La plaça de les Glòries Catalanes La plaza de las Glorias Catalanas
Transcripción
La plaça de les Glòries Catalanes La plaza de las Glorias Catalanas
La plaça de les Glòries Catalanes Una breu història visual La plaza de las Glorias Catalanas Una breve historia visual JAVIER RUI-WAMBA SEBASTIÁN GUERRERO UNA BREU HISTÒRIA VISUAL • UNA BREVE HISTORIA VISUAL La plaça de les Glòries va ser el cor del Pla somiat per Cerdà. Marginada durant molts anys, donant recer generós a tot tipus d’infraestructures, adaptant-se a l’evolució dels temps, la plaça de les Glòries, pacient i tenaç, va aconseguir sobreviure esperant l’oportunitat de ser el que realment n’esperava el seu progenitor. La història de les Glòries, que aquí resumim amb imatges molt expressives que no necessiten gaires comentaris, és certament una història molt significativa de les transformacions successives de Barcelona, de l’evolució dels valors que van presidir les transformacions esmentades i dels silencis afligits d’èpoques d’inacció i de decadència social situades al voltant de dues guerres mundials que van assolar Europa i de la nostra incivil guerra espanyola. Ara, però, la plaça de les Glòries reneix. Ja ho va fer en els anys preolímpics i ara es convertirà, de manera definitiva, primer en pensament i després en obra, en el centre neuràlgic de la Barcelona del futur. La plaza de las Glorias fue el corazón del Plan soñado por Cerdá. Marginada durante años, dando generoso cobijo a todo tipo de infraestructuras, adaptándose a la evolución de los tiempos, la plaza de las Glorias, paciente y tenaz, logró sobrevivir esperando la oportunidad de ser lo que realmente esperaba de ella su progenitor. La historia de las Glorias, que aquí resumimos con imágenes muy expresivas que no necesitan muchos comentarios, es ciertamente una historia muy significativa de las transformaciones sucesivas de Barcelona, de la evolución de los valores que presidieron dichas transformaciones y de los doloridos silencios de épocas de inacción y de decadencia social situadas en torno a dos guerras mundiales que asolaron Europa y a nuestra incivil guerra española. Pero ahora, la plaza de las Glorias renace. Ya lo hizo en los años preolímpicos y ahora se convertirá, definitivamente, primero de pensamiento y luego de obra, en el centro neurálgico de la Barcelona del futuro. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS UNA BREU HISTÒRIA VISUAL • UNA BREVE HISTORIA VISUAL El 13 d’octubre passat, la Real Academia de Ingeniería també va voler, des de la seva seu a Madrid, homenatjar Ildefons Cerdà tot recordant-lo. Entre les intervencions que van configurar aquell acte, que va interessar tant la nodrida i destacada audiència, la que va tractar de la plaça de les Glòries ha estat el germen d’aquesta publicació. S EBASTIÁN G UERRERO . JAVIER RUI -W AMBA Desembre 2009 El pasado 13 de octubre, la Real Academia de Ingeniería quiso también, desde su sede en Madrid, homenajear a Ildefonso Cerdá recordándole. Entre las intervenciones que configuraron aquel acto, que tanto interesó a una nutrida y destacada audiencia, la que trató de la plaza de las Glorias ha sido el germen de esta publicación. SEBASTIÁN GUERRERO. JAVIER RUI-WAMBA Desembre 2009 La plaça de les Glòries Catalanes Una breu història visual La plaza de las Glorias Catalanas Una breve historia visual LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS La Barcelona del 1855. Un territori de 100 hectàrees, emmurallat i insalubre, en el qual s’apinyaven uns 160.000 habitants. Al peu de Montjuïc –‘muntanya dels jueus’–, que corona el seu castell, protegida per la Ciutadella, i adossada a un port incipient, amb un espigó construït a partir d’una petita illa o promontori al vèrtex de l’espai que es va guanyar al mar i en el qual va brotar l’ordenada i entranyable Barceloneta. El riu Besòs, amb el seu llit rebel jalonat per arbres de ribera i envoltat d’hortes. Els poblats de Sants, Gràcia, Sarrià, Sant Andreu, el Clot, la Llacuna, Icària… sentint l’atracció de la gran urbs. La Barcelona de 1855. Un territorio de 100 hectáreas, amurallado e insalubre, en el que se apiñaban unos 160.000 habitantes. Al pie del Montjuic –‘monte de los judíos’–, que corona su castillo, protegida por la Ciudadela y adosada a un incipiente puerto, con un espigón construido a partir de una pequeña isla o promontorio en el vértice del espacio que se ganó al mar y en el que brotó la ordenada y entrañable Barceloneta. El río Besós, con su cauce rebelde jalonado por árboles de ribera y envuelto en huertas. Los poblados de Sants, Gracia, Sarria, Sant Andreu, El Clot, La Llacuna, Icaria… sintiendo la atracción de la gran urbe. © Institut Cartogràfic de Catalunya. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Gravat de la Barcelona del 1856, probablement percebuda pel seu autor des de Montjuïc, però representada des d’un punt de vista més expressiu. El port, modest i escassament protector, quallat de velers disciplinats. La platja com a varador. Els coberts del recinte tancat de la Barceloneta. La muralla amb el seu fossat i, en primer terme, l’estació – temps després batejada com la de França–, origen i destinació dels ferrocarrils de Mataró i Granollers. Amb el seu pont modest de tres obertures salvant el fossat de la muralla que, en altres temps, havia protegit la ciutat i, ja aleshores, la tancava impedint-ne l’expansió. Edificis institucionals notables i perdurables en l’entorn de la plaça de Pla de Palau, amb la seva porta principal d’accés a la ciutat. Les torres de les esglésies medievals de Santa Maria del Mar i del Pi i la catedral com a referent visual. La línia poblada d’arbres que dibuixa la Rambla i, més al fons, en l’alineació més propera a Montjuïc de la muralla, les columnes de fum que prolonguen les xemeneies industrials, símbols de la modernitat. Grabado de la Barcelona de 1856, probablemente percibida por su autor desde Montjuic, pero representada desde un punto de vista más expresivo. El modesto y escasamente protector puerto cuajado de veleros disciplinados. La playa como varadero. Los tinglados del recinto acotado de la Barceloneta. La muralla con su foso y en primer término la estación –tiempo después bautizada como la de Francia–, origen y destino de los ferrocarriles de Mataró y Granollers. Con su modesto puente de tres vanos salvando el foso de la muralla, que en otros tiempos había protegido a la ciudad y ya, por entonces, la encerraba impidiendo su expansión. Notables y perdurables edificios institucionales en el entorno de la plaza de Pla de Palau, con su puerta principal de acceso a la ciudad. Las torres de las iglesias medievales de Santa María del Mar y del Pi y la catedral como referente visual. La línea arbolada que dibuja la Rambla y, más al fondo, en la alineación más próxima a Montjuïc de la muralla, las columnas de humo que prolongan las chimeneas industriales, símbolos de la modernidad. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS La Barcelona somiada per Cerdà. Mil hectàrees, deu vegades la superfície de la ciutat emmurallada. Pensada per allotjar 200.000 habitants. Capaç d’acollir, avui, 600.000 privilegiats. Amb els pobles que antany eren limítrofs integrats virtualment. La rambla de Prim acotant el Pla i una àmplia banda verda protegint la riba dreta del riu Besòs. Amb la geometria dels ferrocarrils existents, el de Mataró per la costa, el de Granollers que enfila i emmarca la plaça de les Glòries, la carretera de Ribes. La poderosa presència de la Gran Via, tangent a un dels vèrtexs de la Muralla i la Diagonal travessant les Glòries i allargant-se fins a trobar-se amb la rambla de Prim, al costat del mar, assenyalant la ubicació del Fòrum del 2004, tan llunyà i mal comprès. La Barcelona soñada por Cerdá. Mil hectáreas, diez veces la superficie de la ciudad amurallada. Pensada para albergar a 200.000 habitantes. Capaz de cobijar hoy a 600.000 privilegiados. Con los pueblos antaño limítrofes ya integrados virtualmente. La rambla de Prim acotando el Plan y una amplia banda verde protegiendo la margen derecha del río Besòs. Con la geometría de los ferrocarriles existentes, el de Mataró por la costa, el de Granollers que enfila y enmarca la plaza de las Glorias, la carretera de Ribes. La poderosa presencia de la Gran Vía, tangente a uno de los vértices de la muralla, y la Diagonal cruzando Glorias y prolongándose hasta encontrarse con la rambla de Prim, junto al mar, señalando la ubicación del tan lejano y mal comprendido Fórum del 2004. © Institut Cartogràfic de Catalunya. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS L’alineació del ferrocarril de Granollers –inaugurat el 1854–, que determina la geometria de la plaça de les Glòries, en la qual conflueixen la Gran Via, la Diagonal i la Meridiana, i que integra, amb un cúmul de singularitats, la trama de l’Eixample, la carretera de Ribes i el ferrocarril a Madrid i Tarragona, que busca amb el seu traçat el carrer d’Aragó. La alineación del ferrocarril de Granollers –inaugurado en 1854–, determinando la geometría de la plaza de las Glorias, en la que confluyen Gran Vía, Diagonal y Meridiana, y que integra, con un cúmulo de singularidades, la trama del Ensanche, la carretera de Ribes y el ferrocarril a Madrid y Tarragona, que busca con su trazado la calle de Aragón. © Institut Cartogràfic de Catalunya. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Trenta-dos anys després: 1891. La Ciutadella ja s’ha fet un parc. Les infraestructures ferroviàries es multipliquen. El port creix amb nous espigons i engrandeix el primitiu. El Pla de la ciutat es trasllada: s’acaba, d’una banda, a la rambla de Prim, però incorpora, de l’altra, l’espai al peu de Montjuïc unit pel cordó umbilical viari i ferroviari que ha aconseguit ferse un lloc al peu del penya-segat. Glòries es mostra com un encreuament d’infraestructures. La trama de l’Eixample s’ha fet realitat en bona mesura. Sarrià es resisteix. Treinta y dos años después: 1891. La Ciudadela se ha hecho ya parque. Las infraestructuras ferroviarias se multiplican. El puerto crece con nuevos espigones y prolonga el primitivo. El plano de la ciudad se traslada: concluye, por un lado, en la rambla de Prim, pero incorpora, por el otro, el espacio al pie de Montjuïc unido por el cordón umbilical viario y ferroviario que ha conseguido abrirse un hueco al pie del acantilado. Glorias se muestra como encrucijada de infraestructuras. La trama del Ensanche se ha hecho en buena medida realidad. Sarrià se resiste. © Institut Cartogràfic de Catalunya. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS 19 20. El port ha crescut de manera considerable i el perímetre dels molls externs ja tanca un espai equivalent al de la Barcelona emmurallada. Al peu de Montjuïc, l’ampliació es fa amb terrenys guanyats al mar. En el triangle que dibuixa la línia de costa, el ferrocarril a Saragossa i Madrid i la carretera amb Sants, ha brotat una nova trama urbana, preludi de la Zona Franca i del barri de la Marina, avui en gestació. La Barceloneta es consolida amb edificis en alçada integrats en la trama urbana del segle XIX. Barcelona continua donant l’esquena al mar sense renunciar-hi. Les Glòries mantenen el seu caràcter i és un encreuament d’infraestructures joves i veteranes. La primera línia de metro, la línia 1, entre la plaça de Lesseps i la plaça de Catalunya, s’inaugura el 1924, i se suma a la xarxa creixent i complexa d’infraestructures soterrades, poc o gens visibles, però essencials perquè Barcelona visqui i progressi. 19 20 . El puerto ha crecido considerablemente y el perímetro de los muelles externos encierra ya un espacio equivalente al de la Barcelona amurallada. Al pie de Montjuïc, la ampliación se hace con terrenos ganados al mar. En el triángulo que dibuja la línea de costa, el ferrocarril a Zaragoza y Madrid y la carretera con Sants, ha brotado una nueva trama urbana, preludio de la Zona Franca y del barrio de la Marina, hoy en gestación. La Barceloneta se consolida con edificios en altura integrados en la trama urbana del siglo XIX. Barcelona continúa dando la espalda al mar sin renunciar a él. Glorias mantiene su carácter y es encrucijada de veteranas y jóvenes infraestructuras. La primera línea de metro, la línea 1, entre la plaza de Lesseps y la plaza de Cataluña, se inaugura en 1924, y se suma a la creciente y compleja red de infraestructuras soterradas, poco o nada visibles, pero esenciales para que Barcelona viva y progrese. © Institut Cartogràfic de Catalunya. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Pla incorporat a la guia editada amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, en el qual figuren les construccions aixecades al cim de Montjuïc i la seva connexió amb la plaça d’Espanya, amb la confluència del Paral·lel (alineació, lògicament, est-oest), que es prolonga fins a Esplugues, i la Gran Via. Les edificacions van quallant de manera indeguda a les illes de l’Eixample de Cerdà. L’entorn de les Glòries continua colonitzat per infraestructures viàries, que es van expandint, i per espais ferroviaris. El port consolida la geometria dels seus molls i continua creixent en importància. Plano incorporado en la guía editada con motivo de la Exposición Internacional de Barcelona de 1929, en el que figuran las construcciones levantadas en la cumbre de Montjuic y su conexión con la plaza de España, en la confluencia del Paralelo (alineación, lógicamente, este-oeste), que se prolonga hasta Esplugues, y la Gran Vía. Las edificaciones van cuajando indebidamente las manzanas del Ensanche de Cerdà. El entorno de las Glorias continúa colonizado por infraestructuras viarias, que se van expandiendo, y por espacios ferroviarios. El puerto consolida la geometría de sus muelles y continúa creciendo en importancia. © Institut Cartogràfic de Catalunya. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Una de les primeres fotografies aèries, que es va fer el 1930, de la zona de les Glòries. Amb la plaça de Toros ocupant l’illa nord en la confluència de la Gran Via, plena d’arbres, i de l’amplíssim i desgavellat, aleshores, carrer de la Marina, travessat per la carretera serpentejant i omnipresent, ja asfaltada, de Ribes. La Diagonal, imperceptible. La Meridiana, inexistent. Les platges de vies i els coberts ferroviaris ocupant espais urbans que després servirien a l’entorn de la plaça de les Glòries. Edificis aïllats, de sis alçades –Cerdà les limitava a tres– esquitxant l’àmbit fotografiat. Una de las primeras fotografías aéreas, tomada en 1930, de la zona de las Glorias. Con la plaza de Toros ocupando la manzana norte, en la confluencia de la arbolada Gran Vía y de la amplísima y destartalada, por entonces, calle de la Marina, cruzada por la serpenteante y omnipresente carretera, ya asfaltada, de Ribes. La Diagonal, imperceptible. La Meridiana, inexistente. Las playas de vías y los tinglados ferroviarios ocupando espacios urbanos que luego servirían al entorno de la plaza de las Glorias. Edificios aislados, de seis alturas –Cerdà las limitaba a tres– salpicando el ámbito fotografiado. . LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Pla del 1950. Inclou les línies de tramvies i autobusos. La 1 del metro s’allarga el 1954 des de l’estació de La Marina fins a Fabra i Puig. En l’anomenat Districte IV apareix la superilla (3 x 3) amb la ubicació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, inaugurat el 1920. Per allà també hi ha, agotzonada, l’illa on el geni decadent de Gaudí havia començat, el dia de Sant Josep del 1882, la construcció del seu inacabable i inacabat Temple Expiatori de la Sagrada Família. La xarxa ferroviària i de transport públic, estancada. Havia arribat el temps, i la dictadura, del cotxe privat. Plano de 1950. Incluye las líneas de tranvías y autobuses. La 1 del metro se prolonga en 1954 desde la estación de La Marina hasta Fabra i Puig. En el denominado Distrito IX aparece la supermanzana (3 x 3) con la ubicación del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, inaugurado en 1920. Por ahí anda, también, agazapada, la manzana donde el genio decadente de Gaudí había comenzado, el día de San José de 1882, la construcción de su inacabable e inacabado Templo Expiatorio de la Sagrada Familia. La red ferroviaria y de transporte público, estancada. Había llegado el tiempo, y la dictadura, del coche privado. © Institut Cartogràfic de Catalunya. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS El 5 de gener del 1966, LA VANGUARDIA ESPAÑOLA publica la notícia, amb un llenguatge de tints imperials, de la presentació, per part del Director General de Carreteres i Camins Veïnals, de la maqueta del projecte que el Ministeri d’Obres Públiques emprendria amb caràcter d’urgència “per alleujar el problema dels accessos a la nostra ciutat”. Un malson viari que enterra els vianants, oculta visualment la presència del metro i els ferrocarrils i fa desaparèixer Els Encants, la Fira Bellcaire, que va néixer al segle XIV. El 5 de enero de 1966, LA VANGUARDIA ESPAÑOLA da noticia, con lenguaje de tintes imperiales, de la presentación, por parte del Director General de Carreteras y Caminos Vecinales, de la maqueta del proyecto que el Ministerio de Obras Públicas acometería con carácter de urgencia “para aliviar el problema de los accesos a nuestra ciudad”. Una pesadilla viaria que entierra a los peatones, oculta visualmente la presencia de metro y los ferrocarriles y hace desaparecer Los Encantes, la Fira Bellcaire, que nació en el siglo XIV. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Sis anys després. Una part construïda del Pla. La futura Gran Via com a eix viari fonamental. El ferrocarril amb la línia corbada que penetra per la futura Diagonal. L’autopista del Maresme connecta amb la Diagonal i té la sortida per la Gran Via i la Meridiana. Espais residuals que aniran sent colonitzats per la marginació. Seis años después. Parte construida del Plan. La futura Gran Vía como eje viario fundamental. El ferrocarril con la línea curva que penetra por la futura Diagonal. La autopista del Maresme conecta con la Diagonal y tiene su salida por la Gran Vía y la Meridiana. Espacios residuales que irán siendo colonizados por la marginación. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Vista aèria del 1989, abans de l’inici del projecte de recuperació de la plaça. Caixa de cobertura dels F. C. Estructures notables de l’estudi de Carlos Fernández Casado, projectades per Javier Manterola, i, entre elles, l’esplèndida passarel·la de vianants atirantada, amb tauler metàl·lic de traçat corbat, que va ser premiada el 1975 per la European Convention for Constructional Steelwork i que, traslladada el 1991, avui poden percebre els qui circulen per la Ronda del Litoral. Els ponts, per bonics que siguin, no podran ocultar mai la lletjor intrínseca d’un enllaç mal nascut. Encara que, d’altra banda, un pont desgraciat pot pertorbar de manera decisiva la imatge d’una connexió viària ben concebuda. Vista aérea de 1989, antes del inicio del proyecto de recuperación de la plaza. Cajón de cobertura de los FF. CC. Estructuras notables del estudio de Carlos Fernández Casado, proyectadas por Javier Manterola, y, entre ellas, la espléndida pasarela peatonal atirantada, con tablero metálico de trazado curvo, que fue premiada en 1975 por la European Convention for Constructional Steelwork y que, trasladada en 1991, hoy puede ser percibida por quienes circulan por la Ronda del Litoral. Los puentes, por hermosos que sean, no podrán ocultar nunca la fealdad intrínseca a un enlace mal nacido. Aunque, por otra parte, un puente desgraciado puede perturbar decisivamente la imagen de una conexión viaria bien concebida. aérea de la plaza de Las Glorias, 1985. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Març del 1990. Fonaments dels pilars dels viaductes d’accés i del tauler de l’anella de la plaça, que estableixen un pont i s’encaixen entre una infinitat d’infraestructures soterrades: estació i línia 1 de metro, ferrocarrils de Mataró i Granollers, línia ferroviària de connexió entre les estacions de França i de Sants, conduccions d’aigua, col·lectors de sanejament, línies elèctriques, canonades de gas… Marzo de 1990. Cimientos de los pilares de los viaductos de acceso y del tablero del anillo de la plaza que puentean y se encajan entre un sinfín de infraestructuras soterradas: estación y Línea 1 de metro, ferrocarriles de Mataró y Granollers, línea ferroviaria de conexión entre las estaciones de Francia y de Sants, conducciones de agua, colectores de saneamiento, líneas eléctricas, tuberías de gas… LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Desviacions per mantenir el trànsit viari, des de l’inici de les obres, el novembre del 1990, i la conclusió del viaducte i l’anella estructural, tretze mesos després. Desvíos para mantener el tráfico viario, desde el inicio de las obras, en noviembre de 1990, y la conclusión del viaducto y el anillo estructural, trece meses después. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Juny del 1991. Desviacions viàries executades. Instal·lacions d’obres a l’interior de l’anella. Arrencada dels pilars perimetrals. Muntatge incipient de l’estructura metàl·lica, per al nivell intermedi de l’aparcament. Junio de 1991. Desvíos viarios ejecutados. Instalaciones de obras en el interior del anillo. Arranque de los pilares perimetrales. Montaje incipiente de la estructura metálica, para el nivel intermedio del aparcamiento. Proyecto de remodelación de la plaza de Las Glorias, 1989. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Estat de les obres, quatre mesos després, l’octubre del 1991. La llosa de l’anella superior, amb els viaductes d’accés en construcció. El tram de la Diagonal (costat mar) a punt per ser posat en servei. Estado de las obras, cuatro meses después, en octubre de 1991. La losa del anillo superior, con los viaductos de acceso en construcción. El tramo de la Diagonal (lado mar) listo para su puesta en servicio. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS LA VANGUARDIA del 30 de desembre del 1991, al peu de la fotografia de Pedro Madueño, considera que “La nova plaça de les Glòries simbolitza perfectament l’esforç per resoldre la comunicació en un dels punts de connexió viària més concorreguts de la ciutat. // Aquesta remodelació de la plaça significa, a més, la creació d’un nou centre de la ciutat, en l’entorn del qual es construiran alguns dels equipaments culturals més importants que tindrà la ciutat en el futur.” LA VANGUARDIA del 30 de diciembre de 1991, al pie de la fotografía de Pedro Madueño, considera que “La nueva plaza de las Glòries simboliza perfectamente el esfuerzo por resolver la comunicación en uno de los puntos de conexión viaria más concurridos de la ciudad. // Esta remodelación de la plaza significa, además, la creación de un nuevo centro de la ciudad, en cuyo entorno se construirán algunos de los equipamientos culturales más importantes que tendrá Barcelona en el futuro.” LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Maig del 1992: la remodelació de la plaça i les avingudes de l’entorn acabades a temps per als Jocs Olímpics. El 1792, dos-cents anys abans, es va començar a mesurar la distància entre les ciutats de Dunkerque i Barcelona, situades en el meridià de París, a més de 1.000 quilòmetres de distància, amb l’objectiu de determinar el perímetre precís de la Terra i definir, així, el metre patró: la deumilionèsima part del quadrant del meridià terrestre. Al centre de la plaça de les Glòries, alineat amb l’avinguda de la Meridiana, s’ha reproduït el perfil entre les dues ciutats com a record d’aquella iniciativa de l’Assemblea Nacional Francesa, que va ser l’origen del sistema mètric decimal. Mayo de 1992: la remodelación de la plaza y las avenidas del entorno concluidas a tiempo para los Juegos Olímpicos. En 1792, doscientos años antes, comenzó a medirse la distancia entre las ciudades de Dunkerque y Barcelona, situadas en el meridiano de París, a más de 1.000 kilómetros de distancia, con el objetivo de determinar el perímetro preciso de la Tierra y definir, así, el metro patrón: la diezmillonésima parte del cuadrante del meridiano terrestre. En el centro de la plaza de las Glorias, alineada con la avenida de la Meridiana, se ha reproducido el perfil entre las dos ciudades como recuerdo de aquella iniciativa de la Asamblea Nacional Francesa, que dio origen al sistema métrico decimal. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS El Teatre Nacional. L’Auditori. Els Encants. La prolongació de la Diagonal i de la Meridiana. L’Edifici Agbar… Tot plegat ha estat possible gràcies a la construcció d’una infraestructura, en certa manera efímera, nascuda al servei incondicional de la ciutat. El Teatro Nacional. El Auditorio. Los Encantes. Prolongación de la Diagonal y de la Meridiana. El Edificio Agbar… Todo ello, hecho posible gracias a la construcción de una infraestructura, en cierto modo efímera, nacida al servicio incondicional de la ciudad. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Viaductes d’accés. Façana del recinte ocupada pels dos nivells de l’aparcament i emmarcant el jardí interior. Viaductos de acceso. Fachada del recinto ocupado por los dos niveles del aparcamiento y enmarcando el jardín interior. © Xavier Basiana. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Glòries 2008. Primera etapa de la deconstrucció. Retirada de les rampes interiors, nivell intermedi d’aparcament i tancament perimetral. Glorias, 2008. Primera etapa de la deconstrucción. Retirada de las rampas interiores, nivel intermedio de aparcamiento y cierre perimetral. © BIMSA LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Primera etapa de la deconstrucció acabada. La banda elíptica de l’anella inferior, utilitzada ara per a itineraris d’autobusos que abans feien servir el vial exterior de la plaça. Millora de la connexió de vianants amb les estacions del metro i les parades d’autobusos. Primera etapa de la deconstrucción concluida. La banda elíptica del anillo inferior, utilizada ahora para itinerarios de autobuses que utilizaban antes el vial exterior de la plaza. Mejora de la conexión peatonal con las estaciones del metro y las paradas de autobuses. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS L’aranya de trànsit en l’entorn de la plaça. Intensitats mitjanes diàries aforades d’uns 60.000 vehicles per l’anella inferior i de 108.000 vehicles per l’anella superior. La araña de tráfico en el entorno de la plaza. Intensidades medias diarias aforadas de unos 60.000 vehículos por el anillo inferior y de 108.000 vehículos por el anillo superior. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Any Cerdà. El futur. Una de les possibles propostes de la nova plaça inserida a l’Eixample. Circulació soterrada de vehicles privats. La prolongació del tramvia. La recuperació de la Diagonal, entre les places de Francesc Macià i Glòries, com a passeig de vianants i un eix important de transport públic. Año Cerdá. El futuro. Una de las posibles propuestas de la nueva plaza insertada en el Ensanche. Circulación soterrada de vehículos privados. La prolongación del tranvía. La recuperación de la Diagonal, entre las plazas de Francesc Maciá y Glorias, como paseo peatonal e importante eje de transporte público. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Infografia d’una de les possibles propostes en estudi amb el Centre del Disseny, d’Oriol Bohigas, Josep Martorell i el seu estudi MBM, la Torre Agbar i l’Edifici Ona al fons. Infografía de una de las posibles propuestas en estudio con el Centro del Diseño, de Oriol Bohigas, Josep Martorell y su estudio MBM, la Torre Agbar y el Edificio Ona al fondo. LA PLAÇA DE LES GLÒRIES CATALANES • LA PLAZA DE LAS GLORIAS CATALANAS Ortofoto 2008. Barcelona entre dos rius. La desviació i la canalització del Llobregat. El port poderós. La presència del mar. L’espai del Fòrum de les Cultures al delta de la Diagonal. La llera verda del Besòs, permeabilitzat per nombrosos ponts viaris i ferroviaris. Han transcorregut 150 anys. Les Glòries evolucionant i fent evolucionar la ciutat. Cerdà sempre present. Ortofoto 2008. Barcelona entre dos ríos. El desvío y encauzamiento del Llobregat. El poderoso puerto. La presencia del mar. El espacio del Fórum de las Culturas en el delta de la Diagonal. El cauce verde del Besós, permeabilizado por numerosos puentes viarios y ferroviarios. 150 años transcurridos. Las Glorias evolucionando y haciendo evolucionar la ciudad. Cerdá siempre presente. © Institut Cartogràfic de Catalunya. © 2009 Fundación ESTEYCO © textes / textos : Javier RUI-WAMBA. Sebastián GUERRERO Agraïments / Agradecimientos Institut Cartogràfic de Catalunya, ICC Traducció al català / Traducción al catalán Elisabet KAMAL BOIX Fotocomposició, Fotomecànica e Impresió / Fotocomposición, Fotomecánica e Impresión ARTES GRÁFICAS PALERMO Editat per / Editado por Fundación ESTEYCO Menéndez Pidal, 17. 28036 Madrid Imprès a / Impreso en España Desembre / Diciembre 2009