Jim Bird - galeria altair

Transcripción

Jim Bird - galeria altair
JIM BIRD
GALERIAALTAIR
Ecos
LA SENSACIÓ D’IMMENSITAT
Es el blanco la oportunidad
la vasta arrogancia y la nada,
también es lo que hemos querido ser
y no alcanzamos
miedo y silencio.
La immensitat no és una qüestió d’espai físic, és una sensació. I a més, és una sensació indefinida, com d’entrada a un estat gasós, en el qual no es pot tenir ni consciència de passat, ni de
futur. Tampoc de present. La ment en blanc, o en negre, eteri el cos encara que se sap que per
naturalesa té el seu pes. La mirada perduda o per ventura clavada a un punt del qual no se’n té
cap certitud. La immensitat tendeix a l’infinit, però tampoc sabem molt bé perquè en tenim aquesta
sensació. Ho veieu, la sensació, una vegada i una altra aquesta experiència sensorial que tampoc
sabem ben bé que és, ni perquè esdevé. Hi entram, això sí, sense poder esbrinar les raons i sense
saber quan en sortirem. Segurament hom entra en la immensitat, aquest poderós espai abstracte,
per una necessitat inconscient de fugir de la consciència, de la tremenda concreció i constricció de
la realitat. En la recerca d’aquesta sensació, moltes persones han provat de volar. I totes ho hem
desitjat, almanco alguna vegada.
Es nuestro vómito el negro
pura alma derretida,
también es el eco de lo que desconocemos
miedo mascado
espúreo silencio
El punto rojo es nuestra mirada
nuestra desconocida nostalgia.
Ara mateix, tampoc jo no sé ben bé perquè he escrit tot això. Mirava una pintura de Jim Bird i m’he
deixat dur per no sé què. I en comptes de començar a pensar en coses concretes, he sentit com
si suràs, en unes aigües denses que de sobte m’han alliberat de tot el meu pes, de tots els meus
pesos. Fins i tot, crec que he oblidat en Jim, encara que per força devia sentir-me transportada per
ell. He oblidat que li dec una explicació de la seva obra i sobretot que li dec a vostè l’explicació de
l’obra a la qual acompanyo amb aquest text, li dec a vostè, qui llegeix, i de qui jo ara mateix tampoc
no en tenc cap certitud.
Invitación
JIM ha digerido ya su memoria
y su trazo es la exhuberancia del presente,
por eso más que decirnos
nos invita a que encontremos
Busquemos por tanto sus sueños sepultados
encontremos la primigenia estima
con la que ahora nos acaricia,
encontremos la música en sus rescoldos.
¿Podremos desnudarnos en su intento?
F. Verdú
Abril 06
Oblidava que la immensitat ha de tenir una càrrega important d’experiència. El buit si no és ple, si
no batega, no és res i tampoc no ens convida a volar. La immensitat a la qual ens transporten les
pintures de Jim Bird, i especialment aquestes que ara es mostren a la galeria Altair i que es reprodueixen en aquest catàleg, és plena d’experiència. Aquests gestos negres, d’un negre tan dens i de
tanta intensitat que no permet penetrar-hi, són fruits de l’experiència, com ho són tots i cada un dels
sons improvisats a un concert de jazz, una música que fa part de les experiències més intenses i
més fruïdes de Jim Bird. De la mateixa manera que un concertista de jazz no podria improvisar si no
tengués uns coneixements immensos al darrera, si no portàs un gran bagatge en la seva motxilla,
tampoc el pintor, Jim en aquest cas, tampoc podria deixar-se dur per l’acció de pintar, ni aquests
gestos sortirien tots sols, ni semblarien tan lliures dins l’espai immens de la pintura.
Les pintures de Jim Bird regalen sensacions de llibertat. I tanmateix segur que hi ha servituds al
darrera. Una servitud amb la raó, amb un cert ordre, amb la pulcritud també, però així mateix amb
un lliurament de l’artista als camins insondables de la intuïció. Però la intuïció també s’educa i,
sobretot, s’estimula. I aquesta manera de pintar intuïtiva que té en Jim resultaria falsa i buida si
no anàs precedida de tots els coneixements i vivències directes que l’artista va tenir al costat dels
grans mestres de l’expressionisme abstracte americà, quan va viure llargs anys a Nova York.
3
Avui, les pintures de Jim Bird són més lliures que mai, també més lleugers que mai, per ventura
perquè amb els anys s’han anat desprenent progressivament d’aquesta certa esclavitud que dóna
l’experiència massa propera. Són lliures els gestos, que com una cal·ligrafia indefinible ballen entre
uns fons de matisos infinits. Fons d’incomptables tons de gris, més o manco blanquinós, que donen
sentit i enriqueixen aquest espai immens, d’aparença gasosa en el qual m’he sentit immersa des
que m’hi he posat al davant. A sobre, el negre, per molt intens que sigui, no hi pesa, més bé diria
que hi sura. Però la raó també s’imposa, i en Jim necessita del suport de la raó: en són testimoni
i conseqüència, del pes de la raó, aquestes petites taques vermelles situats estratègicament a un
costat o a l’altre del quadre. Només una taca, però lluminosa. És com el far entre la vastitud de la
mar, perquè deixem d’anar a la deriva per la immensitat de la pintura i tinguem un punt en el qual
recollir la mirada. Jim Bird ens convida a volar, però no vol que ens perdéssim en l’experiència.
Cristina Ros
Palma, abril de 2006
4
5
7
9
10
11
13
15
16
17
19
21
23
25
LA SENSACIÓN DE INMENSIDAD
La inmensidad no es cuestión de espacio físico, es una sensación. Es más, es una sensación indefinida, como si se entrara en un estado gaseoso en el que no se puede tener consciencia del pasado, ni del futuro. Tampoco del presente. La mente en blanco, o en negro, etéreo el cuerpo aunque
se sepa que por naturaleza tiene su peso. La mirada perdida o quizá clavada en un punto del que
no se tiene certitud alguna. La inmensidad tiende al infinito, pero tampoco adivinamos el porqué
de esa sensación. Lo veis, la sensación, una vez y otra esta experiencia sensorial que tampoco
sabemos muy qué es, ni porqué aparece. Entramos en ella, eso sí, sin poder adivinar los motivos y
sin saber cuándo lograremos salir. Seguramente se entra en la inmensidad, ese poderoso espacio
abstracto, por una necesidad inconsciente de huir de la consciencia, de la tremenda concreción y
constricción de la realidad. En búsqueda de esta sensación, muchas personas han intentado volar.
Y todas lo hemos deseado, al menos alguna vez.
Ahora mismo, tampoco yo se muy bien por qué he escrito todo esto. Contemplaba una pintura de
Jim Bird y me he dejado llevar por no sé qué. Y en vez de empezar a pensar en cosas concretas,
he sentido como si flotase en unas aguas densas que de pronto me han librado de todo mi peso, de
todos mis pesos. Incluso creo que he olvidado a Jim, aunque por fuerza debía sentirme transportada por él. He olvidado que le debo una explicación sobre su obra y, sobre todo, que es a usted a
quien debo una explicación sobre la pintura a la que acompaño con este texto. Se la debo a usted,
que lee, aunque en este momento no tenga certitud alguna de ello.
Olvidaba que la inmensidad ha de llevar una carga importante de experiencia. El vacío si no está
lleno, si no palpita, es nada y no nos invita a volar. La inmensidad a la que nos transportan las
pinturas de Jim Bird, y especialmente éstas que ahora se exhiben en la galería Altair y que se
reproducen en este catálogo, esa inmensidad –decía- está llena de experiencia. Esos gestos negros, de un negro tan denso y de tanta intensidad que no permite que penetremos en él, son los
frutos de la experiencia, como lo son todos y cada uno de los sonidos improvisados en un concierto
de jazz, una música que forma parte de las experiencias más intensas y más disfrutadas de Jim
Bird. Del mismo modo que un concertista de jazz no podría improvisar de no tener unos inmensos
conocimientos previos, si no llevase un gran bagaje en su mochila, tampoco el pintor, Jim en este
caso, tampoco podría dejarse llevar por la acción de pintar, ni esos gestos saldrían, así, solos, ni
parecerían tan libres en el espacio inmenso de la pintura.
Las pinturas de Jim Bird regalan sensaciones de libertad. Aunque a buen seguro que existen servidumbres tras ellas. Una servidumbre con la razón, con un cierto orden, también con la pulcritud,
pero así mismo con la entrega del artista a los caminos insondables de la intuición. Ahora bien, la
intuición también requiere educación y, sobre todo, estímulo. Y esta forma de pintar, intuitiva, que
tiene Jim resultaría falsa y vacía si no fuese precedida de todos los conocimientos y experiencias
26
27
JIM BIRD
1937 Neix a Bloxwich. Anglaterra
directas que tuvo el artista junto a los grandes maestros del expresionismo abstracto americano,
cuando vivía en Nueva York.
Hoy, las pinturas de Jim Bird se muestran más libres que nunca, también más ligeras, quizá porque con los años se han ido desprendiendo progresivamente de esa cierta esclavitud que da la
experiencia demasiado cercana. Son libres los gestos que, como una caligrafía indefinible, danzan
entre unos fondos de matices infinitos. Fondos de innumerables tonos de gris, más o menos blanquecino, que dan sentido y que enriquecen este espacio inmenso de apariencia gaseosa en el que
me he sentido inmersa nada más ponerme frente a él. Sobre estos fondos, el negro, por intenso
que sea, no pesa, mejor sería decir que flota en su seno. Pero la razón también se impone y Jim
necesita apoyarse en la razón: son testimonio y consecuencia de ello esas pequeñas manchas
rojas situadas estratégicamente en un lado u otro del cuadro. Sólo una mancha, pero luminosa.
Es como el faro entre la vastedad del mar, puesto ahí para que dejemos de andar a la deriva por
la inmensidad de la pintura y tengamos un punto en el que recoger la mirada. Jim Bird nos invita a
volar, pero no quiere que nos perdamos en la experiencia.
Cristina Ros
Palma, abril de 2006
EXPOSICIONS INDIVIDUALS SEL·LECCIONADES
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1992
1991
1990
1989
1988
Galería Altair, Palma
Jim Bird. Reconciliación. The New Art Gallery. Walsall. Anglaterra
Edició Litografia Jim Bird - poema Roc Casagran. Editada especialment per
SA NOSTRA Caixa de Balears, a cura d’Edicions 6a Obra Gràfica.
Retrospectiva Jim Bird. Pintures 1987 - 2004. Itinerant: Sa Llotja. Palma;
Museu de Menorca. Menorca; Sala de Cultura SA NOSTRA. Eivissa
Two Shoes. Scolar Fine Art. Londres. Anglaterra
Dos zapatos. Galeria Joan Prats. Barcelona
Dos zapatos. Galeria Altair. Palma
Jim Bird- Francesc Verdú. TANDEM. Galeria Altair. Palma
Edició Maldat. JimBird - Francesc Verdú. Edicions 6a Obra Gràfica
Galeria Joan Prats- Artgràfic. Barcelona
Robert Green Fine Arts. San Francisco. USA
Pensando en círculos. Diputació d´Albacete
Poesia pintada. Casal Solleric. Palma
Pàgines. Galeria Altair. Palma
Pensando en Círculos. Ca n´Apolònia. Centre Cultural de Son Carrió
McIntosh Gallery. Atlanta. USA
Flanders Contemoprary Art Gallery. Minneapolis. USA
Galeria Joan Prats. Nova York. USA
McIntosh Gallery. Atlanta. USA
Brenda Kroos Gallery. Cleveland. Ohio. USA
Galeria Joan Prats. Barcelona
Art Alpha Gallery. Tokyo. Japó
Takei Gallery. Numazu. Japó
Galeria Joan Prats. Nova York. USA
Lucy Berman Gallery. Palo Alto. Califòrnia. USA
Charlotte Jackson Fine Art. Santa Fe. Nou Mèxic. USA
McIntosh Gallery. Atlanta. USA
Charlotte Jackson Fine Art. Santa Fe. Nou Mèxic. USA
Francis Graham- Dixon Gallery. Londres. Anglaterra
Art Alpha Gallery. Tokyo. Japó
Lucy Berman Gallery. Palo Alto. Califòrnia. USA
Buschlen- Nowatt Gallery. Vancouver. Canadà
Simonne Stern Gallery. Nova Orleans. USA
Galeria Atxerri. San Sebastià
Galeria Joan Prats. Nova York. USA
Karl Bornstein gallery. Los Angeles. USA
Esther Saks Gallery. Chicago. USA
Galeria Espais. Girona
Smith- Anderson Gallery. Palo Alto. Califòrnia. USA
Waddington- Schiell Gallery. Toronto. Canadà
Festival Chopin. Valldemossa
Lucy Berman Gallery. Palo Alto. Califòrnia. USA
29
JIM BIRD
1987
1986
1985
1984
1983
1982
1981
1980
1979
1978
1975
1973
1972
1970
30
Robert Motherwell- Jim Bird. Galeria Machon. Madrid
Galeria Palau. València
Obres damunt paper. Robert Motherwell- Jim Bird. Sala Pelaires. Palma
Letters to Spain. Monotips. Galería Altair. Palma
Clar-Obscur. Renate Ponsold - Jim Bird . Galería Altair. Palma
Galeria Joan Prats. Nova York. USA
Goldman- Kraft Gallery. Chicago. USA
Kingsborough College City University of New York. Nova York. USA
Sala Pelaires. Palma
River Gallery. Westport. Connecticut. USA
Arthur Charles Gallery. Washington, D.C. USA
The Redferm Gallery. Londres. Anglaterra
Galeria Joan Prats - Guild Gallery. Nova York
The Art Package. Chicago. USA
Galeria Joan Prats. Barcelona
The Art Package. Chicago. USA
Sala Pelaires. Palma
Galeria Punto. València
Compendium Gallery. Birmingham. Anglaterra
Galeria Vandres. Madrid
Galeria Baroc. Sitges
Pág. 5
Pág. 6
Pág. 7
Pág. 9
Pág. 10
Pág. 11
Pág. 13
Pág. 15
Pág. 16
Pág. 19
Pág. 20
Pág. 23
Pág. 25
S/T
S/T
S/T
S/T
S/T
S/T
S/T
S/T
S/T
S/T
S/T
S/T
S/T
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
160 x 200 cm
200 x 100 cm
200 x 100 cm
150 x 140 cm
76 x 112 cm
76 x 112 cm
140 x 150 cm
200 x 100 cm
200 x 320 cm
150 x 140cm
100 x 210 cm
100 x 200 cm
112 x 76 cm
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
Acrílico sobre tela
Acrílico sobre tela
Acrílico sobre tela
Acrílico sobre tela
Acrílico sobre papel
Acrílico sobre papel
Acrílico sobre tela
Acrílico sobre tela
Acrílico sobre tela
Acrílico sobre tela
Acrílico sobre tela
Acrílico sobre tela
Acrílico sobre papel
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
/
2006
2006
2006
2006
2005
2005
2006
2005
2004
2006
2006
2006
2005
31
JIM BIRD
Abril - Mayo 2006
Catálogo editado por
Galería Altair
Fotografía
Bering Comparini
Poemas
Francesc Verdú
Texto
Cristina Ros
Diseño catálogo
Galería Altair
Impresión y encuadernación
Impremta Muro s.l.
Depósito Legal
PM 819-2006
Galería Altair
Palma, 2006
GALERIAALTAIR
Sant Jaume 15. 07012 Palma. Mallorca. España
Tel: 971 716 282 Fax: 971 711 004 [email protected] www.galeriaaltair.com

Documentos relacionados