la montaña.

Transcripción

la montaña.

La Sardenya ha estat freqüentada per l’home des del Paleolític inferior, tot i que sols des del
Neolític Antic (6000 aC) començaren a establir-se el primers nuclis socials que donaren després
vida a una de les civilitzacions més fascinants de tota la conca del Mediterrani.
Sobre el territori de la Província de Medio Campidano es troben nombrosos testimonis de construccions primitives que es remunten al 3000 aC.
Veritables representacions suggestives de la vida quotidiana d’aquell temps són els menhirs de
Cort ‘e Semmuccu i Genna Prunas i, en èpoques successives, les “domus de janas” (grutes
excavades a la roca on se soterraven els difunts).
Va ser en l’Edat del Bronze Antic (1900-1600 aC) quan s’inicià a difondre a Sardenya la que
després es convertiria en la misteriosa i interessant civilització nuràgica. A eixe període es remunten els protonurags de Bruncu Màdugui i Sa Corona, imponents construccions de blocs calcaris
de pedra seca desproveïts de cúpula, realitzats en posició dominant sobre el territori.
En el Bronze Mitjà (1600-1300 aC) es posen al costat dels primers nurags d’una sola torre (SSu
Nuraxi-Ortu Cumidu) hipogeus megalítics: tombes dels gegants (SSa gutta de Santu Giuanni, su
Cuaddu de Nixias e Sa domu ‘e s’Orku).
L’última fase del l’Edat del Bronze (1300-900 aC) veu afermar-se la màxima expressió de l’arquitectura megalítica a Sardenya; els simples edificis d’una sola torre, els nurags (SSu Nuraxi, Nuraxi
‘Cresia, Su Mulinu, Genna Maria), es transformen en estructures cada vegada més imponents que
assumeixen per diversos segles el paper de centre entorn del qual es desenvolupava la vida de les
comunitats locals.
Malgrat que les teories sobre el seu ús són diverses i ben estructurades (torres vigia, fortificacions,
residències dels caps de les tribus, llocs de culte,…) fins avui cap d’aquestes hipòtesis preval sobre
les altres. Una tal incertesa fa d’aquestes monumentals obres de l’home nuràgic uns veritables
escrinys, que conservaran encara qui sap fins quan els seus mil·lenaris secrets.
A més de la Giara de Gesturi, també la de Siddi presenta
interessantíssims llocs arqueològics.
La tomba dels gegants de Sa domu ‘e s’Orku és una de les
més imponents i millor conservades de tota Sardenya.
La mancança d’una estela única ens indica que pertany a les
tipologies més antigues d’aquests monumentals llocs de
sepultura.
Text Walter Pagano
La isla de Cerdeña ha sido visitada por el hombre desde el Paleolítico inferior, aunque sólo desde el
Neolítico Antiguo (6000 a.C.) comenzaron a establecerse los primeros núcleos sociales, que darían vida
después a una de las civilizaciones más fascinantes de toda la cuenca del Mediterráneo.
En el territorio de la provincia del Medio Campidano son numerosos los testimonios de primitivas construcciones, datadas en el 3000 a.C.
Ejemplos sugestivos de la vida cotidiana de aquellos tiempos son los menhires de Cort’e Semmuccu y
Genna Prunas, y, posteriormente, las domus de janas (cuevas excavadas en la roca donde se sepultaba
a los difuntos).
En la edad de Bronce Antiguo (1900-1600 a.C.) se empieza a difundir en Cerdeña la que será la misteriosa e interesante civilización nurágica. De este período datan los protonuragues de Bruncu Màdugui
y Sa Corona, imponentes construcciones de bloques calcáreos dispuestos en seco, carentes de cúpula, y
erigidas en posiciones dominantes.
En el Bronce Medio (1600-1300 a.C.), a los primeros nuragues a una torre (SSu Nuraxi-Ortu Cumidu) se
añaden hipogeos megalíticos: las tumbas de gigantes (SSa gutta de Santu Giuanni, su Cuaddu de Nixias
y Sa domu ‘e s’Orku).
La última fase de la Edad de Bronce (1300-900 a.C.) es la del máximo desarrollo de la arquitectura
megalítica en Cerdeña; de simples edificios a una torre, los nuragues (SSu Nuraxi, Nuraxi ‘Cresia, Su
Mulinu, Genna Maria) evolucionan a estructuras cada vez más majestuosas, asumiendo durante varios
siglos la función de centros en torno a los que se desarrollaba la vida de las comunidades locales.
A pesar de que hay varias y articuladas teorías sobre su uso efectivo (torres de vigía, fortalezas, residencias de los jefes tribales, lugares de culto...), a día de hoy ninguna de estas hipótesis prevalece sobre las
otras. Esta incertidumbre convierte tales obras monumentales del hombre nurágico en una suerte de
cofres cerrados, que conservarán por quién sabe cuántos años más sus secretos milenarios.
Además de la Giara de Gesturi, también la de Siddi presenta
interesantísimos yacimientos arqueológicos. La tumba de
gigantes de Sa domu ‘e s’Orku es una de las más grandiosas
y mejor conservadas de toda Cerdeña.
La falta de una estela única indica
su pertenencia a las tipologías
más antiguas de estos
monumentales lugares
de sepultura.
Texto Walter Pagano
Les domus de janas (en la imatge dalt la de Sa Domu ‘e s’Orku a Setzu)
s’excavaven directament sobre la roca nua amb instruments
rudimentaris. Es remunten a un període precedent
(Cultura d’Ozieri 4000 - 3000 anys aC) al de les tombes dels gegants i
sovint, per nombre i ubicació, formen veritables necròpolis.
Com en molts altres indrets nuràgics, també a l’àrea de S. Anastasia,
a Sardara, hi ha un pou sagrat on es realitzaven ritus lligats al culte de
l’aigua. Alguns autors consideren que en tals llocs se celebrava també el
ritus de l’ordalia, durant el qual s’utilitzava el poder màgic de l’aigua
per a jutjar l’acusat d’algun crim.
Al presumpte culpable li banyaven els ulls amb un líquid extret de la
font sagrada, que deixaria cec al malaurat en cas que aquest fos realment responsable del delicte que se li havia atribuït.
Textos Walter Pagano
Las domus de janas (en la imagen superior, la de Sa Domu ‘e s’Orku,
en Setzu), se excavaban directamente en la roca viva con herramientas
rudimentarias. Datan de un período precedente
(Cultura de Ozieri, 4000-3000 a.C.) al de las tumbas de gigantes, y
a menudo, por su número y ubicación, llegan a formar verdaderas necrópolis.
Como en muchos otros asentamientos nurágicos, también en el área de
S. Anastasia, en Sardara, se encuentra un pozo sagrado
en el que se celebraban ritos ligados al culto del agua.
Algunos autores consideran que en tales lugares se desarrollaba también el
rito de la ordalía, durante el cual se utilizaba el poder mágico del agua
para juzgar a una persona acusada de algún delito.
Al presunto culpable se le mojaban los ojos con el líquido proveniente de la
fuente sagrada, que debería cegarlo en caso
de que fuera realmente responsable del delito atribuido.
L’amplia exedra de la tomba del gegants de San Cosimo (Gonnosfanadiga). L’espai estava delimitat per
grosses roques clavades en el terreny i disposades en semicercle que, junt amb el cos central del sepulcre,
formaven la pròtoma taurina. Aquest símbol servia probablement per a allunyar els influxos màgics
malignes durant els ritus que acompanyaven el difunt en el seu viatge cap al més enllà. Text Walter Pagano.
La amplia exedra de la tumba de gigantes de San Cosimo (Gonnosfanadiga). El espacio estaba delimitado por
grandes bloques clavados en el terreno en semicírculo, los cuales, junto con el cuerpo central del sepulcro, daban
forma al prótomo taurino. Este símbolo servía probablemente para alejar los influjos mágicos malignos durante
los ritos que acompañaban al difunto en su viaje hacia el más allá. Texto Walter Pagano.
El palau nuràgic Su Nuraxi (Barumini), declarat per la
Unesco “Patrimoni de la Humanitat” és el més potent
dels complexes nuràgics. La primera construcció es
remunta al 1450 aC; ha estat modificada i ampliada, al
llarg dels segles, fins a assolir les dimensions actuals.
Ha estat freqüentada per gairebé
1200 anys, fins al 300 aC.
Als seus peus són visibles les restes d’un poblat en el
què es distingeixen diverses cabanyes entre les quals
són molt interessants les que conserven rastres de
forns, de seients en pedres i d’una bassa.
El palacio nurágico Su Nuraxi (Barumini), declarado por
la UNESCO “Patrimonio de la Humanidad”, es el más
majestuoso de los conjuntos nurágicos. La primera
construcción se remonta al 1450 a.C.; fue modificada y
ampliada, en el curso de los siglos, hasta alcanzar las
actuales dimensiones. Permaneció habitado durante unos
1.200 años, hasta el 300 a.C.
A sus pies son visibles los restos de un poblado, en el
que se distinguen varias chozas, entre las que son muy
interesantes algunas que conservan restos de hornos,
bancos de piedra y una pileta.
Alguna vegada les construccions nuràgiques han estat utilitzades en diversos períodes històrics, durant
els quals s’aportaven modificacions i millories. En el nurag de Su Mulinu, a Villanovafranca, s’han posat
en evidència aquestes intervencions a causa dels diversos estils arquitectònics adoptats durant
el període en què va ser habitat, que va des del segle VII fins al IV aC. A l’interior s’ha trobat
un altar amb forma de bassa, que es remunta a la primera Edat del Ferro, utilitzat probablement
durant ritus sacrificials en honor de la deessa Luna. Text Walter Pagano
En algunos casos las construcciones se han utilizado en diversos períodos históricos, durante los que
se aportaban modificaciones y mejoras. En el nurague Su Mulinu, en Villanovafranca, estas actividades
quedan evidenciadas por los diversos estilos arquitectónicos adoptados durante el período en que fue
habitado, que va desde el siglo VII hasta el IV a.C. En su interior se ha encontrado un altar en forma de pila,
perteneciente a la primera Edad de Hierro, y utilizado probablemente durante los ritos sacrificales
en honor de la diosa Luna. Texto Walter Pagano.
En les imatges dues interessantíssimes troballes descobertes durant les excavacions a
l’indret de Genna Maria: dues pintadere (baix) amb les quals es decorava el pa i un
askos (dreta), vas de forma peculiar utilitzat probablement durant ritus religiosos.
En las imágenes, dos interesantísimos hallazgos procedentes de las excavaciones del
yacimiento de Genna Maria: dos pintadere (abajo), con las que se decoraba el pan,
y un askos (a la derecha), recipiente de forma característica
utilizado probablemente durante los ritos religiosos.
Al Museu d’Història Natural del Territori del Consorci
Sa Corona Arrubia és possible observar aquesta
reconstrucció d’una autèntica cabanya del període Neolític.
En el Museo Naturalista del Territorio del Consorcio
Sa Corona Arrubia es posible observar esta verosímil
reconstrucción de una choza del período Neolítico.
Durant la campanya d’excavacions que ha afectat l’indret
nuràgic de Genna Maria, a Villanovaforru, s’ha descobert
que probablement el poblat va ser destruït per un
incendi inesperat. Els habitants, a causa de la precipitada
fugida, no es pogueren portar amb ells estris, armes i
objectes d’ús quotidià, que van ser retrobats pels
arqueòlegs encara al seu lloc, després de gairebé 3000 anys.
Durante la campaña de excavaciones del yacimiento de
Genna Maria, en Villanovaforru, se descubrió que el poblado
había sido destruido probablemente por un repentino
incendio. Los habitantes, a causa de su fuga precipitada, no
lograron llevar consigo sus herramientas, armas y objetos de
uso cotidiano, que han hallado los arqueólogos todavía en su
lugar, después de casi 3.000 años.
La tomba dels gegants de Su Cuaddu de Nixias,
a Lunamatrona. Una de les característiques d’aquesta
tomba és la decoració a quadres que presenta en la part
inferior de l’estela, als costats de la portella d’entrada.
Aquest lloc de sepultura era utilitzat probablement per
les comunitats dels veïns protonurags de Trobas i Pitzu
Cummu. El forat de la part superior es remunta a època
històrica però no n’és conegut el seu ús.
Textos Walter Pagano.
La tumba de gigantes de Su Cuaddu de Nixias,
en Lunamatrona. Una de las particularidades de esta tumba
es la decoración a cuadros que presenta en la parte inferior
de la estela, a los lados del portillo de entrada. Este lugar de
sepultura era utilizado probablemente por las comunidades
de los cercanos protonuragues de Trobas y Pitzu Cummu.
El orificio de la parte superior es de época histórica,
pero no se conoce su utilidad. Textos Walter Pagano.
En la frontera entre els dos Giudicati.
En els últims segles del I mil·lenni dC. es desenvolupen a
Sardenya les primeres formes autonomistes: els Giudicati,
autèntics regnes sobirans, amb lleis pròpies “cartas de logu”,
institucions pròpies, emblemes propis i, al llarg de les fronteres,
Monte Arcuentu, Las Plassas, Monreale e
casals fortificats (M
Sanluri aquest últim encara habitat, al centre de la petita ciutat),
que separaven el Giudicato de Càller del Giudicato d’Arborea.
L’autonomia del Giudicato de Càller va cessar
definitivament el 1257, la d’Arborea el 1420.
L’arquitectura eclesiàstica ha produït monuments simples però
originals, més evidents en les moltes esglésies rurals, mentre
que als centres habitats s’ha intentat harmonitzar
l’estil romànic amb el gòtic (San Gregori).
L’activitat pictòrica és d’importació amb prevalent influència
de l’escola aragonesa catalana i del manierisme campà evident
als retaules, que és el gènere predominant,
visitables a Tuili i Villamar
En la frontera entre los dos Giudicati .
En los últimos siglos del I milenio d.C. surgen en Cerdeña las
primeras formas autonomistas: los Giudicati (Juzgados),
verdaderos reinos soberanos, con sus propias leyes (las cartas
de logu), sus propias instituciones, sus propios emblemas y,
Monte Arcuentu, Las
a lo largo de las fronteras, sus castillos (M
Plassas, Monreale y Sanluri, éste último aún habitado, en
el centro de esta población), que separaban el Giudicato de
Cagliari del Giudicato de Arborea. La autonomía del Giudicato
de Cagliari cesó definitivamente en 1257, y la del de Arborea
en 1420. La arquitectura religiosa ha producido monumentos
sencillos pero originales, más evidentes en los muchos santuarios
campestres, mientras que en los centros urbanos se ha tratado
de armonizar el estilo románico con el gótico (San Gregorio).
La actividad pictórica es de importación, con la influencia
preponderante de la escuela catalanoaragonesa y del
manierismo campano evidente en los retablos (el género
artístico predominante) expuestos en Tuili y Villamar.
Dalt. Església de Santa Severa a Gonnosfanadiga. A l’interior es conserva
una estàtua lígnia de la Santa que, segons una llegenda, no s’ha tornat a
moure de la seva col·locació actual des de fa diversos segles. Text Walter Pagano
Arriba, iglesia de Santa Severa, en Gonnosfanadiga. En su interior se
custodia una talla en madera de la Santa, que, según una leyenda,
hace varios siglos que no ha sido movida de su actual colocación.
Texto Walter Pagano.
Dalt. Detall del baix relleu que decora un dels arquitraus de la
petita església rural de San Miquel Arcàngel a Siddi.
Dreta. L’església de S. Gregori (XIII - XIV) a Sardara
es caracteritza per una particular duplicitat estilística:
l’elegància gòtica i l’austeritat romànica.
Text Walter Pagano
Arriba. Detalle del bajorrelieve que decora uno de los arquitrabes de
la ermita de San Miguel Arcángel, en Siddi.
A la derecha. La iglesia de S. Gregorio (ss. XIII-XIV), en Sardara,
está caracterizada por una particular duplicidad estilística:
la elegancia gótica y la austeridad románica. Texto Walter Pagano.
Entre les diverses peces artístiques de valor que conserva l’església de
San Pere a Tuili, trobem el Retaule de S. Pere, obra que es remunta al
1500 i que s’atribueix al Mestre de Castelsardo. Les obres d’art d’aquest
artista es consideren la màxima expressió de la producció pictòrica
d’influència catalana a Sardenya. Les seves obres poden ser apreciades,
a més de a Tuili, Castelsardo i Càller, també en alguns museus d’Ajaccio,
Barcelona i Birmingham.
Entre los diversos tesoros artísticos que conserva la iglesia de San Pedro en
Tuili, está el retablo de San Pedro, obra del s. XVI atribuida al Maestro de
Castelsardo. Las obras maestras de este artista son consideradas la máxima
expresión de la producción pictórica de influencia catalana en Cerdeña.
Tales obras pueden ser admiradas en Tuili, Castelsardo y Cagliari, y también
en algunos museos de Ajaccio, Barcelona y Birmingham.
El campanar de l’església de S. Antoni Abat a Tuili. La importància
d’aquest edifici religiós, terminat el 1582, és deu al seu estil rústic
d’escola sarda, un dels pocs exemples a Sardenya.
Campanario de la iglesia de San Antonio Abad, en Tuili. La importancia
de este edificio religioso, terminado en 1582, se debe a su estilo rústico de
escuela sarda, estilo del que es uno de los pocos ejemplos en Cerdeña.
L’església de S. Pere a Villamar es
remunta al segle XIII i reflecteix les
influències arquitectòniques àrabs
sobre una planta originària
romànica pisana. En la imatge de la
dreta, el detall dels arquets que
decoren l’àpside.
La iglesia de San Pedro, en Villamar,
data del siglo XIII y muestra influjos
arquitectónicos árabes sobre una
estructura original del románico pisano.
En la imagen a la derecha, detalle de
los arquillos que decoran el ábside.
A l’interior del Castell de Sanluri, habitat encara avui, es
conserven antigues relíquies d’època recollides en un cuidat
museu inaugurat el 1927 pel general Nino Villasanta. Una curiositat
lligada a la història d’aquest castell apareix citada en alguns
documents històrics que conten com les muralles externes, de
1,80 metres de gruix, 27 metres de llargària i 10 d’alçada, van
ser construïdes en només 27 dies i 27 nits. Text Walter Pagano.
En el interior del Castillo de Sanluri, aún habitado, se conservan
antiguas reliquias recogidas en un cuidado museo, inaugurado en
1927 por el general Nino Villasanta. Una curiosidad ligada a la
historia de este castillo que aparece en algunos documentos
históricos, consiste en que los muros externos, de 1,80 metros de
espesor, 27 de largo y 10 de altura, fueron construidos en sólo
27 días y 27 noches. Texto Walter Pagano.
Al costat. El Castell de Las Plassas formava part
de la cinta defensiva del Giudicato d’Arborea i
fou edificat sobre una colina perfectament
cònica, fins al punt de semblar artificial.
Text Walter Pagano.
Al lado. El Castillo de Las Plassas formaba parte
del cordón defensivo del Giudicato de Arborea,
y fue edificado sobre una colina perfectamente
cónica, tanto que parece artificial.
Texto Walter Pagano.
Al costat baix. Les imponents muralles del
Castell de Monreale permeten imaginar quina
va ser la importància estratègica d’aquesta
construcció fortificada. Situat al cim de la colina
homònima, dominava el poblet establert a sota
i permetia un control eficaç sobre la frontera
que separava el Giudicato de Càller del
d’Arborea. Al seu interior encara són visibles les
espaioses cisternes que subministraven una
considerable provisió d’aigua en cas de setge.
Text Walter Pagano.
Al lado, abajo. Las imponentes murallas del
Castillo de Monreale permiten imaginar cuál era
la importancia estratégica de esta fortaleza.
Situado en la cima de la homónima colina,
dominaba el poblado sobre el que surgía y permitía
un control eficaz de la frontera que separaba el
Giudicato de Cagliari y el de Arborea. En su
interior pueden verse aún las espaciosas cisternas,
que aseguraban una consistente reserva de agua
en caso de asedio. Texto Walter Pagano.
Interior de la Sala blava de la Direcció de la
Mina de Montevecchio, a Guspini. L’atenta
intervenció de restauració que ha afectat
les estructures d’aquesta mina, posa en
evidència quin pot ser l’interès històric-artístic
d’aquests llocs, que corrien el risc de perdre’s
per sempre esborrats pel pas del temps
i per la incúria. Text Walter Pagano
Interior de la Sala azul de la Dirección de la
Mina de Montevecchio, en Guspini. La cuidadosa
restauración de las estructuras de esta mina
pone de manifiesto cuál puede ser el interés
histórico-artístico de estos lugares, que corrían el
riesgo de perderse para siempre, borrados
por el tiempo y la incuria. Texto Walter Pagano.
Les Mines: monuments exemplars d’arqueologia industrial
La part occidental de la Província de Medio Campidano ha estat
el centre d’una activitat minera de rellevància nacional.
Tot el territori del Monte Linas, un dels més antics de la Sardenya
format fa 450 milions d’anys, conserva imponents
testimonis d’arqueologia industrial. Montevecchio, Ingurtosu, Canale
Serci, Perd’e Pibera i Naracauli són els majors centres, però les mines
estan repartides pertot arreu, i s’hi pot arribar mitjançant una ret
de camins i de senders. Construccions imponents: magatzems,
instal·lacions per a llavar els minerals, telefèrics, línees ferroviàries,
tallers, habitatges per als treballadors, edificis d’oficines i dels dirigents
atesten la intensa activitat extractiva que ocupava desenes de treballadors.
A meitat del segle XX es van tancar les últimes mines; edificis
i estructures abandonades estan disseminades pertot arreu.
Les construccions més rellevants són actualment objecte
de recuperació per tal de realitzar un veritable gran museu
d’arqueologia industrial. Text Walter Pagano
Las minas: monumentos ejemplares de arqueología industrial.
La parte occidental de la provincia del Medio Campidano ha sido el centro
de una actividad minera de relevancia nacional.
Todo el territorio del Monte Linas, uno de los más antiguos de Cerdeña,
puesto que se formó hace 450 millones de años, conserva magníficos
testimonios de arqueología industrial. Montevecchio, Ingurtosu, Canale Serci,
Perd’e Pibera y Naracauli son los centros más importantes, pero hay
minas por toda la zona, comunicadas por una red de caminos y senderos.
Edificios imponentes: almacenes, lavaderos de mineral, teleféricos, líneas
ferroviarias, talleres, casas de los mineros, edificios de oficinas y para los
dirigentes dan fe de la intensa actividad minera que ocupaba a decenas
de millares de trabajadores. A mediados del siglo XX se cerraron las últimas
minas; por todas partes se encuentran edificios y estructuras abandonadas.
Las construcciones más interesantes están restaurándose
en la actualidad, con el fin de realizar un gran museo
de arqueología industrial. Texto Walter Pagano.
A l’igual que en altres instal·lacions d’extracció,
també en la Mina de Montevecchio (Dalt) i en la
Laveria Lord Brassey a Naracauli (baix) sembla quasi
com si els obrers, els miners i els dirigents haguessin
abandonat de repent el seu treball per qui sap quina
misteriosa raó.
És aquesta la sensació que sent un visitant passejant
pels passadissos silenciosos, entre les basses
de decantació, entre les màquines que, d’un moment a
l’altre, sembla que vulguin tornar-se a posar en marxa
amb fragor, lacerant la tranquil·litat que rodeja
aquests llocs fascinants. Text Walter Pagano
Igual que en otras instalaciones mineras, también en la
Mina de Montevecchio (arriba) y en el Lavadero Lord
Brassey, en Naracauli (abajo) parece como si obreros,
mineros y directivos hubieran abandonado de repente
su trabajo por quién sabe qué misteriosa razón.
Es ésta la sensación que experimenta el visitante que
recorre los silenciosos pasillos, entre los tanques de
decantación, entre las maquinarias que parece
que por momentos van a ponerse en marcha con fragor,
lacerando la tranquilidad que envuelve estos
lugares fascinantes. Texto Walter Pagano.
Natura i Medi Ambient
Naturaleza y Medio Ambiente
La Província de Medio Campidano es caracteritza per tres àrees geogràfiques diferents que individuen tres diferents ambients naturals que han
determinat tres tipologies d’antropització.
Al centre la planura de regadiu del Campidano amb els preuats cultius
agrícoles, a l’est les dolces colines agrícoles i a l’oest el relleu montuós del
Linas, conca minera de relleu nacional, que llepa el mar amb extensos
deserts de sorra.
En els gairebé 1.500 Km2 que constitueixen el Medio Campidano, es troben representades les principals belleses naturals de la Sardenya enriquides per dos ambients únics: Les dunes de Piscinas i Sa Jara de Gesturi.
La Provincia del Medio Campidano está caracterizada por tres áreas geográficas diversas, que dan lugar a tres ambientes naturales distintos y que han
determinado tres tipologías de antropización.
Al centro, la llanura del Campidano, con sus regadíos de preciados productos
agrícolas; al este las suaves colinas de la Marmilla, punteadas de caseríos; al
oeste la elevación montañosa del Linas, cuenca minera de importancia nacional, que alcanza el mar con sus extensos desiertos arenosos.
En los alrededor de 1.500 km2 que constituyen el Medio Campidano están
representadas las principales bellezas naturales de Cerdeña, enriquecidas por
dos ambientes únicos: las dunas de Piscinas y Sa Jara di Gesturi.
El Gennargentu cobert de neu fa de fons a un dels
nombrosos pauli que, durant l’hivern i la primavera,
apareixen sobre l’Altiplà de Gesturi.
El Gennargentu cubierto de nieve sirve de fondo a uno de los
numerosos pauli que, durante el invierno y la primavera,
aparecen en la Giara de Gesturi.
Baix, “SSa Jara” amb les seves pendents costerudes roman
aïllada del món circumstant.
Aquesta condició ambiental ha consentit la supervivència
de grups de poltres salvatges de petita estatura,
d’espesa crinera, d’ulls ametllats i de pelatge bai fosc o
bru, els orígens dels quals són desconeguts i que
representen un únic objecte de tutela per part de
les institucions públiques. Actualment es calcula que
puja a gairebé 700 el nombre de poltres purs.
Abajo, Sa Jara con sus laderas empinadas, aislada de su
entorno.
Esta condición ambiental ha consentido la supervivencia de
manadas de caballos salvajes de pequeña alzada, crines
abundantes, ojos rasgados y pelaje bayo o negruzco,
cuyo origen es desconocido, y que a causa de su singularidad
son objeto de protección por las instituciones públicas.
Actualmente, se calcula en unos 700 el número
de los caballos de raza pura.
SA JARA
En llengua sarda “SSa Jara” indica un altiplà que s’eleva per alguns centenars de metres entre les
colines de la Marmilla. La seva conformació és deguda a un llarguíssim procés erosiu del terreny circumstant constituït per pedres arenoses, margues i calcaris; els fenòmens erosius no han
afectat la superfície de l’altiplà, el qual resulta així netament separat del terreny circumstant.
S’individuen tres Altiplans: Siddi, Gesturi i Serri però el més conegut com “SSa Jara” és l’Altiplà
de Gesturi que es diferencia dels altres per la presència dels poltres salvatges “is quaddeddus”.
Sa Jara s’eleva en forma de trapezi per 4.400 ha a una alçada d’entre 500 i 600 metres. Està
recobert per un bosc d’alzines sureres barrejades amb alzines de fulla llarga i amb roures, el
qual s’alterna amb diversos llacs petits estacionals els “pauli” que en primavera queden
recoberts per una catifa de ranuncle blanc, creant suggestions de gran impacte.
A la vora de l’altiplà, en posició dominant, s’alcen les restes d’alguns nurags, entre els quals el
protonurag “Bruncu Madugui”, entre els més antics de la Sardenya.
SA JARA
En la lengua sarda, Sa Jara indica una meseta que se yergue algunos centenares de metros entre
las colinas de la Marmilla. Su conformación se debe a un larguísimo proceso de erosión del terreno
que la rodea, constituido por areniscas, margas y piedras calcáreas; los fenómenos erosivos
no han incidido sobre la superficie de la meseta,
la cual resulta así netamente separada del territorio contiguo.
Hay tres Giare: Siddi, Gesturi y Serri, pero la más conocida como Sa Jara es la de Gesturi, que se
distingue de las otras por la presencia de unos caballitos salvajes, is quaddeddus.
Sa Jara tiene la forma de un trapecio de 4.400 hectáreas,
que alcanza una altura de 500-600 metros.
Está cubierta por un bosque de alcornoques, encinas y robles, que se alterna con algunos pequeños
lagos de formación estacional, los pauli, que se recubren en primavera con una alfombra de
ranúnculo blanco creando sugestiones de gran impacto.
Al borde de la meseta, en posición dominante, surgen los restos de diversos nuragues, entre ellos el
protonurague Bruncu Madugui, de los más antiguos de Cerdeña.
LA COSTA
La costa de Medio Campidano s’estén per gairebé 50 Km i està compresa entre
el promontori granític de Capo Pecora i l’empostissat de Capo Frasca. És una de
les àrees més íntegres de la Sardenya i assumeix, en la part més meridional, un
aspecte quasi desèrtic per l’extensió inusual de les platges.
El cordó litoral de Scivu-S’Acqua Durci-Piscinas s’estén per més de 9 Km
i s’endinsa fins a 3 Km, amb dunes de 30/40 m d’alçada recobertes de ginebre
marí i de màquia mediterrània, on no és difícil trobar el Cérvol Sard.
Més cap al nord comença la Costa Verda, on s’alternen trams rocosos amb
petites caletes fins a la Torre de Flumentorgiu que domina l’altra gran platja
“IIs Arenas”, que també s’estén terra endins per un kilòmetre.
El mar, a causa de la prevalença dels vents dels quadrants nord-occidentals,
és especialment adequat per a la pràctica del surf.
La costa del Medio Campidano mide unos 50 km y está comprendida entre
el promontorio granítico de Capo Pecora y la meseta de Capo Frasca. Es una de las
áreas más íntegras de Cerdeña y asume, en su parte meridional, un aspecto casi
desértico, por la extensión inusual de las playas.
El cordón litoral de Scivu-S’Acqua Durci-Piscinas se extiende por más de 9 km y
se adentra hasta 3 km hacia el interior, con dunas de 30/40 m de altura recubiertas
de cedros espinosos y vegetación mediterránea, donde no es
difícil encontrar ejemplares de ciervo sardo.
Más al norte comienza la Costa Verde, una sucesión de acantilados alternados con
pequeñas calas que va hasta la Torre de Flumentorgiu, que domina la otra gran
playa, Is Arenas, también ésta proyectada un kilómetro hacia el interior.
El mar es particularmente adecuado para la práctica del surf,
debido a los vientos dominantes de los cuadrantes noroccidentales.
La formació de les dunes de sorra s’ha d’atribuir principalment al fenomen
de les glaciacions esdevingudes fa milers d’anys. La significativa disminució
de les aigües marines, fins a varies desenes de metres, ha fet emergir amples
trams de litoral de sorra que els forts vent, principalment el llebeig i el mestral,
han transportat i acumulat cap a l’interior.
Text Walter Pagano
La formación de las dunas arenosas debe atribuirse al fenómeno de las glaciaciones
que se produjeron principalmente en los últimos centenares de miles de años.
El significativo descenso de las aguas marinas, de hasta varias decenas de metros,
permitió que emergieran amplias zonas de litoral arenoso, que los fuertes vientos,
sobre todo el lebeche y el mistral, transportaron y acumularon en el interior.
Texto Walter Pagano
L’estany de Marceddì (dalt), en la frontera amb la Província
d’Oristano, és una zona humida importantíssima,
non sols per als amants de la natura, sinó també pel renom
de la producció íctica dels seus vivers.
La laguna de Marceddì (arriba), en el límite con la provincia
de Oristano, es un humedal importantísimo, no sólo para
los amantes de la naturaleza, sino también por su renombrada
producción pesquera.
El ginebre marí (Juniperus oxycedrus L subsp. macrocarpo
(S. et S.) Bali.) (dalt) és una espècie típica dels sistemes dunars
de la Sardenya. El seu aparell radical i la seva copa contribueixen
de manera decisiva a contrarestar l’erosió de les dunes.
El cedro espinoso (Juniperus oxycedrus L subsp. macrocarpo
(S. et S.) Bali.) (arriba) es una especie típica de los sistemas de
dunas de Cerdeña. Su aparato radical y su fronda contribuyen de
manera decisiva a contrarrestar la erosión de las dunas.
Peculiars còdols granítics arrodonits recobreixen amples trets
de les cales pròximes al Capo Pecora que delimita al sud les
llargues platges de sorra. Text Walter Pagano
Característicos guijarros graníticos cubren amplias zonas de las
ensenadas próximas a Capo Pecora, que delimita por el sur
los largos arenales. Texto Walter Pagano
LA MUNTANYA/LA MONTAÑA.
Entre la costa i la planura del Campidano s’alça el grup montuós del Linas,
el més elevat del sud de la Sardenya. Les parts més elevades estan cobertes
per garriga i vegetació baixa, on trobem rars endemismes entre els quals
elicrisum montelinasum, espaiats per valls amb boscos d’alzines de fulla llarga,
alzines sureres i teixos; al sud el paisatge es fa més aspre i les roques
Oridda i Punta Camedda, entre les quals imponents cascades
granítiques, de l’O
i espessos boscos fan el recorregut més ardu. Molts senders s’han
traçat seguint en bona part el recorregut dels llenyataires i dels miners.
Els punts de partida dels recorreguts muntanyencs naturalistics i paisatgístics
es troben a Perd’e Pibara (Gonnosfanadiga) i a Cantina Ferrari (Villacidro).
Altres nombrosos senders parteixen des de Montevecchio a Ingurtosu
(Guspini i Arbus) i permeten la visita als principals indrets miners:
pous, galeries, instal·lacions per a llavar, cúmuls d’escòries, magatzems, edificis
abandonats estan immersos en un paisatge i en un silenci irreal.
Habitada per una colònia de 600/700 exemplars, el Cérvol Sard és visible
també al voltant del centres miners. La muntanya amb els seus boscos
i una rica màquia mediterrània acull en particular:
senglars, raboses, martes i, al cel, el falcó pelegrí, l’aligot i l’àguila real.
Entre la costa y la llanura del Campidano surge el macizo del Linas, el más
elevado del sur de Cerdeña. Las zonas más altas están cubiertas de garriga y
vegetación baja, entre la que se hallan raros endemismos, como elicrisum
montelinasum, y están intercaladas con valles poblados de bosques de encinas,
robles y tejos; al sur el paisaje se vuelve más agreste y las peñas de granito, del
Oridda y Punta Camedda, con sus imponentes cascadas y sus tupidos bosques,
hacen màs difícil el camino. Muchos son los senderos trazados siguiendo en buena
parte los recorridos de los leñadores y los mineros. Los puntos de partida de los
recorridos naturales y paisajísticos están en Perd’e Pibara (Gonnosfanadiga) y en
Cantina Ferrari (Villacidro). Otros numerosos senderos serpentean desde Montevecchio
hasta Ingurtosu (Guspini y Arbus), y permiten la visita de los principales testimonios
de la minería: pozos, galerías, lavaderos, cúmulos de ganga, almacenes y edificios
abandonados, sumergidos en un paisaje y un silencio irreales.
En estos parajes se puede hallar algún ejemplar de ciervo sardo, representado por
una colonia de unas 600/700 reses. La montaña, con sus bosques y su vegetación
mediterránea, acoge también jabalíes, zorros, martas, y, en sus cielos, al halcón
peregrino, el ratonero común y el águila real.
En la part superior, les cimes del macis del Monte Linas.
Dalt, un grup de cabres entre llentiscos, oliveres i eufòrbies.
Text Walter Pagano
Arriba, las cumbres del macizo del Monte Linas. Encima, un
grupo de cabras entre lentiscos, acebuches y euforbias.
Texto Walter Pagano
A
Sardenya el teix (Taxus boccata L.) (dalt) és una espècie més aviat rara, que viu
arrelada en zones fresques i ombroses d’algunes muntanyes de l’illa, entre les quals
també el Monte Linas.També era conegut com a arbre de la mort a causa de la
toxicitat d’un alcaloide, la toxina, continguda en les fulles, en l’escorça, en les branques
i en les llavors. Sols la polpa del molt colorat fruit, anomenat aril, n’és desproveït.
En Cerdeña el tejo (Taxus baccata L.) (arriba) es una especie más bien rara, que arraiga
en rincones frescos y umbríos de algunas montañas de la isla, como el Monte Linas.
Se le conocía también como árbol de la muerte, a causa de la toxicidad de un alcaloide,
la taxina, contenida en las hojas, la corteza, las ramas y las semillas. Sólo la pulpa del
fruto, una baya escarlata llamada arillo, carece de tal sustancia.
Un superb exemplar mascle de cérvol sard (Cervus elaphus L. subsp. corsicanus
Erxleben) (Baix) una de les espècies típiques de la fauna sarda. El nombre de les
ramificacions en la punta de les banyes del mascle indica l’edat de l’animal. En la seva
dieta també està compresa la sarsaparrella (Smilax aspera L)(Esquerra) una planta
lianosa típica de la màquia i dels boscos d’alzina de fulla llarga. Textos Walter Pagano.
Un soberbio ejemplar macho de ciervo sardo (Cervus elaphus L. subsp. corsicanus
Erxleben) (abajo), una de las especies típicas de la fauna sarda. El número de las
ramificaciones de la cornamenta del macho indica la edad del animal. En su dieta se
comprende también la zarzaparrilla (Smilax aspera L) (a la izquierda), una planta leñosa
típica del monte bajo mediterráneo y de los encinares. Textos Walter Pagano
La granota pintada (Discoglossus sp.) és un dels
amfibis que es poden trobar en aquest
territori.Tot i que el seu aspecte massís i
berrugós puga fer pensar el contrari, no és un
gripau. Des del punt de vista sistemàtic, de fet,
entre ells hi ha la mateixa diferència que hi
pot haver entre un gos i una foca.
El sapillo pintojo (Discoglossus sp.) es uno de los
anfibios que se pueden encontrar en este
territorio. Pese a que su apariencia maciza y su piel
granulosa puedan llevar a pensar lo contrario, no es un
sapo. Desde el punto de vista sistemático, de hecho,
entre ambas especies media la misma diferencia
que puede haber entre un perro y una foca.
No és estrany trobar entre les fulles i l’herba alta les
tortugues (Testudo sp.), simpàtics rèptils que amb la
seva vida al ralentí, caracteritzen la fauna dels camps.
A més de la seva proverbial longevitat (assoleixen
fàcilment els 60-70 anys de vida) és interessant saber
com està formada la seva “casa” cuirassada.
La closca (la part superior) i el plastró (la part inferior)
estan constituïts per gairebé 60 plaques òssies
revestides externament pels escuts, amples làmines
còrnies que, per nombre, forma i color,
varien segons l’espècie.
No es raro hallar entre las hojas y la hierba alta tortugas
(Testudo sp.), simpáticos reptiles que con su vida a
cámara lenta caracterizan la fauna local. Además de su
proverbial longevidad (alcanzan fácilmente los 60-70
años de vida) es interesante saber cómo está formada su
“casa” acorazada. El caparazón (la parte superior)
y el peto (la parte inferior) están constituidos por unas 60
placas óseas revestidas externamente por los escudos,
anchas láminas córneas que, en número, forma y color,
varían según la especie.
Les espècies de rapaces que sobrevolen els cels blaus
d’aquesta Província són força nombroses.
Sovint és possible observar amb encís algun falcó pelegrí
(Falco peregrinus Tunst. Ssp. Brookei Scarpe) immòbil
que escruta des de dalt la seva futura presa.
Las especies de rapaces que sobrevuelan los azules cielos
de esta Provincia son numerosas.
Es frecuente sosrprender fascinados algún halcón peregrino
(Falco peregrinus Tunst. Ssp. Brookei Scarpe), inmóvil,
que escruta desde lo alto a su próxima presa.
Sovint la natura ofereix algunes curiositats que generalment escapen a
l’observador distret: la filosa (Cytinus hypocistis L.) (En la part superior)
per exemple, és una curiosa planta paràsita de l’estepa negrar
(Cistus monspeliensis L.)
A menudo la naturaleza ofrece algunas curiosidades que escapan
generalmente al observador distraído: el chupamieles o hipocisto
(Cytinus hypocistis L.) (arriba), por ejemplo, es una característica planta
parásita del jaguarzo (Cistus monspeliensis L.).
Les orquídies són una de les atraccions naturals que aquest territori
ofereix a visitants i apassionats. El tipus Ophrys L. (En la imatge
a l’esquerra l’Ophrys tenthredinifera Willd.) és un dels 16 censats a l’illa.
Durant llargs períodes de selecció natural, algunes parts de la flor
han adquirit un gran paregut amb els insectes pol·linitzadors,
sovint característics de cada espècie.
Las orquídeas son una de las atracciones naturales que este territorio ofrece
a visitantes y apasionados. El género Ophrys L. (en la imagen a la izquierda
Ophrys tenthredinifera Willd.) es uno de los 16 censados en la isla.
Durante largos períodos de selección natural, algunas partes de la flor han
adquirido una notable semejanza con los insectos polinizadores,
con frecuencia característicos de cada especie.
El limodor abortiu (Lymodorum abortivum (L.) Swartz) (esquerra)
és una de les nombroses espècies d’orquídies que es poden trobar
en aquestes àrees. El seu color violaci i l’absència de clorofil.la, indiquen la
seva natura paràsita.
Lymodorum abortivum (L.) Swartz) (a la izquierda) es una de las
numerosas especies de orquídeas que se pueden encontrar en estos parajes.
Su color violáceo y la ausencia de clorofila indican su naturaleza parásita.
L’endemisme sard Bellium crassifolium Moris (esquerra) és un dels
nombrosos que caracteritzen la peculiaríssima flora de l’illa.
Amb freqüència aquestes plantes singulars fan de llocs inaccessibles i
aparentment poc acollidors el seu habitat ideal. Textos Walter Pagano
El endemismo sardo Bellium crassifolium Moris (a la izquierda) es uno de
los muchos que caracterizan la particular flora de la isla. A menudo estas
plantas singulares hacen de lugares inaccesibles y aparentemente inhóspitos
su hábitat ideal. Textos Walter Pagano
Dunes de sorra en la localitat de Piscinas (Arbus) amb una
alçada de fins a 40 m penetren fins a 3 km terra endins.
Dunas de arena en Piscinas (Arbus), que pueden alcanzar los
40 metros de altura, y penetran hasta 3 km en el interior.
ACTIVITATS RECEPTIVES - ESTRUCTURAS TURÍSTICAS
BARUMINI
HOTELS - HOTELES
ARBUS
HOTELS - HOTELES
Sa Lolla - Via Cavour, 49 - Tel. +39 070 936 8419
Su Nuraxi - Viale Su Nuraxi, 6 - Tel. +39 070 9368305
Il Galeone - Piazza Stella Maris, loc.Torre dei Corsari - Tel. +39 070 977217
La Caletta - Loc.Torre dei Corsari - Tel. +39 070 977033
Le Dune - Loc. Piscinas - Ingurtosu - Tel. +39 070 977130
Meridiana - Via Repubblica 172 - Tel. +39 070 9758283
Hotel della Torre - Loc.Torre dei Corsari - Cell. +39 320 9669764
Villaggio Sabbie d’Oro - Loc.Sabbie d’Oro - Torre dei Corsari - Tel.+39 070 977074
Residence Costa Verde - Loc. Portu Maga - Tel. + 39 070 977273
B&B
B&B
Brezza Marina - Viale della Torre - Loc.Torre dei Corsari - Tel. +39 070 977120
Casale Borgia - loc. Bidderdi - Tel./Fax +39 070 9756127 - Cell. +39 347 2328423
Il Giardino - Loc. Is Argiolas Mannas - Tel. +39 070 977126
Il Maestrale - loc. Gutturu e Flumini - Tel. +39 340 6196820
Il Nuraghe - Loc. Cugui - S.S. 126 - Km. 82, IV - Tel/Fax: +39 070 9758682
Il Quinto Moro - Vico 1° Costituzione, 4 - Tel. +39 070 9759943
Il Sole di Rosa - Via della Pineta, 5 - Tel. +39 070 9759864
La Ginestra - Loc. Pitzinurri - Tel. +39 070 9758297
La Piazzetta - Piazza Immacolata, 2 - Tel. +39 070 9759018
La Rosa dei Venti - Loc. Is Argiolas Mannas - Tel. +39 070 975201
Le Mimose - Loc. Porto Palma - Flumentorgiu - Cell. + 39 333 8024220
Le 4 Stagioni - Via Vaquer, 20 - Cell. +39 347 1184742
Mari e Monti - Loc. Sa Tanca Montevecchio - Tel. +39 347 3693472
Menhirs - Via Repubblica, 61 - Cell. +39 349 8814871
Scivu porta delle Stelle - Loc. Campu Prama-Scivu - Cell. +39 347 4949547
Profumo di Mirto - Via Fermi, 6 - Cell. +39 340 0759739
Rio Castangias - Loc. Rio Castangias - SS 126 - km 79,400 - Cell. +39 349 5441306
Villa Savina - Loc. Campu Prama e Scivu - Cell. +39 347 8348978
Villino della Nonna - Loc. Is Carroppus - Tel. +39 070 9799285
Cime Tempestose - Loc. Campu e Prama Scivu - Cell. +39 329 5642308
Sa Stoia - Via Don Minzoni, 103 - Cell. +39 340 3459973
Casa dei Fiori - Via Dante, 2 - Tel. +39 070 9368028
Casa del Rio - Via 4 Novembre, 24 - Tel. +39 070 9368141
Casa Piras - Trav. 2° Principessa Maria, 15 - Tel. +39 070 9368372
Casa Rosa - Via Nazario Sauro, - Tel. +39 070 9368354
Casa Sanna - Viale Umberto, 61 - Tel. +39 070 9368157 - +39 348 0582175
Il Girasole - Via Regina Margherita, 19 - Tel. +39 070 9368489
Il Vecchio Mulino - Via Repubblica, 23 - Tel. +39 070 9368072
La Casa dei Quadri - Via Principessa Maria, 52 - Tel./Fax +39 070 9368056
Antica Casa Mura - Via IV Novembre, 37 - Cell.+39 349 0077296
Casa Ritrovo di un Tempo - Vico I° Principessa Iolanda, 7 - Tel. +39 070 9353183
LLOGUER DE CAMBRES
ALQUILER DE HABITACIONES
Diecizero - Viale Umberto - Tel. +39 070 9368122 - Cell. +39 348 7986963
RESTAURANTS - RESTAURANTES
II Cavallino della Giara - Loc. Su Nuraxi - Tel. +39 070 9368122
Sa Lolla - Via Cavour, 49 - Tel. +39 070 9368419
Su Nuraxi - Viale Su Nuraxi, 6 - Tel. +39 070 9368305
COLLINAS
B&B
Villa Serena - S.P. Collinas - Villanovaforru km 0,800 - Cell. +39 349 1963977
Il Recinto - Corso Repubblica, 9 - Tel. +39 0783 302669 - CEll. +39 328 6027839
La Stanza Segreta - Via Vittorio Emanuele III, 72 - Tel. +39 070 9304289
Sa Domu e Zia - Vico Vittorio Emanuele III, 1 - Tel. +39 340 5039319
Sa Dom’e Forru - Vico Chiesa - Tel. +39 070 9386159
Su Foxibi - Piazza San Sebastiano, 1 - Tel. +39 347 7013043
TURISME RURAL - AGROTURISMO
Centro Ristoro “Sa Corona Arrubia” - Loc. Canne Pirau - Tel. +39 070 9341009
Alba Chiara - Loc. Baratzu - Cell. +39 339 6692476
Arcuentu - Loc. Genne Abis - Tel. +39 070 9758168
Baita del Corbezzolo - Loc. Bau e’ Prumu - Tel. +39 070 9754025
Bidderdi - Loc. Bidderdi - Tel. +39 070 9756127 - Cell. +39 348 2847405
Casa Casti - Loc. Osu Donigala - Cell. +39 340 3052987
Costa Verde - Loc. Pitzuamu - Tel. +39 070 290867 - Cell. +39 340 5379676
Gragonti - Loc. Gragonti - Cell. +39 349 8434909
L’Aquila - Loc. Is Gennas - Tel. +39 070 9758316 - Cell. +39 347 8222426
L’Oasi del cervo - Loc. Is Gennas - Cell. +39 347 3011318
La Quercia - Loc. Riu Martini - Sibiri - Tel. +39 070 9756035
Le Palme - Loc. Campu Prama - Cell. +39 347 8044689
Lo Scrigno - Loc. Cugui - Tel. +39 070 9758682
Pertunghe - Loc. Donigala - S. Antonio di Santadi - Cell. +39 340 2795483
Rocca Su Moru - Loc. Mattaria - Cell. +39 320 6135650
Rocce Bianche - Loc. Bidderdi - Tel. +39 070 9756127
Sa Perda Marcada - Loc. Sa Perda Marcada - Tel. +39 070 9758714
Sa Tanca - Loc. Sa Tanca - Montevecchio - Cell. +39 340 9105265
Su Zinnibiri - Loc. Campu Prama - Cell. +39 348 2905530
FURTEI
B&B
EMPRESES TURÍSTICO-RURALS - TURISMO RURAL
B&B
Cortes - Loc. Genna de Bentu - Cell. +39 340 5371676
La Miniera Fiorita - Loc. Sa Tanca - Montevecchio - Tel. +39 070 973181
La Quercia Verde - Loc. Riu Martini - Sibiri - Cell. +39 347 5808756
S’enna e’ Scivu - Loc. Campu Prama - Cell. +39 347 1894692
La Vecchia Locanda - Via G. Marconi, 140 - Cell. +39 329 4119170
Lierus di Marongiu Federica - Loc. Lierus, strada per Sibiri, Km. 1
Tel. +39 070 9798152 Cell. +39 340 2544135
Martis Caterina - Via Croce, 34 - Tel. +39 070 9798492
Sitzia Caterina - Via Ariosto, 1 - Tel. +39 070 9799668
Su Murzu e s'Arreposu - Via Satta, 28 - Tel. +39 328 2872344
CASA DE VACANCES - CASA DE VACACIONES
Airone - Via Colombo - Loc.Torre dei Corsari - Tel. +39 070 977272
Brezza Marina - Viale della Torre, 36 - Loc.Torre dei Corsari - Tel./Fax. +39 070 977120
Is Cannissonis - Vico Colombo - Loc.Torre dei Corsari - Cell. +39 333 4912720/
+39 340 8115819 - Fax +39 070 9375571
LLOGUER DE CAMBRES
Brezza Marina - Viale della Torre, 10 - Loc.Torre dei Corsari - Tel./Fax. +39 070 977120
Verde Mare - Via Colombo - Loc.Torre dei Corsari Tel./Fax. +39 070 977272
CAMPING
Sciopadroxiu - Loc. Piscinas - Tel. +39 349 7707938
Bellavista - Via Montevecchio 62 - Tel. +39 070 9759792
Il Corsaro Nero - Loc. Portu Maga - Tel. +39 070 977236 - Cell. +39 339
5260603
Ittioturismo Sardinia Fisher -Loc. S. Antonio di Santadi - Tel. +39 070 977014
La Cambusa - Loc.Torre dei Corsari - Tel. +39 070 977004 - 070 9770016
La Terrazza - Loc. Cuccuru Espis - Funtanazza - Tel. +39 070 977076
Maestrale - Loc. Gutturu e Flumini - Tel. +39 340 6196820
Meridiana - Via Repubblica 172 - Tel. +39 070 9758283
Pozzo GAL - Tel. 328 6442424 - E-mail: [email protected]
Portu Maga di Aste - Loc. Portu Maga - Tel. + 39 070 977222
Sa lolla - Via Libertà 271 - Tel. +39 070 9754004
Soffio di vento - Loc. Genna ‘e Frongia - Tel. +39 070 9756022
Torre dei Corsari - Loc.Torre dei Corsari - Tel. +39 070 977028
Pitzinurri - Loc. Pitzinurri/Ingurtosu - Cell. +39 328 6442424
Il Leccio - Piazza Giovanni XXIII, 6 - Tel. +39 070 9302511
GESTURI
B&B
L’Antica Locanda - Via Nazionale, 33 - Tel. +39 070 9369133
Zedda M. Antonia - Piazza Fonte - Via S. Barbara, 2 - Tel. +39 070 9369136
Le Lolle - Via Fra Nicola - Tel. +39 070 658897
Sa Stiddia Droscia - Loc. Pidisci - Tel. +39 328 9594626
Floris Marco - Via Nazionale, 15 - Tel. +39 070 9369425 - +39 070 9360121
GONNOSFANADIGA
HOTELS - HOTELES
Il Cavallino Bianco
- Loc. Salaponi - SP per Pabillonis - Tel. +39 070 9799862
Da Giuseppe - Viale Kennedy - Tel. +39 070 9799150
Da Lello - Via G. Deledda 8 - Tel. +39 070 9798031
El Peyote - Via Roma - Cell. +39 328 8382461
Su Laccu - Loc. Reinazzu - Tel. +39 070 9797098
Su Pottabi - Via Nazionale Zona PIP - +39 3295952456
GONNOSTRAMATZA
B&B
Il Tamericio - Vico IV Corso Europa - Cell. +39 3473888608
Cuscusa - Loc. Pardu Corongiu - Cell. +39 347 0929675 - Fax +39 0783 997042
GUSPINI
HOTELS - HOTELES
Sa Rocca - Loc. San Giorgio, Km 42, S.S. 196 - Tel. +39 070 970470
Tartesh - Via Parigi, 1 - Tel. +39 070 9729000
Antica Casa Sanna - Via Mazzini, 30 - Tel. +39 070 8560582
Santa Maria - Via Santa Maria 46 - Tel. +39 070 9783033
B&B
Da Nonna Valentina - Via Marconi, 15 - Tel. +39 070 9788346 - Cell. +39 320 4208989
Gabriella Atzori - Via Carbonia, 75 - Cell. +39 328 7981564
Muru Rosalba - Loc. Pilu de Istitionis - Cell. +39 340 3355277
Il Ginepro - Via Rossa, 6 - Cell. +39 349 7819504/ +39 320 1637618
L’Abete - Viale di Vittorio, 73 - Tel. +39 070 974591
Montegranatico - Via Montevecchio, 5 - Tel. +39 070 974958 - Cell. +39 329 1942430
La Buganvillea - Viale Di Vittorio, 12 - Tel. +39 070 370060 - Cell. +39 340 7880803
Canne d’Organo - Via Allende, 14 - Tel. +39 070 974504
SAMASSI
HOTELS - HOTELES
Casa Marmida - Loc.S. Maria Neapolis - S.P.65 - Tel.+39 070 972671 - Cell.+39 347 0429285
L’Oleandro di Gentilis - Loc. Launaxis - Cell. +39 347 5759320
Gli Ulivi - Loc. Santu Pedru - Tel. +39 070 974659
Sa Tella - Loc. Sa Tella - Tel. +39 070 970161 - Cell. +39 349 2945304
Su Dominariu - Loc. Sa Zeppara - Tel. +39 070 976527 - Cell. +39 348 6035598
Su Medau - Loc. Pratziddus - Cell. +39 368 7453613
Il Cavalluccio - Vico III Sacco e Vanzetti - Tel. +39 070 9389094
Il Ginepro - Via d’Acquisto, 33 - Tel. +39 070 9388396
Mocambo - Via Risorgimento, 86 - Tel. +39 070 9389245
Potomayò - Via Marconi, 12 - Tel. +39 070 9382072
LLOGUER DE CAMBRES
Hotel Italia
S’Abba e su Mare - Via Iglesias, 7 - Tel./Fax. +39 070 2337757
Diana M. Elena - Via Matteotti, 101 - Tel. +39 349 5521591 - +39 070 9338229
Altea - Vico Rinascita, sn. - Tel. +39 340 2696765
Il Campidano
- Viale Stazione, 29 - Tel. +39 070 9388121
SAN GAVINO MONREALE
HOTELS - HOTELES
- Piazza Cesare Battisti, 25 - Tel. +39 070 9337258
B&B
Antica Casa Sanna - Via Mazzini, 30 - Tel. +39 070 8560582
Carlitos - Via Roma - Tel. +39 070 9783093
Focus - Via Milano, 22 - Tel. +39 070 970092
Gennai - Loc. Montevecchio - Tel. +39 070 973121
II Vecchio corso - Via Gramsci - Tel. +39 347 1389073
Le Tre Botti - Via V. Spano, 12 - Cell. +39 349 8826868
Sanna Fausto - Via Li Causi - Tel. +39 333 2735772
Santa Maria - Via Santa Maria, 68 - Tel. +39 070 9783033
Sa Rocca - Loc. San Giorgio - Tel. +39 070 970470
Tarthesh - Via Parigi - Tel. +39 070 9729000
LAS PLASSAS
B&B
Rosy - Loc.Villasanta SS 131 km 41,500 - Tel. +39 070 9373041
Ichnusa - S.S. 131 Km. 42,200 - Tel./Fax +39 070 9307073
Mirage - Via Carlo Felice, 464 - Tel. +39 070 9307100
Casa Fiorita - Via Dante, 26 - Tel. +39 070 9364226
Casa Lai - Vico Grazia Deledda, 4 - Tel. +39 070 9368402
LUNAMATRONA
B&B
Casa Mira - Via Vittorio Emanuele III, 23 - Tel. +39 070 939706
Domu ‘e Luna - Via Gioberti, 4 - Tel./Fax +39 070 939105
Domm’e Ninna - Via Mogadiscio, 3 - Tel. +39 349 4436144
Babajou - Via Dante 2 - Tel. +39 070 9347010
Da Geppo - Via Villacidro, 80 - Tel. +39 070 9339373
Deja vu - Via Torino, 50 - Tel. +39 070 9339727
I due ladroni - Piazza Battisti, 27 - Tel. +39 070 9339452
Il banchetto - Via Corsica, 10 - Tel. +39 070 9339397
Oasi Santa Lucia - Via Nureci, 1 - Tel. +39 070 9375600
S’Accaiò - Via Roma, 15 - Tel. +39 070 9347073
SANLURI
HOTELS - HOTELES
Su Stai Valbella - Loc. Sanluri Stato - Podere Piave - Tel. +39 070 9330536 - Cell.
+39 348 0446461
B&B
AYNA - Via Donatello, 18 - Tel. +39 070 9370682
Pranu Murdegu - Loc. Pranu Murdegu - Tel. +39 070 9309265
Arcobaleno - Via Carlo Felice, 335 - Tel. +39 070 9370572
Da Egisto 2 - S.S. 131 km 42,2 - Tel. +39 070 9387013
La Bodeguita - Via Carlo Felice, 57 - Tel. +39 070 9351034
L’Incognito - Via Carlo Felice, 35 .Tel. +39 070 9350101
Rosy - Via Carlo Felice, 510 - Tel. +39 070 9370689
San Lorenzo - Via Carlo Felice, 182 - Tel. +39 070 9301090
LLOGUER DE CAMBRES
S’antigu - Via G.B.Tuveri, 4 - Tel./Fax +39 070 9341074
CAMPING
Luna Sorgente - Loc. Mitza Sa Rocca - Tel. +39 070 9341022 - Cell. +39 328 1064215
Harley Pub - Via Garibaldi - Tel. +39 070 939669
Il Mandorlo in fiore, Loc. Mitza Sa Rocca, Km 1,3 - Tel. +39 070 939505
Luna Sorgente - Loc. Mitza Sa Rocca - Tel. +39 070 9341022 - Cell. +39 328 1064215
MOGORO
B&B
Casa Floris - Tel. +39 0783 990384
Casa Marchinu - Via Gramsci, 254 - Tel. +39 349 6418345
Nonna Peppina - Via Mannu, 64 - Tel. +39 340 9265601
Da Egisto - S.S. 131 dir. Sassari, km 62,5 - Tel. +39 0783 990286
L’airone - Via Gramsci, 26 - Tel. +39 0783 990055
S’arrabotta - Via Gramsci, 10 - Tel. +39 0783 997083
Il semaforo - Via Gramsci, 91 - Tel. +39 0783 990548
Caria Nicolò - Via Gramsci, 112 - Tel. +39 0783 990595
PABILLONIS
B&B
Su Cungiau di Cherchi - Via Rinascita, 13 - Tel. +39 070 9353183
Terre Crude - Via Milano, 13/A - Tel. +39 070 9353038
SARDARA
HOTELS - HOTELES
Antica Casa Diana - Piazza E. Lussu - Tel. +39 070 9386256
Antiche Terme - Loc. S. Maria de is Aquas - Tel. +39 070 9387200
Is Acquas Terme - Loc. S. Maria de Is Acquas - cell. 345 7202463
Monreale - Via Oristano, 195 - Tel. +39 070 9387139
Sardara - Via Cedrino, 5 - Tel. +39 070 9387848
Monreale - Loc.Terme di Sardara - Cell. +39 338 6585792
Nuraghe Arbicci - Loc Pierdina Cabras - Cell. +39 349 4266795
Da Silvano - Via Cedrino, 1 - Tel. +39 070 9387811
Los Amigos - Via Cagliari, 81 - Tel. +39 070 9387666
Monreale - Via Oristano, 197 - Tel. +39 070 9387139
Red Store - Via Oristano, 9 - Tel. +39 348 5182566
Sporting - Via Oristano, 71 - Tel. +39 070 9387621
SEGARIU
B&B
Casa Rosa - Via Gramsci, 34 - Tel. +39 340 0953932
Il Simposio - Via Volta - Tel. +39 347 0614576
Number One - Via V. Emanuele, 23 - Tel. +39 328 0121799
Is Coronas - Loc. Is Coronas Arrubias - Tel. +39 070 9302301 - +39 338 2203693
Rocce Bianche - Via San Michele, 2 - Tel. +39 070 9302036
PAULI ARBAREI
B&B
SENORBÌ
HOTELS - HOTELES
Casa Berenice - Via IV novembre, 1 - Tel. +39 070 939881
Sporting Hotel Trexenta
B&B
Su Boschettu - Loc. Pranu Laccu - Tel. +39 070 939695
Il Rosmarino - Via Corona, 13 - Tel. +39 070 9809269
LLOGUER DE CAMBRES
Locanda la Rosa - Via Sant’Agostino, 27 - Tel. +39 070 9341057
Country - Via Torino, 11 - Tel. +39 070 939390
Locanda la Rosa - Via Sant’Agostino, 27 - Tel. +39 070 9341057
Sa Veranda - Via Roma, 38 - Tel. +39 070 939251
Stesy - Via Roma, 1 - Tel. +39 070 939202
- Viale Piemonte - Tel. +39 0709809383
Da Severino - Viale Piemonte - Tel. +39 070 9809383/4/5
Tiscali - Via Campioni, 6 - Tel. +39 070 9809044
Sandalia - Via C. Sanna, 52 - Tel. +39 070 9808062
Da Tore - Via Veneto, 1 Tel. +39 070 9808833
Monte Luna - Loc. Canali Abis - Cell. +39 328 9253433
SERRAMANNA
HOTELS - HOTELES
Albergo Il Melograno
Tel. +39 070 9130026
- Loc. Pimpisu sp.Villacidro/Samassi, km 5,300
B&B
Bei Beniusu - Via Roma, 49 - Tel. +39 070 9138131
Chat Noir - Via Silvio Carboni,6 - Tel. +39 070 9138823
Gradisca - Via Trieste, 2 - Tel. +39 070 9139900 - +39 348 7686323
Il Ginepro - Via della Rinascita, 26 - Tel. +39 070 9130274
Il Girasole - Piazza del popolo, 32 - Tel. +39 070 9130466
La Piazzetta - Via V. Emanuele III, 11 - Cell. +39 347 5187763
Midnight - Via Piemonte, 5 - Tel. +39 070 9130177
Paradise - Corso Europa - Tel. +39 070 9139031
Sa Conserviera - SS 196/D km 7,155 - Tel. +39 070 9130160
Giardini d’Inverno - Loc. Su Zinnibiri - SS 196/D Km 2,500 - Tel. +39 070 9158551
Irish Pub Piccadilly - Via Rio Fluminera, 24 - Cell. +39 347 7346595
Italia 90 - Loc. Seddanus - Tel. +39 070 932270
La Taverna Romana - Via Gonnosfanadiga, 12 - Tel. +39 070 9316587 - +39 339 2249730
Pausa Café - Via Parrocchia 108 - Cell. +39 333 6063302
Pub Chalet degli ulivi - Loc. San Sisinnio - Tel. +39 070 9195025
Ritual Caffè - Via Nazionale 115 - Cell. +39 329 7224919
Sa Lolla Beccia - Via di Vittorio, 101 - Tel. +39 070 9310000 - Cell. +39 338 4362988
Zahir - Loc. San Pietro - Cell. +39 346 0501797
Zurito - Via Tuveri, 8 - Tel. +39 070 9334006 - Cell. +39 340 6472821
VILLAMAR
La Ruota - Via Lussu, 8 - Tel. +39 070 9309265 - +39 070 9309045
Play Time - Via Adua, 32 - Tel. +39 340 4849960 - +39 348 7641056
S’Olivariu - Via Degli Ulivi - Tel. +39 070 9309992
B&B
I Murales - Via Azuni, 38 - Tel. +39 340 4849960
VILLANOVAFORRU
HOTELS - HOTELES
SERRENTI
HOTELS - HOTELES
Ristorante Bar Sport F.lli Porcu - Via Gramsci, 38 - Tel./Fax +39 070 9159021
Medi - Loc.Villasanta S.S. 131 Km 40,250 - Tel. +39 070 9308130
Sa Bertula - Via Nazionale, 322 - Tel. +39 070 9159119
Tiger - Loc.Villasanta S.S .131 Km 40,085 - Tel. +39 070 9307671
Tourist Market - Loc.Villasanta S.S. 131 Km 40 - Tel. +39 070 9373039/+39 070 9307859
Bar Sport F.lli Porcu - Via Gramsci, 38 - Tel. +39 070 9159021
SETZU
B&B
Cala Pruna - Loc. Cala Pruna - Tel. +39 0783 95179 - Cell. +39 392 8388195
Congiu - Loc. Gennaleo Tel. +39 070 504184
SIDDI
Casa Puddu - Via Regina Elena, 10 - Tel. +39 070 939888 - Cell. +39 347 5116787
TUILI
B&B
Casa Cancedda - Piazza Vittorio Veneto, 9 - Cell. +39 347 7641765
Casa Giardino - Via Aldo Moro, 7 - Tel. +39 070 9364018
Il Borgo dell’Arcangelo - Via Amsicora, 10 - Tel. +39 070 9364374
Sardegna in Miniatura - Loc. Riu Lardi - Tel. +39 070 9361004
TURRI
Su Massaiu - Loc. Coarvigu - Tel. +39 0783 95339 - Cell. +39 347 7023136
USSARAMANNA
Hotel Funtana Noa - Via V Emanuele III, 66/68 - Tel. +39 070 9331019
Hotel I Lecci - Viale del Rosmarino - Tel. +39 070 9331021
Hotel Le Colline - Viale del Rosmarino, sn. - Tel. +39 070 9300123
B&B
Casa degli Aranci - Via Tirso, 34 - Tel./Fax +39 070 9300057
I Quattro Venti - S.P. per Lunamatrona - Cell. +39 338 6067157/ +39 340 0925167
LLOGUER DE CAMBRES - ALQUILER DE HABITACIONES
Sa Muredda - Vico San Sebastiano, sn. - Tel. +39 070 9331142 - Cell. +39 338 3047160
Fra Diavolo - Via V. Emanuele III, 57 - Tel. +39 070 9347010/ +39 070 9331011
Funtana Noa - Via V. Emanuele III, 66/68 - Tel. +39 070 9331019/ +39 070 9331020
I Lecci - Viale del Rosmarino - Tel. +39 070 9331022
Le Strutture - Loc. Genna Maria - Tel. +39 070 9300054
VILLANOVAFRANCA
B&B
Araucaria S.L. - Via Puccini, 17 - Tel. +39 070 9367513
Pinna Paolo - Via Tirso, 9 - Tel. +39 070 9367487
da Elide - Via G. Galilei, 9 - Tel. +39 070 9367314
da Elisa - Via Puccini, 14 - Tel. +39 070 9367423
Saba Urbano - Via Umberto I, 5 - Cell. +39 347 5384834
Su Gagliardu - Loc. Riu Mottoriu - Tel. +39 070 9367424 - +39 349 7304281
S.Isidoro - Via V. Emanuele II, 7 - +39 070 9367641 - Cell. +39 336 810913
Ajò-Ajò - Via XX Settembre, 32 - Tel. +39 340 8338719
La Perla - Via XX Settembre, 59 - Tel. +39 070 9367623
Sebastian - Via XX Settembre, 7 - Tel. +39 070 9367218
Sa Giara - Via Roma, 2 - Tel. +39 0783 95254
VILLACIDRO
HOTELS - HOTELES
Ester - Via dei Mille 65 - Tel. +39 070 9315727
Cuevador - Via San Gavino 67 - Tel. +39 070 9314225
Sa Spendula - Via Sa Spendula, 2 - Tel. +39 070 9329233
La Locanda del Parco - Loc. Monti Mannu-Magusu
Cell. +39 348 3728217 - +39 329 4008364
Info: PROVINCIA DEL MEDIO CAMPIDANO
B&B
ASSESSORATO AL TURISMO E ALLO SPORT
Via Carlo Felice, 267 - 09025 Sanluri
Tel: +39 070 9356 400 - Fax: +39 070 9370517
da Guero - Via Nazionale 21 - Tel. +39 070 9314551
L’Asfodelo - Loc. Gutturu Mannu - Tel. +39 348 0341625
Erbì Daniela - Via R. Laconi, 55 - Tel. +39 070932611
Maria Piga - Via I° maggio, 14 - Tel. +39 0709315940
www.provincia.mediocampidano.it
[email protected]
Il Castagno - Loc. Bangius - Tel. +39 070 932799
Il Pesco - Loc. Monti Mannu - Tel. +39 070 9314327
Is Argiolas - Loc. Corte Margiani - Tel. +39 070 9311124
Monti Mannu - Loc. Bassella - Tel. +39 070 9329369
Perda Massa - Loc. Perda Massa, S.S. 196 km 26 Tel. +39 070 9329763
Bruschetteria La Foresteria -S. P. per San Gavino - Tel. +39 070 9311114
Chiosco Sa Spendula - Loc. Sa Spendula - Cell. +39 347 6230771
La Locanda del Parco - Loc. Monti Mannu - Magusu - Tel. +39 070 934421
Cell. +39 3483728217 - +39 329 4008364
Cuevador - Via San Gavino, 67 - Tel. +39 070 932252
Da Giovanna e Vittorio - Via Roma 112 -Tel. +39 070 9329287
De Castelvì Wine Coffee Pub - Via Roma 14 - Cell. +39 348 8981916 +39 3472968738
Il Cavalluccio Marino - Via dei Mille 65 - Tel. +39 070 9334006 – 340647281
Giardino - S.P. 14 bis km. 4 - Tel. +39 070 9311338
Realització/Realización
© START-VL srl - via Renzo Laconi 14 - 09010 Fluminimaggiore (CI)
www.startvl.it - [email protected] - Tel. 0781 582022 - 347 6757476
Textos/TTextos - © Provincia del Medio Campidano - Walter Pagano
Fotografia/FFotografía - Lino Cianciotto - www.linocianciotto-photos.it ©
Graphic Design - © EVENT fucina di idee/Piero Putzu - Sassari
Traduzioni/Translation - Networld srl
Impremta/IImpresión - Arti Grafiche Pisano Srl - Cagliari
Acabat d’imprimir el mes de Abril 2010 / Terminado de imprimir en Abril 2010
Queda prohibida la reproducció total o parcial dels textos, de les fotografies i del projecte gràfic sense
l’autorització escrita dels propietaris. Les dades referents a les estructures receptives i de restauració
han estat subministrades per l’Administració provincial de Medio Campidano.
Se prohíbe la reproducción total o parcial de los textos, fotografías y proyecto gráfico sin la autorización escrita de los respectivos propietarios. Los datos relativos a las estructuras turísticas y hosteleras han sido proporcionados por la Administración provincial del Medio Campidano.

la montaña.

Transcripción

Documentos relacionados

PAGINAS 1-11 GANCHILLO MODA

CORSO SPAGNOLO A1