia estudis de piano amb
John Bingham a Londres. En aquesta època
és premiada en diversos concursos de
piano i música de cambra.
Posteriorment s'interessa en la
interpretació amb criteris històrics. Estudia clavecí a Barcelona amb Albert Romaní
i també rep classes de clavecí i fortepiano de Neal Peres da Costa. Destaca la
influència de Paul Badura-Skoda amb qui estudia piano i fortepiano a París i a
Viena, marcant el seu camí tècnic i artístic i donant un nou sentit a la interpretació
amb instruments originals.
Desenvolupa la vessant concertística en dos àmbits, com a solista en
recitals i amb orquestres i com a membre de grups de cambra, essent enregistrats
alguns dels concerts per a ràdio i televisió. Ha actuat amb l'Orquestra Simfònica
de Balears, Orquestra de Cambra Illa de Menorca, Camerata Sa Nostra, Orquestra
9
Simfònica del Vallès, Budapest Chamber Orchestra, Orquestra de Girona, Banda
Municipal de Música de Palma i BCN216, entre d'altres, amb directors i solistes com
Philippe Bender, Virginia Martínez, Fernando Marina, Salvador Brotons, Edmon
Colomer, Xavier Puig, Pablo Heras, Josep Vicent, Ala Voronkova, Barry Sargent, Liana
Issakadze, Andrew Watkinson, Vasko Vassilev, Matthew Trusler, Anu Tali o Friedemann
Breuninger.
En el camp de la música de cambra actualment forma part de diversos grups
com a pianista, fortepianista i clavecinista: l'Ensemble Gaudí (www.ensemblegaudi.com)
amb la flautista Sofía Martínez i el violista Joan Fèlix, dedicat al repertori més actual
i estrenant obres de compositors contemporanis, o el duet amb la violinista Alba
Roca (wwwalbarocaisabelfelix.com), dedicat al repertori de finals del Barroc al primer
Romanticisme interpretat amb instruments originals.
Com a docent desenvolupa la seva activitat al Conservatori Superior de
Música de les Illes Balears, on és professora titular de repertori amb piano i cap de
departament de corda.
ANDREW WATKINSON,
concertino i director
Andew Watkinson va néixer a Glasgow
i començà a tocar el violí als set anys.
Fou alumne de la Yehudi Menuhin School
durant quatre anys i després estudià a
Suiïssa i Leningrad. Entre els seus
professors destaquen Fredericj Grinke,
Joseph Szigeti, Franco Gulli i Yfrah
Neaman.
Andrew ha desenvolupat una
exitosa carrera musical en diferents
àmbits. Com a primer violí del Endellion
String Quartet ha ofert concerts arreu
10
del món i són quartet resident de la Universitat de Cambridge. L'any 2009 el
Quartet celebrà el seu 30è aniversari enregistrant la integral dels quartets de
Beethoven per al segell Warner Classics. Com a solista ha actuat al capdavant de
les principals orquestres britàniques i s'ha presentat a Alemanya, Holanda, Israel,
França, Espanya i Sud-amèrica. Ha interpretat més de quaranta concerts per violí
romàntics i del segle XX i recentment ha enregistrat la sèrie de 12 concerts “La
Stravaganza” per al segell Naxos. Durant molts anys fou concertino i director de
la City of London Sinfonia, donant concerts per Gran Bretanya, fent nombroses
gires internacionals i enregistrant per a Virgin Classic i BMG. També fou convidat
regularment com a concertino i director de la Academy of Saint Martin in the
Fields, i actualment és sol·licitat com a director convidar arreu de Gran Bretanya,
Itàlia, Dinamarca i Espanya.
ORQUESTRA DE CAMBRA ILLA DE MENORCA (OCIM)
Fundada l'estiu de 1998 per Joventuts Musicals de Maó, l'Orquestra de Cambra Illa
de Menorca s'ha consolidat com una de les entitats musicals més valorades i
apreciades de les Illes Balears. Orquestra resident dels Festivals de Maó i Ciutadella,
ofereix una temporada de concerts amb sis produccions anuals on presenta una
plantilla versàtil que l'ha permès interpretar fins al moment més de 160 obres de
totes les èpoques i estils, des de simfòniques a cambrístiques.
Conduïda en els seus inicis per Fernando Marina, l'OCIM treballa des del
2001 amb prestigiosos directors convidats com Dmitri Sitkovestky, Paul BaduraSkoda, Barry Sargent, Michael Thomas, Salvador Mas, Edmon Colomer, Andrew
Watkinson, Vasko Vassilev, Liana Issakadze, Josep Vicent, Manel Valdivieso, Xavier
Puig, Virgínia Martínez, Simon Bernardini, Matthew Trusler, Farran James, Kai
Gleusteen, Corrado Bolsi, Mark Peters i Friedemann Breuninger, molts dels quals
han actuat també com a solistes.
Altres artistes que han col·laborat amb l'OCIM són: David Russell, Natalie
Clein, Ramon Coll, Sylvia Schwartz, Raquel Lojendio, Sylvia Corbacho, Rumiko
11
Harada, Vanessa Benelli, James Bush, Diego Ares, Rocío Bazán, Joan Rodríguez,
Alejandro Bustamante, Isabel Villanueva, Maia Planes, Eulàlia Salbanyà, Cati Reus
i els menorquins Ona Cardona, Isabel Fèlix, Lorena Medina, Esther Pons, Xavier
Larsson, Fèlix Ferrer, Tolo Mercadal, Martina Garriga, Maribel Tortosa, Joan Fèlix,
el Quartet Aguinaga i l'actriu Laura Pons. L'OCIM també ha actuat amb la Coral Sant
Antoni de Maó, la Capella Davídica de Ciutadella i la Coral Juvenil de JJMM de Palma.
L'agost del 2008 l'OCIM es presenta amb David Russell i Michael Thomas
al Festival de Pollença, en la seva quarta visita a Mallorca. El desembre d’aquell mateix
any els membres de l'OCIM engeguen un programa social que els porta a actuar a
diversos centres geriàtrics, hospitals i centres socials de Menorca amb l'objectiu de
fer arribar la música a les persones desfavorides o que no poden acudir als concerts.
En l'apartat discogràfic, l'OCIM enregistra l'any 2000 la recuperada Missa
de Rèquiem del menorquí Jaume Alaquer amb el baríton Joan Pons, la soprano
Raquel Pierotti, el tenor Luca Casalin i la Coral Sant Antoni de Maó, sota la direcció
de Joan Company. L'any 2006 enregistra un CD de música de Bach i el Pare Soler
per al segell Columna Música amb el clavecinista Diego Ares, el flautista Enrique
Sánchez i la direcció de la violinista Farran James.
La OCIM està gestionada conjuntament per Joventuts Musicals de Maó i
Ciutadella i compta amb el patrocini del Consell Insular de Menorca, la Fundació
Destí Menorca, els Ajuntaments de Maó i Ciutadella, la Fundació Caixa Catalunya
i la Fundació Rubió Tudurí-Andrómaco.
2
A LA SOMBRA
Un viaje soñado
¿Cómo sería tu postal soñada de un lugar mágico de vacaciones? Imagina uno de
los parajes más bellos del mundo, Menorca, Reserva de la Biosfera por su fauna
y flora excepcionalmente cuidadas, un rincón mimado del Mediterráneo, por la
mañana a la sombra de un pino en una cala y al atardecer a la sombra de una
frondosa encina frente a un caserío encalado, degustando una copa bien fresquita
de pomada. O bien, pasado el solsticio de verano, en las fiestas de San Juan en
Ciutadella o durante la vendimia y con las fiestas de la Virgen de Gracia en Maó,
observando atónitos los «jaleos» ecuestres que conviven con una tradición cultural,
histórica y social sin parangón en Occidente.
¿Qué escucharías en esas vacaciones? Algo galante y equilibrado, genial
e histórico. En ese enclave geográfico y crisol de culturas, como fue la Menorca
del siglo XVIII, el arte sonoro se vio condicionado por los enfrentamientos entre
las potencias europeas. Su posición estratégica hizo que viviera bajo diferentes
gobiernos, como el británico (1713-1756, Tratado de Utrecht), francés (17561763), británico (1763-1782, Tratado de París), español (1782-1798, Tratado de
Versalles), británico (1798-1802) y, definitivamente, español (a partir de 1802,
Tratado de Amiens). A pesar de los distintos cambios de soberanía, la población
de la isla aumentó, circunstancia que favoreció la expansión agrícola, la industria,
el comercio marítimo, el desarrollo económico y el esplendor cultural y musical.
El coronel inglés Richard Kane (1660-1736) fue el primer gobernador de
la isla. Introdujo mejoras en la agricultura y construyó el Camí d'en Kane, camino
que une el oriente (Maó) y el occidente insulares (Ciutadella). Procuró el bienestar
de los menorquines con la abolición de la Inquisición, la restauración de los
antiguos derechos y mantuvo el catalán como idioma oficial. Trasladó la capital
de la isla a Maó por la importancia estratégica de su puerto. En esa estrecha
garganta natural, los ingleses amarraban sus buques llenos de productos refinados
para el ocio de los gobernantes, la burguesía y los terratenientes menorquines.
13
Así, poblaban el muelle escribanías, caballos, uniformes, casacas, chinelas,
mitones, chupas, jubones, mosquetes o fortepianos.
Con esa evocación, proponemos un viaje sonoro que nos devuelve a la
convulsa Europa de finales del siglo XVIII y principios del siglo XIX. No en vano,
la magia de Menorca hace coincidir la energía y jovialidad de un grupo de artistas
jóvenes ya consagrados, menorquines y británicos, grabando en el recóndito y
exquisito Teatro de Fornells, con tres obras de jóvenes compositores por entonces
ya consagrados: Haydn, Schubert y Mozart. Tres obras para tres intérpretes: la
Orquestra de Cambra Illa de Menorca, el impulso fresco y vigoroso; la joven y
exquisita pianista menorquina Isabel Fèlix, a la manera de las damas de la
Ilustración que interpretaban y creaban sus propias cadencias; y el director
y concertino invitado escocés Andrew Watkinson, la lógica británica y el
criterio historicista. Juntos interpretan para nosotros un recorrido histórico,
encomendado a un grupo especializado en música de cámara y con el uso de un
fortepiano checo construido por Paul McNulty, copia a su vez de un modelo del
famoso constructor de pianos alemán Anton Walter. En la Menorca actual abundan
los teatros, las orquestas, los solistas, los festivales y, muy especialmente, la
tradición de ratllar (hablar) de todo en un ambiente intelectual. A la manera
de una schubertiada cosmopolita nos vamos de viaje a la sombra de
un pino y un piano.
Primera etapa. Franz Joseph Haydn,
1771
Franz Joseph Haydn (Rohrau, 1732 – Viena, 1809) destacó en todos los géneros
musicales y fue el maestro del Clasicismo que desarrolló la forma sonata en
sinfonías, cuartetos y conciertos. Su carrera coincidió con los cambios técnicos
en los instrumentos de tecla, desde el clavicémbalo pasando por el fortepiano
hasta llegar al pianoforte o piano.
En 1766, Haydn entró a trabajar como maestro de capilla de Nicolás
Esterházy y su familia, una de las más ricas y poderosas de Austria. En invierno
residían en su palacio de Viena y en verano en el castillo de Eisenstadt, al sur de
la capital, y en el palacio Esterháza en Hungría. Como mecenas amantes del arte
en general y la música en particular, encargaban obras a Haydn para cada ocasión,
además de encomendarle dirigir la orquesta de palacio, interpretar música de
cámara y organizar el montaje de dos óperas semanales. «Forzado a ser original»,
como decía el propio Haydn, se cree que este concierto lo compuso en el verano
húngaro de 1771, aunque su catálogo oficial lo fecha en 1766. Este Concierto
para piano Hob. XVIII: 3 en fa mayor entra en el período estilístico conocido como
Sturm und Drang (‘tempestad e ímpetu’), con obras que muestran una mayor
intensidad expresiva, mayores desarrollos y más audacia temática. A los treinta
y nueve años (o treinta y cuatro) la obra confirma su sello personal. Basta con
escuchar el modo en que se presenta el primer tema del allegro inicial, con un
motivo arpegiado sobre el acorde de fa Mayor. Le sigue un ensoñador adagio y
un brillante finale: presto que equilibran sabiamente el extenso primer movimiento.
El camino de Richard Kane nos conduce del occidente húngaro al refinado gusto
inglés y su toque menorquín en las cadencias propuestas por la propia solista.
Segunda etapa. Wolfgang Amadeus,
1782
Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburgo, 1756 – Viena, 1791) es el icono y el
máximo referente compositivo de la historia de la música en todos los géneros,
fueran ópera, sinfonía, misa, cuarteto o concierto. El 28 de diciembre de 1782,
escribía Mozart a su padre: «Ya solo faltan dos conciertos para los conciertos
14
15
por suscripción. Los conciertos son
precisamente algo intermedio entre lo
demasiado difícil y lo demasiado fácil.
Son muy brillantes, agradables para el
oído y, naturalmente, sin caer en lo vacío,
ni por aquí ni por allá. Incluso los
entendidos pueden obtener satisfacción,
pero de tal forma que los no conocedores
puedan contentarse, sin saber por qué».
El Concierto para piano n.º 12, KV 414,
en la mayor, junto con el KV 413 y el KV
415, lo compuso Mozart en Viena a los
veintiséis años. Si bien es una obra que
puede ser interpretada por un cuarteto
de cuerda con piano, se emplea una
formación orquestal de cámara, como
hizo en el estreno el propio Mozart,
en la Cuaresma de 1783. El primer
movimiento, Allegro en la mayor, expone
tal cantidad de temas que abruma a
cualquier estudiante de composición.
El segundo movimiento, Andante en re
mayor, es una solemne forma sonata
basada en el tema de obertura de la ópera
La calamita de’ cuori, de Johann Christian
Bach, antiguo profesor de Mozart y
fallecido el 1 de enero de 1782. A modo
de lamento fúnebre, Mozart compone un
epitafio musical cuyo desarrollo modula
al modo menor. El tercer movimiento,
16
Allegretto en la mayor, expone un tema galante en compás binario en el que se
exhibe la efervescencia del solista. De vuelta a Menorca, es probable que alguna
refinada dama, recién firmado el Tratado de Versalles, hiciera sonar este concierto
en su palacio de Ciutadella.
Tercera etapa. Franz Schubert,
1816
Franz Schubert (Viena, 1797 – 1828) fue uno de los compositores más destacados
del Romanticismo inicial, con un catálogo especializado en lieder, obras para
piano, cámara y orquesta. A los diecinueve años, el joven Schubert llevaba una
vida bohemia rodeada de intelectuales que compartían inquietudes y quimeras.
Estas reuniones de artistas, llamadas schubertiadas, inspiraban a los creadores
a intercambiar expectativas. En una de esas sesiones, el violonchelista Heinrich
Grob, hermano de la antigua amada de Schubert, la cantante Therese Grob, le
encargó un cuarteto con piano. Si bien el Romanticismo tendía a igualar la
importancia temática de todos los instrumentos, Schubert viró el rumbo hacia
una sensibilidad más mozartiana, imponiendo el solista al grupo. Porque como
decía el propio Schubert: «Secretamente, en el fondo de mi corazón, todavía
espero ser capaz de hacer algo por mí mismo». Con esta premisa exhibió el
predominio del piano en el adagio inicial hasta llegar al enérgico y jovial rondó,
sólo de nombre y con forma de sonata sin sección de desarrollo.
Regreso
De regreso a casa, con una ensoñación visual y sonora excepcional nos despedimos
con viento de tramontana. Europa y la historia europea, de la mano, desde nuestra
privilegiada atalaya menorquina. Un regalo para los sentidos.
M. ÀNGELS FERRER FORÉS, musicóloga
17
ISABEL FÈLIX, fortepiano
Nacida en Maó, inicia la formación musical en
el Conservatori Professional de Música Menorca.
Continua los estudios superiores de piano
en el Conservatori Superior Municipal de Música
de Barcelona con Miquel Farré y los de
música de cámara en el Conservatori Superior
de Música del Liceu de Barcelona, obteniendo
Mención de Honor de final de carrera en ambas
especialidades. Al mismo tiempo se licencia en
Farmacia en la Universitat de Barcelona.
Realiza estudios de especialización
musical de piano y música de cámara con Ferenc
Rados en la Universidad de Alcalá de Henares
y amplía estudios de piano con John Bingham
en Londres. En esta época es premiada en
diversos concursos de piano y música de cámara.
Posteriormente se interesa en la
interpretación con criterios históricos. Estudia
clavecín en Barcelona con Albert Romaní y
también recibe clases de clavecín y fortepiano
de Neal Peres da Costa. Destaca la influencia de Paul Badura-Skoda con quien
estudia piano y fortepiano en París y en Viena, marcando su camino técnico y
artístico y dando un nuevo sentido a la interpretación con instrumentos originales.
Desarrolla la vertiente concertística en dos ámbitos, como solista en
recitales y con orquestas y como miembro de grupos de cámara, siendo grabados
algunos de los conciertos para radio y televisión. Ha actuado con la Orquestra
Simfònica de Balears, Orquestra de Cambra Illa de Menorca, Camerata Sa Nostra,
Orquestra Simfònica del Vallès, Budapest Chamber Orchestra, Orquestra de Girona,
18
Banda Municipal de Música de Palma BCN216, entre otras, con directores y solistas
como Philippe Bender, Virginia Martínez, Fernando Marina, Salvador Brotons,
Edmon Colomer, Xavier Puig, Pablo Heras, Josep Vicent, Ala Voronkova, Barry
Sargent, Liana Issakadze, Andrew Watkinson, Vasko Vassilev, Matthew Trusler,
Anu Tali o Friedemann Breuninger.
En el campo de la música de cámara actualmente forma parte de diversos
grupos como pianista, fortepianista y clavecinista: el Ensemble Gaudí
(www.ensemblegaudi.com) con la flautista Sofía Martínez y el violista Joan Fèlix,
dedicado al repertorio más actual y estrenando obras de compositores
contemporáneos, o el dúo con la violinista Alba Roca (www.albarocaisabelfelix.com),
dedicado al repertorio de finales del Barroco al primer Romanticismo interpretado
con instrumentos originales.
Como docente desarrolla su actividad en el Conservatori Superior de
Música de les Illes Balears, donde es profesora titular de repertorio con piano y
jefa de departamento de cuerda.
ANDREW WATKINSON
concertino y director
Andew Watkinson nació en Glasgow y
empezó a tocar el violín a los siete años.
Fue alumno de la Yehudi Menuhin School
durante cuatro años y luego estudió en
Suiza y Leningrado. Entre sus profesores
destacan Fredericj Grinke, Joseph Szigeti,
Franco Gulli y Yfrah Neaman.
Andrew ha llevado a cabo una
exitosa carrera musical en distintos
ámbitos. Como primer violín del Endellion
19
String Quartet ha actuado por todo el mundo y el cuarteto es residente en la
Universidad de Cambridge. En 2009 el Cuarteto celebró su 30 cumpleaños
grabando la integral de los cuartetos de Beethoven para Warner Classics. Como
solista ha actuado al frente de las principales orquestas británicas así como en
Alemania, Holanda, Israel, Francia, España y Suramérica. Ha interpretado más de
cuarenta conciertos para violín románticos y del siglo XX y recientemente ha
grabado la serie de 12 conciertos La Stravaganza para Naxos. Durante muchos
años fue concertino y director de la City of London Sinfonia, dando conciertos
por Gran Bretaña, haciendo numerosas giras internacionales y grabando para
Virgin Classic y BMG. También es regularmente invitado como concertino y
director en la Academy of Saint Martin in the Fields, y actualmente es solicitado
como director invitado en Gran Bretaña, Italia, Dinamarca y España.
ORQUESTRA DE CAMBRA ILLA DE MENORCA (OCIM)
La Orquesta de Cámara Illa de Menorca fue fundada en el verano de 1998 por
Juventudes Musicales de Mahón y desde entonces se ha consolidado como una
de las entidades musicales más valoradas y apreciadas de las Islas Baleares.
Orquesta residente de los Festivales de Mahón y Ciudadela, la OCIM ofrece una
temporada de conciertos con seis producciones anuales con las que presenta una
plantilla versátil que ha permitido a la orquesta interpretar hasta el momento más
de 160 obras de todas las épocas y estilos, desde sinfónicas hasta camerísticas.
Dirigida en sus inicios por Fernando Marina, la OCIM trabaja desde el año
2001 con prestigiosos directores invitados como Dmitri Sitkovestky, Paul BaduraSkoda, Barry Sargent, Michael Thomas, Salvador Mas, Edmon Colomer, Andrew
Watkinson, Vasko Vassilev, Liana Issakadze, Josep Vicent, Manel Valdivieso, Xavier
Puig, Virgínia Martínez, Simon Bernardini, Matthew Trusler, Farran James, Kai
Gleusteen, Corrado Bolsi, Mark Peters i Friedemann Breuninger, muchos de los
cuales han actuado también como solistas.
20
Otros artistas que han colaborado con la OCIM son: David Russell, Natalie
Clein, Ramon Coll, Sylvia Schwartz, Raquel Lojendio, Sylvia Corbacho, Rumiko
Harada, Vanessa Benelli, James Bush, Diego Ares, Rocío Bazán, Joan Rodríguez,
Alejandro Bustamante, Isabel Villanueva, Maia Planes, Eulàlia Salbanyà, Cati Reus
y los menorquinos Ona Cardona, Isabel Fèlix, Lorena Medina, Esther Pons, Xavier
Larsson, Fèlix Ferrer, Tolo Mercadal, Martina Garriga, Maribel Tortosa, Joan Fèlix,
el Cuarteto Aguinaga y la actriz Laura Pons. La OCIM también ha actuado con la
Coral Sant Antoni de Mahón, la Capilla Davídica de Ciudadela y la Coral Juvenil
de Juventuts Musicales Palma.
En agosto de 2008 la OCIM se presentó con David Russell i Michael Thomas
al Festival de Pollensa, en su cuarta visita a Mallorca. En diciembre de ese mismo
año los miembros de la ocim iniciaron un programa social que los llevaría a actuar
en distintos centros geriátricos, hospitales y centros sociales de Menorca con el
objetivo de acercar la música a las personas más desfavorecidas o que no pueden
acudir a los conciertos.
En el apartado discográfico, la ocim registró en el año 2000 la recuperada
Misa de Réquiem del menorquín Jaume Alaquer con la participación del barítono
Joan Pons, la soprano Raquel Pierotti, el tenor Luca Casalin y la Coral Sant Antoni
de Mahón, bajo la dirección de Joan Company. En el 2006 registró un CD de música
de Bach y el Padre Soler para el sello Columna Música con el clavicembalista Diego
Ares y el flautista Enrique Sánchez bajo la dirección de la violinista Farran James.
Actualmente la OCIM está gestionada conjuntamente por Juventudes
Musicales de Maó y Ciutadella y cuenta con el patrocinio del Consejo Insular de
Menorca, la Fundació Destí Menorca, los ayuntamientos de Mahón y Ciudadela,
la Fundación Caixa Catalunya y la Fundación Rubió Tudurí-Andrómaco.
21
IN THE SHADE
A Dream Journey
What would your dream postcard from a magical
vacation resort look like? Imagine one of the most
beautiful places in the world, Menorca, a place
proclaimed Biosphere Reserve because of its
exceptional fauna and flora; a corner of the world
pampered by the Mediterranean, at daybreak in the
shade of a pine tree in a cove and at dusk in the
shade of a leafy oak next to a whitewashed farmhouse,
sipping a glass of cool pomada. Or even after the
summer solstice has passed, during the feast of San
Juan in Ciudadela or during the wine harvest and the
feast of the Virgen de Gracia in Mahón, watching
spellbound the traditional “jaleos” which are a part
of a cultural, historical and social tradition unparalleled
in the West.
What would you listen to during those
holidays? Something refined and well-proportioned,
inspired and historical. Because of Menorca’s
geographical location and as the cultural melting pot
it came to be in the 18th century, its music was
influenced by the confrontations of the great European
powers. Due to its strategic position it was ruled by
different governments, such as the British (17131756, Treaty of Utrecht), the French (1756-1763),
the British once again (1763-82, Treaty of Paris), the
Spanish (1782-1798, Treaty of Versailles), the British
once more (1798-1802) and then, definitively, the
Spanish (from 1802 onwards, Treaty of Amiens). In
22
23
spite of the changes of sovereignty the island’s population increased, a factor
which favoured the development of agriculture, industry, maritime commerce,
economic growth and the splendours of culture and music.
The British colonel Richard Kane (1660-1736) was the island’s first
governor. He introduced agricultural improvements and built the Camí de’n Kane,
a road which connects the eastern town of Mahón to the western town of Ciudadela.
He looked after the well-being of the island’s inhabitants by abolishing the
Inquisition, restoring civil rights and upholding Catalan as the official language.
He made Mahón the capital because of the strategic importance of its port. In
that natural, narrow inlet the British moored their ships loaded with the finest
products for the pleasure of the ruling class, the bourgeoisie and the Minorcan
landowners. Along the piers one could find writing desks, horses, uniforms, frock
coats, clogs, mittens, overcoats, doublets, muskets and fortepianos.
Following this evocation, we propose a musical journey to the agitated
and disrupted Europe at the end of the 18th and the beginning of the 19th
centuries. It is not in vain that the magic of Menorca has brought together the
energy and enthusiasm of a group of young established British and Minorcan
musicians to record, in the remote and exquisite Teatro de Fornells, the music
of three composers themselves already established as young men: Haydn, Mozart
and Schubert. Three works for three interpreters: the Orquestra de Cambra Illa
de Menorca, a fresh and vigorous impulse; the talented young Minorcan pianist
Isabel Félix, in the manner of those Enlightenment noblewomen who created and
performed original cadenzas; the Glasgow-born guest conductor and concertmaster
Andrew Watkinson, with his British logic and a historian’s criteria. Guided by an
ensemble specialized in the performance of chamber music, using a fortepiano
(made of Czech wood) built by Paul McNulty which is a copy of those made by
the famous German piano maker Anton Walter, we are taken on a musical journey.
In Menorca today concert halls, orchestras, soloists and festivals abound. The
tradition “rallar”, which refers to intense intellectual discussions, is very much
alive. In the manner of a cosmopolitan “Schubertiade” we are about to embark
on a journey in the shade of a pine tree and a piano.
24
First stage. Franz Joseph Haydn,
1771
Franz Joseph Haydn (Rohrau, 1732-Vienna, 1809) excelled in every musical genre
and was the Classical master that developed the sonata form in his symphonies,
quartets and concertos. His career coincided with the technological advances of
keyboard instruments, from the harpsichord and the fortepiano to the pianoforte,
what we now call the piano.
In 1766 Haydn began to work as Kapellmeister for Nikolaus Esterházy
and his family, one of Europe’s richest and most powerful courts. In winter they
took up residence in their palace in Vienna, and in summer at the Castle of Eisenstadt,
to the south of the capital, and in the Esterházy Palace in Hungary. As patrons and
lovers of art in general and music in particular, they commissioned works from
Haydn for every occasion. He was also entrusted with conducting the palace
orchestra, performing chamber music and producing opera performances twice a
week. “Forced to be original”, as Haydn himself said, it is believed that he composed
the concerto on this recording in Hungary during the summer of 1771, although
the official catalogue gives the year 1766. The Piano Concerto in F major, Hob.18/3
is from his Sturm und Drang period in which the works exhibit greater expressive
intensity, development extension and thematic audacity. At 39 (or 34) Haydn’s
personal style was already evident. We need only listen to the way in which the first
theme is presented in the opening Allegro, whose motif is an arpeggiated F major
chord. The following Adagio movement is dreamlike, and the brilliant Finale: Presto
wisely balances the extensiveness of the first movement. The road built by Richard
Kane transports us from western Hungary to the refined British sense of taste, with
a Minorcan touch, of the cadenzas offered by the soloist.
Second Stage, Wolfgang Amadeus,
1782
Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756-Vienna, 1791) is an historical icon
and the greatest representative of musical composition in all its genres, be it
opera, the symphony, masses, quartets or concertos. On December 28, 1782
Mozart wrote to his father, “There are only two concertos left for the subscription
25
concerts. The concertos are something precisely between the overly difficult and
the overly simple. They are very brilliant, agreeable to the ear and naturally, fall
neither on this nor on that side of shallowness. Even the knowledgeable will find
satisfaction, but at the same time the uninitiated will be pleased, without knowing
why.” The Piano Concerto No. 12 in A major, KV 414, together with KV 413 and
KV 415, was composed in Vienna when Mozart was 26 years old. Although it is
a work that could be performed with a piano and string quartet, here a chamber
orchestra is employed, as Mozart did at the première in 1783 during Lent. The
first movement, an Allegro in A major, contains enough themes to overwhelm
any composition student. The second movement, an Andante in D major, is a
solemn sonata form based on the opening theme of the opera La calamita de’
cuori by Johann Christian Bach, former teacher of Mozart who died on January
1, 1782. In the manner of a funereal lament Mozart composes a musical epitaph
whose development modulates to the minor key. The third movement, an Allegretto
in A major, is based on an elegant theme in binary metre which is a showcase
for the soloist’s fireworks. Upon returning to Menorca, it is likely that some
sophisticated noblewoman, soon after the signing of the Treaty of Versailles,
would have played this concerto in her palace at Ciudadela.
Third stage, Franz Schubert,
Schubert himself said, “Secretly, at the bottom of my heart, I still hope to be
capable of doing something original.” Based on this premise he gave predominance
to the piano in the opening Adagio through the energetic and cheerful Rondo; a
rondo in name only, as it is really in sonata form without a development section.
Homecoming
Back home, wrapped in a delightful visual and aural daydream, we end our journey
with the tramontana wind. With Europe and European history going hand-in-hand,
from our privileged Minorcan observation point, this has been a gift for the senses.
Mª ÀNGELS FERRER FORÉS, musicologist
1816
Franz Schubert (Vienna, 1787-1828) was one of the most outstanding composers
of early Romanticism, with an oeuvre giving predominance to Lieder and piano,
chamber and symphonic works. At 19, young Schubert was leading a bohemian
lifestyle, surrounded by intellectuals with whom he shared ideas and dreams.
Those artistic gatherings, called Schubertiades, inspired the creation of new
projects. In one of them the cellist Heinrich Grob, the brother of Schubert’s old
flame, the singer Therese Grob, commissioned him to write a piano quintet.
Although it is true that during the Romantic period composers tended to give
equal thematic responsibility to all the instruments, Schubert veered towards a
more Mozart-like sensibility, favouring the soloist over the other instruments. As
26
27
ISABEL FÈLIX, fortepiano
Born in Maó, she began her musical education at
the Conservatori Professional de Música de Menorca.
Her advanced piano studies were realized at the
Conservatori Superior Municipal de Música de
Barcelona with Miquel Farré and chamber music
studies at the Conservatori Superior de Música del
Liceu de Barcelona. She received an Honourable
Mention at her finals in both categories.Parallely
she graduated in Pharmacy at the Universitat de
Barcelona.
Furthering her specialized training in piano
and chamber music, she studied with Ferenc Rados
at the Universidad de Alcalá de Henares and
continued her piano studies with John Bingham in
London. During this period she won prizes in various
piano and chamber music competitions.
She later became interested in the
interpretation of early music. She studied
harpsichord in Barcelona with Albert Romani and
harpsichord and fortepiano with Neal Peres da
Costa. A pronounced influence was that of Paul
Badura-Skoda with whom she studied piano and
fortepiano in Paris and Vienna. This experience
defined her technical and artistic direction and
infused new meaning into the performing on period
instruments.
Her concert activity unfolds in two areas:
solo recitals and with orchestras and chamber
28
ensembles, some of which have been recorded for television and radio. She has
performed with Orquestra de Cambra Illa de Menorca, Orquestra Simfònica de Balears,
Camerata Sa Nostra, Orquestra Simfònica del Vallès, Budapest Chamber Orchestra,
Orquestra de Girona, Banda Municipal de Música de Palma and BCN 216, among
others, with conductors and soloists such as Philippe Bender, Virginia Martínez,
Fernando Marina, Salvador Brotons, Edmon Colomer, Xavier Puig, Pablo Heras, Josep
Vicent, Ala Voronkova, Barry Sargent, Liana Issakadze, Andrew Watkinson, Vasko
Vassilev, Matthew Trusler, Anu Tali and Friedemann Breuninger.
In the area of chamber music she is currently a member of various groups
as pianist, fortepianist and harpsichordist. These include the Ensemble Gaudí
(www.ensemblegaudi.com) with flutist Sofía Martínez and violinist Joan Fèlix, which
is dedicated to the contemporary repertoire and premieres by contemporary composers,
and a duo with violinist Alba Roca (www.albarocaisabelfelix.com), dedicated to the
repertoire spanning the late Baroque to early Romanticism and performed on period
instruments.
As a teacher she works at the Conservatori Superior de Música de les Illes Balears
where she is chief professor of repertory with piano and head of the department of string
instruments.
ANDREW WATKINSON
concertino & conductor
Andrew Watkinson was born in Glasgow,
and began to play the violin when he was
seven years old. He was a pupil at the
Yehudi Menuhin School for four years, and
also studied in Switzerland and Leningrad.
His many teachers included Frederick
Grinke, Joseph Szigeti, Franco Gulli and
Yfrah Neaman.
29
Andrew leads a varied musical career: as first violin of the Endellion String
Quartet he travels all over the world to give concerts as well as being ‘In Residence’
at Cambridge University. In 2009 the Quartet is celebrating its Thirtieth Anniversary,
marking the occasion with the release of a boxed set of the complete Beethoven
string quartets (Warner Classics). As a soloist he has appeared with many of the
British orchestras and performed in Germany, Holland, Israel, France and South
America. He has played more than 40 romantic and 20th century concertos and
recently recorded the set of 12 concertos “La Stravaganza” for Naxos. For many
years he was leader and director of the City of London Sinfonia, giving concerts
in Britain and touring widely, and he also directed recordings with them for Virgin
Classics and BMG. He was for a time a regular guest leader and director of the
Academy of St. Martin in the Fields, and continues to be invited to guest direct
orchestras in Britain as well as in countries such as Italy, Denmark and Spain.
The Orquestra de Cambra Illa de Menorca
was founded in the summer
of 1998 by Joventuts Musicals de Maó and since then it has gained recognition as
one of the most valued and appreciated musical entities of the Balearic Islands.
Resident orchestra of the Maó and Ciutadella Music Festivals, the OCIM offers a
concert season of six annual productions. The versatile grouping has so far allowed
the orchestra to perform over 160 works of every period and style, spanning the
symphonic and chamber repertories.
Under Fernando Marina, its first director, since 2001 the OCIM worked
with prestigious guest conductors such as Dmitri Sitkovestky, Paul Badura-Skoda,
Barry Sargent, Michael Thomas, Salvador Mas, Edmon Colomer, Andrew Watkinson,
Vasko Vassilev, Liana Issakadze, Josep Vicent, Manel Valdivieso, Xavier Puig, Virgínia
Martínez, Simon Bernardini, Matthew Trusler, Farran James, Kai Gleusteen, Corrado
Bolsi, Mark Peters and Friedemann Breuninger, many of whom have also been
featured soloists.
Other artists that have collaborated with the OCIM are David Russell, Natalie
Clein, Ramon Coll, Sylvia Schwartz, Raquel Lojendio, Sylvia Corbacho, Rumiko
30
Harada, Vanessa Benelli, James Bush, Diego Ares, Rocío Bazán, Joan Rodríguez,
Alejandro Bustamante, Isabel Villanueva, Maia Planes, Eulàlia Salbanyà, Cati Reus
and Menorca natives Ona Cardona, Isabel Fèlix, Lorena Medina, Esther Pons, Xavier
Larsson, Fèlix Ferrer, Tolo Mercadal, Martina Garriga, Maribel Tortosa, Joan Fèlix,
the Aguinaga Quartet and the actress Laura Pons. The OCIM has also performed
with the Sant Antoni Chorus of Mahón, the Capilla Davídica of Ciutadela and the
Youth Choir of Juventuts Musicales Palma.
In August 2008, on its fourth visit to Mallorca, the OCIM, with David
Russel and Michael Thomas, opened the Pollensa Festival. In December of the
same year members of the OCIM initiated a social program which would lead
them to perform in a number of geriatric centres, hospitals and social centres in
Menorca. The aim has been to bring music to the handicapped and those that
cannot otherwise attend concerts.
In 2000 the OCIM recorded the restored Misa de Réquiem by the Menorcan
composer Jaume Alaquer with the participation of baritone Joan Pons, soprano
Raquel Pierotti, tenor Luca Casalin and the Sant Antoni Chorus, under the direction
of Joan Company. 2006 marked the making of a CD, for the Columna Música label,
dedicated to the music of Bach and Padre Soler with harpsichordist Diego Ares and
flutist Enrique Sánchez under the direction of the violinist Farran James.
Today the OCIM is managed by both the Joventuts Musicals
de Maó and Ciutadella, and is funded by the Insular Council
of Menorca, the Destí Menorca Foundation, the Town
Councils of Maó and Ciutadella, the Caixa Catalunya
Foundation and the Rubió Tudurí-Andrómaco
Foundation.