Vía Augusta
Transcripción
Vía Augusta
Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana 2 CRÉDITOS CRÈDITS CREDITS Comisarios Comunidad Valenciana/Comissari Comunitat Valenciana/Exhibition Curator Valencia Community José M. Despiau Orriach José G. Morote Barberá Comisaria Alicante/Comissaria Alacant/Exhibition Curator Alicante Elisa Ruiz Segura Director Gerente de la Fundación MARQ/Director Gerent de la Fundació MARQ/Managing Director of the MARQ Foundation Francisco Sirvent Belando Director Técnico del MARQ/Director Tècnic del MARQ/Technical Director of MARQ Manuel H. Olcina Domènech Director de Exposiciones/Director d Exposicions/ Director of Exhibitions Jorge A. Soler Díaz Conservador Cataloguista/Conservador Cataloguista/Curator Rafael Azuar Ruiz Diseño/Disseny/Design Comunidad Valenciana/Comunitat Valenciana/ Valencia Community Grupo TYPSA Alicante/Alacant/Alicante Lorena Hernández Serrano PRODUCCIÓN EXPOSICIÓN.Unidad de Exposiciones MARQ/ PRODUCCIÓ EXPOSICIÓ.Unitat d Exposicions MARQ/ EXHIBITION PRODUCTION. Exhibition Department of MARQ José L. Menéndez Fueyo Lorena Hernández Serrano Teresa Ximénez de Embún Sánchez Juan A. López Padilla Audiovisual/Audiovisual/Audiovisual Diseño/Disseny/design Cuatrocolores Documentación/Documentació/Documentation José G. Morote Barberá Página Web/Pàgina Web/Website Ignacio Hernández Torregrosa Lorena Hernández Serrano Institución Prestataria/Institució Prestatària/ On loan from Consellería de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana Texto/Text/ Text by Comunidad Valenciana/Comunitat Valenciana/ Valencia Community José G. Morote Barberá José M. Despiau Orriach Alicante/Alacant/Alicante Elisa Ruiz Segura Antonio Guilabert Mas Documentación/Documentació/Documentation Unidad de Colecciones y Excavaciones MARQ/ Unitat de Coleccions i Excavacions MARQ/ Collections and Archaeological Excavations Department of MARQ Julio J. Ramón Sánchez Miguel Benito Iborra Anna García Barrachina Departamento de Didáctica MARQ/Departament de Didàctica MARQ/Education Department of MARQ Rafael G. Moya Molina Gema Sala Pérez José M. Galán Boluda Traducción de textos de Alicante al valenciano/ Traducció de textos d Alacant al valencià/ Translation of the texts of Alicante in valencian David Azorín Martínez Traducción de textos de Alicante al inglés/ Traducció de textos d Alacant a l anglés/ Translation of the texts of Alicante in English Carl Axness Montaje/Muntatge/Installation Frasa2 Impresión publicación/Impressió publicació/ Printed publication Imprenta Provincial de la Diputación de Alicante Impresión panel/Impressió panell/Panel printed by Comunidad Valenciana/Comunitat Valenciana/Valencia Community Diazotec S. A. Alicante/Alacant/Alicante Fotograbados Material Gráfico Alicante/Material Gràfic Alacant/Images Alicante Catálogo/Catàleg/Catalogue Archivo MARQ Ferran Arasa i Gil IBERO. Museo de Historia de la Villa de Monforte. Foto: José Ramón Ortega Jaume S. Costa i Caselles Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia. Archiu Fotogràfic. Foto: Josep A. Gisbert. Vilamuseu Panel/Panell/Panel Ferran Arasa i Gil... Figs 1-5 y 7 Jaume S. Costa i Caselles... Fig 10, roca tallada en el cauce del río Gorgos Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia. Archiu Fotogràfic. Foto: Josep A. Gisbert... Figs 8-10 Archivo MARQ... Figs 6 y 11-18 Seguridad/Seguretat/Security Tomás Jiménez Pareja D.L. : A 19-2013 Edita: Fundación CV-MARQ 3 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana La exposición que recoge el proyecto de recuperación de la Vía Augusta en tierras valencianas es una ocasión para reflexionar sobre la oportunidad de participación y compromiso social e institucional en la investigación, preservación y puesta en valor de este corredor viario. Una encomiable iniciativa de la Consellería de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente para la consecución de un elemento que favorezca un encuentro con la historia y el paisaje de la provincia de Alicante y de toda la Comunidad Valenciana, tanto de sus gentes como de quienes nos visitan, en el convencimiento de que esta iniciativa supone una contribución al desarrollo cultural y patrimonial de nuestra sociedad. Luisa Pastor Lillo Presidenta de la Diputación Provincial de Alicante y de la Fundación Comunidad Valenciana MARQ. La Vía Augusta fue la calzada más emblemática de la red viaria de Augusto en Hispania, que vertebraba estratégicamente a los territorios peninsulares con Roma. El estudio de las vías de comunicación romanas está dificultado por la superposición histórica de los caminos principales y por el profuso cultivo y remoción de tierras que enmascara o destruye antiguos espacios de tránsito. En los últimos años, el incremento considerable de actuaciones públicas de infraestructura viaria han afectado al espacio geográfico por donde estaba establecida la Vía Augusta, lo cual ha ampliado el conocimiento de esta calzada romana que dinamizó y vertebró los territorios por los que discurría. Desde la Fundación Comunidad Valenciana MARQ creemos que se trata de una ocasión excepcional para difundir en nuestra provincia tan importante vestigio, cuya recuperación permitirá al viajero actual disfrutar en su recorrido de los amplios contrastes paisajísticos de la provincia -montañas, salinas, valles, humedales, playas- que se completan con una riqueza patrimonial histórica y arqueológica enriquecida por el contacto con sus habitantes. 4 L exposició del projecte de recuperació de la Vía Augusta en les terres valencianes que presenta el MARQ és una ocasió per reflexionar sobre l oportunitat de participació i compromís social i institucional en la investigació, preservació i posada en valor d aquest corredor viari. Una iniciativa lloable de la Conselleria d Infraestructures, Territori i Medi Ambient per a la consecució d un element que afavoresca una trobada amb la història i el paisatge de la província d Alacant i de tota la Comunitat Valenciana, tant de la seua gent com dels qui ens visiten, en el convenciment que aquesta iniciativa esdevé una contribució al desenvolupament cultural i patrimonial de la nostra societat. The MARQ exposition on the project to recuperate the part of the Vía Augusta Roman road that lies on Valencian lands is an opportunity for social and government institutions to participate as well as add value to the research and preservation of this ancient means of communication. This praiseworthy initiative by the Valencian Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente a meeting between the history and landscape of Alicante province as well as the Valencia Community with both its own people and with those that come to visit. The accomplishment of this initiative develops a national historic landmark and represents a cultural contribution to our society. La Vía Augusta va ser la calçada més emblemàtica de la xarxa viària d August a Hispània, que vertebrava estratègicament als territoris peninsulars amb Roma. L estudi de les vies de comunicació romanes està dificultat per la superposició històrica dels camins principals i pel conreu profús i remoció de terres que emmascaren o destrueixen espais de trànsit antics. The Vía Augusta was the most emblematic of the paved Roman road system in Hispania, and was the strategic backbone between the peninsular territories and Rome. The study of Roman channels of communication is complicated by the historic superposition of principle roads and the profuse cultivation and earth-moving activities that have destroyed or covered up ancient byways. En els últims anys, l increment considerable d actuacions públiques d infraestructura viària ha afectat l espai geogràfic per on estava establerta la Vía Augusta, la qual cosa ha ampliat el coneixement d aquesta calçada romana que va dinamitzar i vertebrar els territoris per on discorria. In recent years, the significant increase in road infrastructure activities has affected the geographical area where the Vía Augusta was once established. These activities have amplified our knowledge of this vital resource that connected Roman territories. Des de la Fundació Comunitat Valenciana MARQ creiem que es tracta d una ocasió excepcional per difondre en la nostra província aquest vestigi tan important, la recuperació del qual permetrà al viatger actual gaudir, en el seu recorregut, dels amplis contrastos paisatgístics de la província -muntanyes, salines, valls, aiguamolls, platges- que completen una riquesa patrimonial històrica i arqueològica enriquida pel contacte amb els seus habitants. We at the MARQ Foundation, in the Valencia Community, believe that this is an exceptional occasion to spread the word about this important vestige from the past, whose recuperation will permit today s traveller the opportunity to traverse the ample contrast of landscapes within our province. These include mountains, salt marshes, valleys, wetlands, and beaches, which add to a rich historical and archaeological inheritance and are enriched by contact with its inhabitants. 5 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana La presentación en Alicante de la exposición sobre el Plan de Recuperación de la Vía Augusta y Vía Dianium en la Comunidad Valenciana no puede estar mejor acompañada ni tener mejor marco que las importantes y valiosas piezas del Museo de Santa Pola y la sede del MARQ. Isabel Bonig Trigueros Consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana. Siendo un objetivo básico de la CITMA el desarrollo de las redes de conexión territorial, es una satisfacción poder disponer en la Comunidad Valenciana de las calzadas romanas como magna obra predecesora de ellas. Contamos con una red de más de 2000 años que, además de vertebrar nuestro territorio, enlaza con el resto de Europa, con claro paralelismo a los objetivos del Corredor Mediterráneo, que se complementan por su diferente modo de uso y medios de transporte. Si como obra histórica las calzadas romanas tienen un valor cultural único y elemento primigenio de nuestra esencia comunitaria, como infraestructura tienen una componente medio ambiental que las hace idóneas para que los viandantes (a pie, en bicicleta o caballo) disfruten en interacción directa con su entorno. El sentido de recorrido calmado de las vías no motorizadas las designa como alternativa de otras redes de transporte, y de ahí su potencialidad de captar sinergias de actuaciones a escala local. El propósito, pues, es continuar hasta hacer realidad, recrear, refuncionalizar la Vía Augusta y Via Dianium con contenidos y servicios similares y contemporizados a los que en su día tuvieron -como las mansiones, tabernae, mutationes, hospitiae, etc), o bien serán jalones de interés patrimonial -como las factorías de salazón, los hornos de ánforas, mausoleos, etc. El sentido de este proyecto no es una idea aislada, es un empeño ligado a los objetivos de calidad ambiental, de recuperación de nuestro patrimonio de la obra pública histórica; es un compromiso con nuestro pasado con potencialidad actual. Como tal se reconoce en la Estrategia Territorial de la Comunidad Valenciana, marcando las directrices para su salvaguarda y convocando a los municipios a participar en el fomento de la promoción de los valores de nuestro territorio. Aprovechando la tribuna que brinda la Diputación de Alicante, como gestor supramunicipal, pido a las corporaciones locales y a los colectivos interesados que tengan presente los objetivos de este proyecto para poderlos compartir y aunar esfuerzos. Es parte de nuestro patrimonio y de un futuro asumible que nos ha esperado 2000 años. 6 La presentació a Alacant de l exposició sobre el Pla de Recuperació de la Vía Augusta i Vía Dianium a la Comunitat Valenciana no pot estar millor acompanyada, ni tindre millor marc que las peces importants i valuoses del Museu de Santa Pola i la seu del MARQ. Com que esdevé un objectiu bàsic de la CITMA el desenvolupament de las xarxes de de connexió territorial, és una satisfacció poder disposar, a la Comunitat Valenciana, de las calçades romanes com a obra magna predecessora d elles. Comptem amb una xarxa de més de 2000 anys que, a més de vertebrar el nostre territori, enllaça amb la resta d Europa, amb clar paral•lelisme als objectius del Corredor Mediterrani, que es complementen per la seua manera diferent d ocupació i mitjans de transport. Si, com a obra histórica, las calçades romanes tenen un valor cultural únic i element primigeni de la nostra essència comunitària, com a infraestructura tenen una component mediambiental que les fa idònies perquè els vianants (a peu, amb bicicleta o a cavall) disfruten en interacció directa amb el seu entorn. El sentit de recorregut calmat de las vies no motoritzades les designa com a alternativa d altres xarxes de transport, i d aquí la seua potencialitat de captar sinergies d actuacions a escala local. El propòsit, doncs, es continuar-hi fins a fer realitat, recrear, refuncionalitzar la Vía Augusta i Vía Dianium amb continguts i serveis semblants i contemporitzats als qui, al seu dia, van tindre -com ara les mansiones, tabernae, mutationes, hospitiae, etc), o bé seran fites d interés patrimonial -com les factories de saladura, els forns d àmfores, mausoleus, etc. El sentit d aquest projecte no esdevé una idea aïllada; és un interés lligat als objectius de qualitat ambiental, de recuperació del nostre patrimoni de l obra pública històrica; esdevé un compromís amb el nostre passat amb potencialitat actual. Com a tal, es reconeix en l Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, que marca las directrius per a la seua salvaguarda i convoca els municipis a participar en el foment de la promoció dels valors del nostre territori. Aprofite la tribuna que brinda la Diputació d Alacant, com a gestor supramunicipal, per demanar a las corporacions locals i als col•lectius interessats que tinguen present els objectius d este projecte per poder-los compartir i unir esforços. És part del nostre patrimoni i d un futur assumible que ens ha esperat ara fa 2000 anys. The presentation in Alicante of the exposition of the Plan for Recuperation plan of the Vía Augusta and the Vía Dianium in the Valencian Community couldn t be better accompanied nor have a better framework than the important and valuable pieces of the Museum of Santa Pola and the venue of the MARQ. With the development of a territorial road network being a basic objective of the CITMA, it is a pleasure to be able to have paved Roman roads available as a Magnum Opus predecessor. We are speaking of a system of roads more than 2000 years old, that apart from being the backbone of our territory in those times, also connected with the rest of Europe. There is a clear parallel with the objectives of the Mediterranean Corridor project and the two networks complement each other through different usages and means of transport. As a historical work, the paved Roman roads have a unique cultural value and are an essential element of our community, but, as part of our infrastructure, they also have an environmental aspect that makes them idyllic for pedestrians (walking, riding a bicycle, or on horseback). The calming influence of touring on non-motorised byways designates them as an alternative to other systems of transport, and, from this, we see their potential for synergetic development at the local scale. The proposition is to persevere until the Vía Augusta and the Vía Dianium are realized and recreated in a functioning manner with similar contemporary content and services to that of its day; the mansiones, tabernae, mutationes, hospitiae, etc. or perhaps some of the historic milestones, such as the salt factories, pottery-making ovens, or mausoleums. In this way, this Project is not an isolated idea, but rather an effort tied to environmental objectives. The recuperation of an inherited historic public work is a commitment to our past with current potential. As such it is recognized in the strategic plan of the Valencia Community, setting out the guidelines for their protection and inviting municipalities to join in promoting the riches of our region. Taking advantage of the public forum that the Diputación Provincial (provincial council) of Alicante has offered me as a intermunicipal manager, I ask local corporations and community stakeholders to bear in mind the objectives so that we may share and make a joint effort in this project. The Vias are both a historical inheritance and a viable future that has awaited us for 2000 years. 7 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana 8 Las calzadas romanas y la Vía Augusta Les calçades romanes i la Vía Augusta Roman roadways and the Vía Augusta Masía en el río Cenia (Castellón). Foto: G. Morote. Masia en el riu Sénia (Castelló). Foto: G. Morote. Farmhouse near the Cenia river (Castellón). Photo: G. Morote. 9 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana Red de caminos del Imperio Romano. Xarxa de camins de l Imperi Romà. Road network of Imperial Rome. L a civilización romana es la primera que se plantea, desde sus inicios, la construcción sistemática de vías de comunicación. A través de la creación de una red de calzadas de más de 140.000 Km. se conectará Roma, como epicentro y polo de convergencia cultural, comercial y político, con la casi totalidad de provincias del Imperio. Este instrumento de romanización/comunicación permitirá, además, el control militar, desarrollo comercial e industrial, progreso de sus ciudades y quizás, y lo que es más importante, la existencia misma de Roma como estado. Una de las principales calzadas construidas por los romanos en España recibe el nombre de Vía Augusta debido, con toda seguridad, a las reparaciones y rectificaciones que el emperador Augusto efectuó en la misma. Con una longitud aproximada de 1.500 Km., atraviesa la península desde los Pirineos hasta Cádiz, bordeando el Mediterráneo. T L a civilització romana és la primera que es planteja, des dels seus inicis, la construcció sistemàtica de vies de comunicació. A través de la creació d una xarxa de calçades de més de 140.000 km es connectarà Roma, com a epicentre i pol de convergència cultural, comercial i polític, amb la quasi totalitat de les províncies de l Imperi. Este instrument de romanització/comunicació permetrà, a més, el control militar, el desenvolupament comercial i industrial, el progrés de les seues ciutats i potser, i, el que és més important, l existència mateixa de Roma com a Estat. Una de les principals calçades construïdes pels romans a Espanya rep el nom de la Vía Augusta a causa, amb tota seguretat, de les reparacions i rectificacions que l emperador August hi va efectuar. Amb una longitud aproximada de 1.500 km, travessa la península des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant el Mediterrani. he Roman civilisation was the first, right from the outset, to systematically plan the building of a communication network. Through the creation of a road system of more than 140,000 Kms. Rome was connected to almost all provinces of the empire as the epicentre and the cultural, political and commercial meeting point. This instrument of Romanisation/communication would, moreover, lead to military control, commercial and industrial development, the progress of its cities and what perhaps is more important, the existence itself of Rome as a state. One of the main roadways built by the Romans in Spain is called the Vía Augusta, due most probably to the extensive repairs and straightening work that the Emperor Augustus carried out on it. Of an approximate length of 1,500 Km., it crosses the peninsula from the Pyrenees to Cadiz following the Mediterranean coastline. 10 Las etapas de la Vía Augusta están definidas en el itinerario de Antonino y en los Vasos de Vicarello. Éstos la mencionan como itinerarium a gades roman o bien ab gades usque roma itinerare (vasos I y II respectivamente), incluyendo las estaciones de la Comunitat Valenciana. Les etapes de la Vía Augusta estan definides en l itinerari d Antonino i en els Vasos de Vicarello. Estos la mencionen com a Itinerarium a gades roman o bé ab gades usque roma itinerare (vasos I - II, respectivament), i hi inclouen les estacions de la Comunitat Valenciana. The stages of the Vía Augusta are set out in the Antonine Itinerary and inscribed on the Vicarello Goblets. These mention it as the itinerarium a gades roman or ab gades usque roma itinerare (goblets I and II respectively), and include the stations of the Valencia Community. LOS VASOS DE VICARELLO La red viaria romana de Hispania según K. Miller. La xarxa viària romana d Hispània, segons K. Miller. The Roman road network in Hispania according to K. Miller. Trazado de la Vía Augusta según los Vasos de Vicarello. Traçat de la Vía Augusta, segons els Vasos de Vicarello. Route of the Vía Augusta as shown on the Vicarello Goblets. La Via Appia, la reina de las calzadas romanas. Fuente: Los caminos que conducen a Roma , de Victor W. Von Hagen. Editorial Labor S.A. La Via Appia, la reina de les calçades romanes. Font: Els camins que conduïxen a Roma, de Victor W. Von Hagen. Editorial Labor, SA. The Via Appia, the queen of Roman roadways. Source: All roads lead to Rome by Victor W. Won Hagen. Editorial Labor S.A. Vaso de Vicarello. Foto: Pierre Guérin. ELS VASOS DE VICARELLO THE VICARELLO GOBLETS Los Vasos de Vicarello, también conocidos como Vasos Apollinares, encontrados en las termas de las Aquae Apollinare, son cuatro vasos de plata con forma de miliario; en su superficie está grabado el itinerario de Roma a Cádiz, las ciudades y distancias. Se cree que son la ofrenda a Apolo de algún viajero gaditano que con motivo de su estancia en Roma buscaba la salud en las aguas termales próximas al lago Bracciano, y también como guía de viaje. Els vasos de Vicarello, també coneguts com a Vasos Apollinares, trobats als termes de les Aquae Apollinare, són quatre vasos de plata amb forma de mil·liari; en la seua superfície està gravat l itinerari de Roma a Cadis, les ciutats i les distàncies. Es creu que són l ofrena a Apol·lo d algun viatger gadità que, amb motiu de la seua estada a Roma, buscava la salut en les aigües termals pròximes al llac Bracciano, i també com a guia de viatge. The Vicarello Goblets, also known as the Vases Apollinaires, found in the hot springs of the Aquae Apollinare, are four silver goblets in the shape of milestones; on their surface is etched the itinerary from Rome to Cadiz and the cities and distances involved. It is believed that they were an offering to Apollo from a citizen of Cadiz who, on visiting Rome, sought health from the thermal waters near to Lake Bracciano and also guidance on his journey. Vas de Vicarello. Foto: Pierre Guérin. Vicarello Goblet. Photo: Pierre Guérin. 11 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana En sus inicios, la mayor parte de las vías romanas se construyeron sobre viejos caminos ibéricos existentes en la Península. De ellos, el más importante, fue la primitiva Vía Ibérica (Vía Heráclea), que atravesando la Península, unía los Pirineos con las Columnas de Hércules (Cádiz). La importancia de esta red viaria es tal que incluso en los albores del s. XXI constituye el principal eje de comunicación de nuestro país con el resto de Europa. Autopistas, carreteras y ferrocarriles siguen básicamente su trazado y son un poderoso elemento económico y de cohesión interna. Por otro lado, el nacimiento de ciudades y poblaciones como Valentia (València), Saguntum (Sagunt), Lucentum (Alacant), Saetabis (Xàtiva), Ilici (Elx)... no podría entenderse sin la existencia de estas calzadas que fueron uno de los motivos principales por los que se consolidaron. Una vez afianzado el control de Roma sobre la Península Ibérica, la romanización fue más intensa alrededor de estas vías, levantándose en sus márgenes un importante número de asentamientos romanos. Mucho más que una enorme obra de ingeniería humana o un bien histórico-cultural de más de dos mil años de antigüedad, la Vía Augusta constituye un legado en el que confluyen diferentes culturas, religiones, civilizaciones, historia, comercio, paisajes, saber hacer, vestigios milenarios... pasado y presente, imprescindible además para entender la historia de Europa. En els seus inicis, la major part de les vies romanes es van construir sobre vells camins ibèrics existents a la península. D estos, el més important, va ser la primitiva Via Ibèrica (Via Heraclea), que travessava la península, unia els Pirineus amb les Columnes d Hèrcules (Cadis). La importància d esta xarxa viària és tal que fins i tot en els albors del s. XXI constituïx el principal eix de comunicació del nostre país amb la resta d Europa. Autopistes, carreteres i ferrocarrils seguixen bàsicament el seu traçat i són un poderós element econòmic i de cohesió interna. D altra banda, el naixement de ciutats i poblacions com Valentia (València), Saguntum (Sagunt), Lucentum (Alacant), Saetabis (Xàtiva), Ilici (Elx)..., no podria entendre s sense l existència d estes calçades que van ser un dels motius principals pels quals es van consolidar. Una vegada refermat el control de Roma sobre la península Ibèrica, la romanització va ser més intensa al voltant d estes vies, i es van alcar en les seues vores un important nombre d assentaments romans. Molt més que una enorme obra d enginyeria humana o un bé historicocultural de més de dos mil anys d antiguitat, la Vía Augusta constituïx un llegat en què confluïxen diferents cultures, religions, civilitzacions, història, comerç, paisatges, saber fer, vestigis mil·lenaris..., passat i present, imprescindible, a més, per a entendre la història d Europa. In the beginning, most Roman roads were built on top of old Iberian roads already existing in the peninsula. Of them, the most important was the original Via Iberica (Via Heráclea), which, crossing the peninsula, linked the Pyrenees with the Pillars of Hercules (Cadiz). The importance of this road network is such that even at the dawn of the 20th century it constituted our country s main axis of communication with the rest of Europe. Motorways, roads and railways basically follow its route and provide a strong element of economic and internal cohesion. Furthermore, the founding of cities and towns such as Valentia (Valencia), Saguntum (Sagunto), Lucentum (Alicante), Saetabis (Xàtiva), Ilici (Elche)... cannot be fully understood without considering the existence of these roadways, which were the main reason why these cities sprung up in the first place. Once Rome s control over the Iberian Peninsula had been ensured, Romanisation strengthened along these routes, a great number of Roman settlements springing up along their paths. Much more than just an enormous human feat of engineering or a two thousand-year-old historical-cultural asset, the Vía Augusta constitutes a legacy in which different cultures, religions, civilisations, trade, history, landscapes, know-how, and age-old vestiges come together... Past and present, it is, moreover, essential for understanding the history of Europe. 12 Ejecución de una calzada. Proyecto Interreg III. Execució d una calçada. Projecte Interreg III. Building a roadway. Interreg Project III. ESTRUCTURA DE LAS CALZADAS ROMANAS ESTRUCTURA DE LES CALÇADES ROMANES Elegido el trayecto por donde debía pasar una calzada, los agrimensores la medían y trazaban; a continuación se ejecutaban los trabajos de construcción, en algunas ocasiones por los legionarios romanos. Se cavaba una zanja que variaba según el ancho que iba a tener la misma (entre 1,10 m y 7,30 m). A continuación se rellenaba la zanja con la que se iba a constituir el firme de la misma, es decir, piedras bastas y cascotes unidas por tierra o grava fina. Sobre este lecho se situaba otro de piedra más fina y por último otro de grava que servía de soporte definitivo y, en su caso, para las gruesas losas que formaban el pavimento. Una vegada triat el trajecte per on havia de passar una calçada, els agrimensors la mesuraven i la traçaven; després s executaven els treballs de construcció, en algunes ocasions pels legionaris romans. Es cavava una rasa que variava segons l amplària que tindria esta (entre 1,10 m i 7,30 m). A continuació, s omplia la rasa amb què es constituirà el ferm d esta, és a dir, pedres bastes i enderrocs units per terra o grava fina. Sobre este llit se n situava un altre de pedra més fina i, finalment, un altre de grava fina o lloses grosses de pedra que formaven el paviment. THE STRUCTURE OF ROMAN ROADWAYS Having chosen the route where the roadway would pass, surveyors would measure and plot it. The building work would then take place, sometimes employing Roman Legionaries. A trench was dug that varied according to the width that it was to have (between 1.10 m and 7.30 m). The ditch was then filled with what would constitute the foundations, i.e. rough stones and rubble held together by earth and fine gravel. On this foundation was laid another layer of finer stone and finally another one of gravel that served as the final support for the thick slabs that formed the paving. 13 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana En estas imágenes vemos dos tipologías de calzadas romanas. La superior, interurbana, pertenece al tramo situado entre Pobla Tornesa y Cabanes. Foto: Guillermo Morote; la siguiente, urbana, corresponde a un tramo de la Via Appia Antica de Roma. Foto: José Manuel Despiau. En estes imatges veiem dos tipologies de calçades romanes. La superior, interurbana, pertany al tram situat entre la Pobla Tornesa i Cabanes. Foto: Guillermo Morote; la següent, urbana, correspon a un tram de la Via Appia Antica de Roma. Foto: José Manuel Despiau. En estas imágenes vemos dos tipologías de calzadas romanas. La superior, interurbana, pertenece al tramo situado entre Pobla Tornesa y Cabanes. Foto: Guillermo Morote; la siguiente, urbana, corresponde a un tramo de la Via Appia Antica de Roma. Foto: José Manuel Despiau. Algunas de las características principales de estas calzadas son las siguientes: - Se diseñaban principalmente para el tráfico rodado de tracción animal, por ello se buscaban siempre las pendientes más suaves no superándose el 10%. - Se pueden encontrar tramos con largas alineaciones rectas, cuando la orografía lo permitía. - Para mayor durabilidad de las vías se buscaban las zonas menos sometidas a la erosión. - En zonas de baja pendiente (<1%) se le daba cierta altura a los terraplenes para facilitar el drenaje y proteger el firme (0,6 a 1,5 m). - El ancho de la sección transversal permitía el paso de dos carruajes. Algunes de les característiques principals d estes calçades són les següents: - Es dissenyaven principalment per al trànsit rodat de tracció animal, per això es buscaven sempre els pendents més suaus i no es superava el 10%. - Es poden trobar trams amb llargues alineacions rectes, quan l orografia ho permetia. - Per a major durabilitat de les vies es buscaven les zones menys sotmeses a l erosió. - En zones de baix pendent (<1%) se li donava una certa alçària als terraplens per a facilitar el drenatge i protegir el ferm (0,6 a 1,5 m). - L amplària de la secció transversal permetia el pas de dos carruatges. Some of the main characteristics of these roadways are as follows: - They were mainly designed for animal-drawn wheeled traffic and so they always sought the gentler slopes, never exceeding 10%. - Sections can be found with long and straight alignments, when the orography permitted. - For greater durability of the roadways, areas were sought that were less subject to erosion. - In areas of little slope (<1%), earthworks were raised to facilitate drainage and to protect the foundation work (0.6 to 1.5 m). - The width of the transversal section allowed two carriages to pass each other. 14 Son distintos los tipos de calzadas que conocemos: calzadas de tierra, de grava y pavimentadas. - En vías interurbanas la capa de rodadura se constituía a base de materiales de grano fino, con preferencia hacia las gravas naturales de árido fino (conocido hoy por zahorra natural) cuando estaban disponibles. - En las vías urbanas la capa de rodadura solía estar cubierta de losas o piedras concertadas entre sí. Actualmente, se conservan numerosos tramos a los que tradicionalmente se les ha dotado con el nombre de Camino Romano, Vía Romana, Colada Romana, Calzada de los Romanos, etc. Muchas de éstas fueron utilizadas como caminos reales durante la época moderna, de hecho, la mayoría de ellas conservan aún este nombre, hasta la construcción en el siglo XIX de las carreteras locales. Són distints els tipus de calçades que coneixem: calçades de terra, de grava i pavimentades. - En vies interurbanes la capa de rodament es constituïa a base de materials de gra fi, amb preferència de les graves naturals d àrid fi (conegut hui per tot-u natural) quan estaven disponibles. - En les vies urbanes la capa de rodament solia estar coberta de lloses o pedres concertades entre si. Actualment, es conserven nombrosos trams als quals tradicionalment s han dotat amb el nom de Camí Romà, Via Romana, Carrerada Romana, Calçada dels Romans, etc. Molts d estos van ser utilitzats com a camins reials durant l època moderna, de fet, la majoria d estos conserven encara este nom, fins a la construcció en el segle XIX de les carreteres locals. Different types of roadways are known: earth roadways, gravel roadways and paved roadways. - On inter-urban roads the top layer was composed of fine grain materials with a preference for natural gravel (today known as crushed aggregate) when available. - On urban roads the surface was usually covered by slabs or fitted stones. Today numerous sections still exist which are known by the names of Camino Romano, Via Romana, Colada Romana, Calzada de los Romanos, etc. Many of these were still in use as roads in modern times and, in fact, held on to their names until the building of local roads in the 19th century. Caminante en una calzada romana junto a un miliario. Proyecto Interreg III. Caminant per una calçada romana al costat d un mil·liari. Projecte Interreg III. Walker on a Roman roadway next to a milestone. Interreg Project III. Figuración de una taberna de la época romana. Figuració d una taverna de l època romana. Drawing of an inn during Roman times. 15 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana La importancia que los romanos daban a estas calzadas llegó a ser tan grande que muchas de ellas se construyeron y repararon por iniciativa privada. El testamento de un ciudadano escrito en el año 30, dice: Lego esta suma al fondo común para que se repare la Via Aurelia que atraviesa nuestra colonia . La importància que els romans donaven a estes calçades va arribar a ser tan gran que moltes d estes es van construir i es van reparar per iniciativa privada. El testament d un ciutadà, escrit l any 30, diu: Llegue esta suma al fons comú perquè es repare la Via Aurelia que travessa la nostra colònia . The importance the romans placed on these roadways was so great that many of them were built and repaired on private initiative. The last will and testament of one citizen written in 30 a.d. states: I leave this sum to the common fund for repairing the Via Aurelia which passes through our colony . LOS MILIARIOS Y LAS MANSIONES ELS MIL·LIARIS I LES MANSIONS Para señalizar las distancias del camino los romanos colocaban, al borde de la calzada, los miliarios, que indicaban la distancia entre ellos, milia passuum, es decir, una milla romana, que equivale a una distancia aproximada de 1.481 m. Este peculiar indicador de piedra, además, llevaba inscrito el nombre de la vía, la distancia desde el punto inicial de la calzada y el nombre del emperador. Además de los miliarios, lo que más interesaba a los viajeros eran los lugares donde cobijarse y asearse durante las largas jornadas de viaje de un lugar a otro. Los tipos de posada o refugio que el viajero podía encontrar eran variados, siendo las Mansiones los establecimientos oficiales a los que, para poder acceder, se necesitaba salvoconducto oficial. Otros establecimientos fueron las Mutationes (casas de postas), Tabernae o Cauponae, estas últimas de dudosa reputación. Per a senyalitzar les distàncies del camí els romans col·locaven, a la vora de la calçada, els mil·liaris, que indicaven la distància entre estos, milia passuum, és a dir, una milla romana, que equival a una distància aproximada de 1.481 m. Este peculiar indicador de pedra, a més, portava inscrit el nom de la via, la distància des del punt inicial de la calçada i el nom de l emperador. A més dels mil·liaris, el que més interessava als viatgers eren els llocs on allotjar-se i endreçar-se durant les llargues jornades de viatge d un lloc a un altre. Els tipus de posada o refugi que el viatger podia trobar eren variats, i les mansions eren els establiments oficials als quals, per a poder accedir-hi, es necessitava un salconduit oficial. Altres establiments van ser les Mutationes (cases de postes), Tabernae o Cauponae, estes últimes de dubtosa reputació. MILESTONES AND MANSIONS To mark the distances of the road, the Romans placed milestones at the sides of the roadway, showing the distance from one to another, the milia passuum , i.e. a Roman mile which is equivalent to an approximate distance of 1,481 m. This characteristic stone sign also carried the name of the roadway, the distance from the beginning of the roadway and the name of the emperor on it. Apart from milestones, what most interested travellers were places to stay and clean up after long days of travel from one place to another. The types of inn or shelter that the traveller could find were varied, Mansions being official establishments which required evidence of official safe-conduct in order to enter. Other establishments were the Mutations (staging posts), Tabernae or Cauponae, the latter of dubious reputation. 16 La Vía Augusta en la Comunitat Valenciana La Vía Augusta en la Comunitat Valenciana The Vía Augusta in the Valencia Comunity Miliario in situ. Vía Augusta entre la Pobla Tornesa y Cabanes. Foto: G. Morote. Mil·liari in situ. Vía Augusta entre la Pobla Tornesa i Cabanes. Foto: G. Morote Milestone that is still in its original setting. Vía Augusta between Pobla de Tornesa and Cabanes. Photo: G. Morote. 17 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana L a Vía Augusta atraviesa las provincias de Castellón y Valencia a lo largo de 280 kilómetros, desde el río Sénia (límite con Tarragona) hasta la Font de la Figuera (prolongándose por Albacete). A partir de aquí, se ha identificado un ramal de 170 Km en la provincia de Alicante, que descendiendo por el valle del río Vinalopó alcanza la ciudad de Cartagena (Karthagine Spartaria), pasando por Elda (Ad Elo), Castillo del Río/Aspe (Aspis) y Elx (Ilici). Este eje vertebrador, que atraviesa la Comunitat de Norte a Sur a lo largo de 450 Km. se completa con la Vía Dianium, trazado de 180 Km. que conecta las poblaciones costeras desde Albalat de la Ribera hasta Alacant. En total, la civilización romana, dejó su huella a lo largo de 630 Km. Este recorrido alcanza 107 términos municipales uniendo un total de 65 poblaciones: 47 en la Vía Augusta -a su paso por Castelló, València y Alacant- y 18 en la Vía Dianium -en las provincias de València y Alacant-. RECORRIDO CALZADA CALÇADA ROADWAY PROVINCIA PROVÍNCIA PROVINCE CASTELLÓN RAMAL ALICANTE VÍA DIANIUM T RECORREGUT LONG. (KM) Nº NÚCLEOS URBANOS ATRAVESADOS ROUTE ORIGEN ORIGEN ORIGIN FINAL FINAL DESTINATION Traiguera Almenara VÍA AUGUSTA L a Vía Augusta travessa les províncies de Castelló i València al llarg de 280 quilòmetres, des del riu Sénia (límit amb Tarragona) fins a la Font de la Figuera (i es prolonga per Albacete). A partir d ací, s ha identificat un ramal de 170 km a la província d Alacant, que descendix per la vall del riu Vinalopó, arriba a la ciutat de Cartagena (Karthagine Spartaria), passa per Elda (Ad Elo), Castillo del Río/Aspe (Aspis) i Elx (Ilici). Este eix vertebrador, que travessa la Comunitat de nord a sud al llarg de 450 km, es completa amb la Vía Dianium, traçat de 180 km, que connecta les poblacions costaneres des d Albalat de la Ribera fins a Alacant. En total, la civilització romana va deixar la seua empremta al llarg de 630 km. Este recorregut arriba a 107 termes municipals i unix un total de 65 poblacions: 47 a la Vía Augusta -al seu pas per Castelló, València i Alacant- i 18 a la Vía Dianium -a les províncies de València i Alacant-. VALENCIA Benavites La Font de la Figuera ALICANTE Villena Pilar de la Horadada VAL Y ALIC Albalat de la Ribera (VAL) Alacant NOMBRE DE NUCLIS URBANS TRAVESSATS LONG. (KM) Nº OF URBAN NUCLEI CROSSED LENGTH (KM) 11, entre ellos destacan Sant Mateu y Nules. 11, entre altres destaquen Sant Mateu i Nules. 11, outstanding among them being San Mateo and Nules. 24, entre ellos destacan por su importancia Sagunt, València, Xàtiva y Moixent. 24, entre altres destaquen, per la seua importància Sagunt, València, Xàtiva i Moixent. 24, outstanding among them for their importance being Sagunto, Valencia, Xátiva and Moixent. 124 156 12, entre ellos destacan Villena, Alacant y Elx. 12, entre altres destaquen Villena, Alacanti Elx. 12, outstanding among them being Villena, Alicante and Elche. 170 15, entre ellos destacan Oliva, Dénia, Altea, Benidorm, La Vila Joiosa y Alacant. 15, entre altres destaquen Oliva, Dénia, Altea, Benidorm, la Vila Joiosa i Alacant. 15, outstanding among them being Oliva, Denia, Altea, Benidorm, Villajoyosa and Alicante. 180 TOTAL ACTUACIÓN TOTAL DE L ACTUACIÓ TOTAL ACTIVITY TOTAL (KM) 450 180 630 he Vía Augusta crosses the provinces of Castellón and Valencia for 280 kilometres from the river Sénia (border with Tarragona) to Font de la Figuera (continuing on to Albacete). From Font de Figuera a branch of 170 Kms has been identified in the province of Alicante which, descending through the valley of the river Vinalopó, continues on to the city of Cartagena (Karthagine Spartaria), passing through Elda (Ad Elo), Castillo del río/Aspe (Aspis) and Elche (Ilici). This vertebral axis crossing the Community from North to South over 450 Kms is complemented by the Vía Dianium, of 180 Kms. in length, that connects the coastal towns from Albalat de la Ribera to Alicante. In all, Roman civilisation left its mark along 630 Kms. On its way it passes through 107 municipal districts joining up a total of 65 towns: 47 on the Vía Augusta ‒in its passage through Castellón, Valencia and Alicante- and 18 on the Vía Dianium ‒in the provinces of Valencia and Alicante-. 18 HUELLA ROMANA EMPREMTA ROMANA El paso de la cultura romana en su recorrido por tierras valencianas puede observarse a través del restos de la propia calzada, que en algunos casos mantienen su señalización con los primitivos miliarios, restos de mansiones, puentes, villas, arquitectura, toponimia... Los vestigios romanos hallados en el recorrido son: Miliarios. En la provincia de Castellón se conocen 16 miliarios, algunos desaparecidos y otros aún en su lugar de origen, Ayuntamiento del municipio o museos. Yacimientos arqueológicos, de los que podemos destacar, de cada provincia, los siguientes: - Provincia de Castellón: Santa Uvaldesca y Villa romana del Boverot (Sant Mateu); Mansio de Ildum (Vilanova d Alcolea); Villa Romana del Pla de l Arc (La Vall d Alba); Villa Romana de Aiguamolls (Vilafamés); Villa romana El Palau (Borriana); Villa romana de Benicató (Nules); Villa Romana de L Alqueria (Moncofa); Villa Romana L Alter (Xilxes); Villa Romana (La Llosa); Punt del Cid y Estanys d Almenara (Almenara). El pas de la cultura romana en el recorregut per terres valencianes pot observar-se a través de restes de la mateixa calçada, que, en alguns casos, mantenen la senyalització amb els primitius mil·liaris, restes de mansions, ponts, viles, arquitectura, toponímia... Els vestigis romans trobats en el recorregut són: Miliaris. A la província de Castelló es coneixen 16 mil·liaris, alguns desapareguts i altres encara al seu lloc d origen, a l Ajuntament del municipi o als museus. Jaciments arqueològics, dels quals podem destacar, de cada província, els següents: - Província de Castelló: Santa Uvaldesca i vila romana del Boverot (Sant Mateu); mansió d Ildum (Vilanova d Alcolea); vila romana del Pla de l Arc (a Vall d Alba); vila romana d Aiguamolls (Vilafamés); vila romana el Palau (Borriana); vila romana de Benicató (Nules); vila romana de l Alqueria (Moncofa); vila romana l Alter (Xilxes); vila romana (la Llosa); Punt del Cid i estanys d Almenara (Almenara). ROMAN IMPRINTS The passage of Roman culture on its way through Valencian lands can be observed in the remains of the roadway itself, which in some cases maintains its signposting with original milestones, the remains of mansions, bridges, villas, architecture, toponymy... Roman remains found on the route are: Milestones. 16 milestones are known of in the province of Castellón, some now missing and others in their original setting or in museums or Town Halls. Archaeological sites, of which, for each province, we should mention the following: - Province of Castellón: Santa Uvaldesca and Roman villa of Boverot (Sant Mateu); Mansion of Ildum (Vilanova d Alcolea); Roman villa of Pla de l Arc (La Vall d Alba); Roman villa of Aiguamolls (Vilafamés); Roman villa of El Palau (Burriana); Roman villa of Benicató (Nules); Roman villa of L Alqueria (Moncofa); Roman villa of L Alter (Xilxes); Roman villa of (La Llosa); Punt del Cid and Estanys d Almenara (Almenara). Miliarios, restos de pavimento de la calzada original romana, yacimientos arqueológicos, arquitectura, toponimia, vestigios de mansiones, puentes, villas... constituyen el patrimonio que se conserva sobre el paso de la civilización romana por la Comunitat Valenciana. Mil·liaris, restes de paviment de la calçada original romana, jaciments arqueològics, arquitectura, toponímia, vestigis de mansions, ponts, viles... constituïxen el patrimoni que es conserva sobre el pas de la civilització romana per la Comunitat Valenciana. Milestones, remains of original roman road paving, archeological sites, architecture, toponymy, remains of mansions, bridges, villas... all constitute the heritage remaining from the passage of roman civilisation through the Valencia Community. 19 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana ARCO ROMANO DE CABANES El arco romano de Cabanes es el elemento más importante de la Vía Augusta a su paso por la Comunitat Valenciana. Se trata de un monumento honorífico de carácter privado construido probablemente a principios del s. II. Además de los restos visibles se conservan también un buen número de sillares y de fragmentos de la cornisa. L ARC ROMÀ DE CABANES THE ROMAN ARCH OF CABANES L arc romà de Cabanes és l element més important de la Vía Augusta al seu pas per la Comunitat Valenciana. Es tracta d un monument honorífic de caràcter privat construït probablement al principi del segle II. A més de les restes visibles, es conserven també un bon nombre de carreus i de fragments de la cornisa. The Roman arch of Cabanes: the most important element of the Vía Augusta in its passage through the Valencia Community. This is a monument of a private nature built probably in the 2nd century. Apart from the visible remains, there are also a good number of stone blocks and fragments of the cornice. - Provincia de Valencia: Restos de domus en C/ Valencia de Sagunt; restos del Circo Romano y Mausoleo de Sagunt; restos de la ciudad romana de Valentia (L Almoina); Alteret en Albalat de la Ribera; Ninfeo de la calle Sariers de Xàtiva; Ad Statuas en Moixent. - Provincia de Alicante: Puerto Romano de Lucentum; factorías de salazones de El Verger, Calp, Xàbia; IliciL Alcudia-Elx; Villa romana de L Albir en L Alfàs del Pí; Alonae. La Vila Joiosa y yacimientos en Dénia. Restos de pavimento: en Castelló, se conserva el trazado exacto del vial romano, entre Sant Joan del Pas y la Pobla Tornesa. En la provincia de Valencia también se ha encontrado calzada urbana en la Plaza Morería de Sagunt y en la provincia de Alicante hay que destacar el puente romano en Gata de Gorgos. - Província de València: restes de domus al c/ València de Sagunt; restes del circ romà i mausoleu de Sagunt; restes de la ciutat romana de Valentia (l Almoina); Alteret a Albalat de la Ribera; Nimfeu del carrer Sariers de Xàtiva; Ad Statuas a Moixent. - Província d Alacant: port romà de Lucentum; factories de saladures del Verger, Calp, Xàbia; Ilici-l AlcúdiaElx; vila romana de l Albir a l Alfàs del Pi; Alonae. La Vila Joiosa i els jaciments a Dénia. Restes de paviment: a Castelló, es conserva el traçat exacte del vial romà, entre Sant Joan del Pas i la Pobla Tornesa. A la província de València també s ha trobat calçada urbana a la plaça de la Moreria de Sagunt i a la província d Alacant cal destacar el pont romà a Gata de Gorgos. - Province of Valencia: Remains of house on C/ Valencia in Sagunt; remains of the Roman circus and Mausoleum in Sagunt; remains of the Roman town of Valentia (L Almoina); Alteret in Albalat de la Ribera; Ninfeo in calle Sariers of Xàtiva; Ad Statuas in Moixent. - Province of Alicante: Roman port of Lucentum; salting works of El Verger, Calp, Xàbia; Ilici- L Alcudia-Elx; Roman villa of L Albir in L Alfàs del Pí; Alonae. La Vila Joiosa and archaeological sites in Dénia. Remains of paving: In Castellón, the exact route of the Roman roadway between Sant Joan del Pas and Pobla Tornesa is still intact. In the province of Valencia the urban roadway has also been identified in the la Plaza Morería de Sagunt and, in the province of Alicante, the roman bridge in Gata de Gorgos is particularly worthy of mention. 20 UN CAMINO DE ENCUENTROS UN CAMÍ DE TROBADES Por otro lado, el recorrido por este trayecto permitirá entender al caminante los motivos por los que ya fue elegido por grandes civilizaciones. Fundada por los iberos, los romanos no fueron los únicos en aprovecharla: les precedieron los griegos, fenicios, cartagineses; y les siguieron los cristianos y musulmanes. Todos ellos atraídos, quizás, por las posibilidades de comunicación que permitía el lugar, sus tierras fértiles, su cercanía al mar, su clima. Después de conquistar y controlar el territorio, querrán habitarlo y poco a poco irán consolidándose al borde del camino las ciudades y poblaciones más importantes. Cada cultura, cada civilización, ha dejado su aportación, su huella, sus sabores, sus costumbres, su recuerdo en plazas, museos, teatros, calles, barrios, castillos, palacios, iglesias, conventos, fuentes, campanarios, pinturas... que otorgan al camino un excepcional interés histórico y cultural. La Vía Augusta en la Comunitat Valenciana pretende ser mucho más que la recuperación de una calzada romana; propone ser el punto de partida con el que disfrutar de todos y cada uno de los tesoros (medioambientales, arqueológicos históricos, culturales, gastronómicos...) que, a día de hoy, pueden encontrase en este recorrido. Esta información, queda recogida en el libro Cuaderno de Viaje. La Vía Augusta a su paso por la Comunidad Valenciana, coordinado por Guillermo Morote y editado por la Generalitat Valenciana. D altra banda, el recorregut per este trajecte permetrà al caminant entendre els motius pels quals ja va ser triat per les grans civilitzacions. Fundada pels ibers, els romans no van ser els únics a aprofitar-la: els van precedir els grecs, els fenicis, els cartaginesos; i els van seguir els cristians i els musulmans. Tots ells atrets, potser, per les possibilitats de comunicació que permetia el lloc, les terres fèrtils, la proximitat al mar, el clima. Després de conquistar i controlar el territori, voldran habitar-lo i, a poc a poc, es consolidaran a la vora del camí les ciutats i les poblacions més importants. Cada cultura, cada civilització, ha deixat la seua aportació, la seua empremta, els seus sabors, els seus costums, el seu record en places, museus, teatres, carrers, barris, castells, palaus, esglésies, convents, fonts, campanars, pintures..., que atorguen al camí un excepcional interés històric i cultural. La Vía Augusta a la Comunitat Valenciana pretén ser molt més que la recuperació d una calçada romana; proposa ser el punt de partida amb el qual gaudir de tots i cada un dels tresors (mediambientals, historicoarqueològics, culturals, gastronòmics...) que, a hores d ara, poden trobar-se en este recorregut. Esta informació està arreplegada en el llibre Quadern de Viatge. La Vía Augusta al seu pas per la Comunitat Valenciana, coordinat per Guillermo Morote i editat per la Generalitat Valenciana. A MEETINGS ROAD In addition, the path taken by this roadway will allow the walker to understand the reasons why it was chosen by great civilisations. Founded by the Iberians, the Romans were not the only ones to make use of it: before them were the Greeks, Phoenicians, and Carthaginians; and after them the Christians and Moslems. All were attracted, perhaps, by the possibilities of communication that this place, its fertile lands, its proximity to the sea and its climate offered. After conquering and controlling the territory they then began to settle there, the more important cities and towns gradually being established along its path. Every culture, each civilisation, made its contribution, its imprint, its own tastes, its customs, its legacy in squares, museums, theatres, streets, districts, castles, palaces, churches, convents, fountains, bell towers, paintings... all of which provides the route with its exceptional historical and cultural interest. The Vía Augusta project in the Valencia Community seeks to do much more than the merely recuperate a Roman roadway; it seeks to provide a setting off point for enjoying each and every one of its treasures (environmental, archaeological, historical, cultural, gastronomic...) which, today can be found along its route. Information on this can be found in the book Cuaderno de Viaje. La Vía Augusta a su paso por la Comunidad Valenciana, coordinated by Guillermo Morote and published by the Generalitat Valenciana. 21 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana ESPACIOS PROTEGIDOS ESPAIS PROTEGITS PROTECTED AREAS La Vía Augusta a lo largo de su recorrido por las tres provincias de la Comunitat Valenciana atraviesa o limita con los siguientes espacios protegidos: L Albufera, La Serra de Corbera, La Marjal de la Safor, Fondó d Elx-Crevillent, La Sierra de Escalona, El Montgó, Montañas de la Marina, Parque Natural Serra Gelada, Río Millars, Río Serpis y su entorno, antiguo trazado del ferrocarril Alcoi / Gandia. Por otro lado es destacable la conexión de la Vía Augusta con la Red de Senderos de la Comunitat Valenciana, comunicando con 8 senderos de largo recorrido, 8 de pequeño recorrido y con dos senderos locales. La Vía Augusta al llarg del seu recorregut per les tres províncies de la Comunitat Valenciana travessa o limita amb els espais protegits següents: l Albufera, la serra de Corbera, la marjal de la Safor, el Fondó d Elx-Crevillent, la serra d Escalona, el Montgó, les muntanyes de la Marina, el Parc Natural de la Serra Gelada, el riu Millars, el riu Serpis i el seu entorn, l antic traçat del ferrocarril Alcoi / Gandia. D altra banda, cal destacar la connexió de la Vía Augusta amb la xarxa de sendes de la Comunitat Valenciana, que comunica amb 8 sendes de llarg recorregut, 8 de xicotet recorregut i amb dos sendes locals. The Vía Augusta, all along its route through the provinces of the Valencia Community, crosses or borders the following protected areas: L Albufera, La Serra de Corbera, La Marjal de la Safor, Fondó d ElxCrevillent, La Sierra de Escolana, El Montgó, Montañas de la Marina, Parque Natural Serra Gelada, Río Millars, Río Serpis and its surroundings, the former route of the Alcoi / Gandia railway. Outstanding, furthermore, is the connection between the Vía Augusta and the Network of Footpaths of the Valencia Community, linking up 8 long distance footpaths, 8 short ones and 2 local tracks. Ruinas del foro de Sagunt. Foto: Guillermo Morote. Ruïnes del fòrum de Sagunt. Foto: Guillermo Morote. Ruins of Sagunto forum. Photo: Guillermo Morote. 22 Un proyecto de largo recorrido Un projecte de llarg recorregut A long-term project Camí dels Romans. Foto: G. Morote. Camí dels Romans. Foto: G. Morote. Camí dels Romans. Photo: G. Morote. 23 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana C on el Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta, la Conselleria d Infraestructures i Transport, desde la Divisió d Arquitectura i Infraestructures Urbanes de la Direcció General d Obres Públiques pretende recuperar, revalorizar y adecuar este camino para uso y disfrute de los ciudadanos, que podrán discurrir por el mismo a pie (mediante un tranquilo paseo, footing, recorrido senderista, etc.), en bicicleta o a caballo. Se pretende habilitar un recorrido sosegado y sostenible por nuestros paisajes, con la restitución de las necesarias instalaciones de apoyo tales como albergues, centros de interpretación, áreas de descanso, que hagan resurgir la vitalidad e importancia que la calzada supuso en su día. Los objetivos perseguidos pueden resumirse en los siguientes puntos: - Regenerar su papel vertebrador de asentamientos y eje de transmisión e intercambio de comercio, cultura, información y religión. - Sumarse a similares actuaciones iniciadas por el resto de países y regiones del Mediterráneo. - Posibilitar un gran recorrido por nuestros paisajes, con continuidad en toda la Comunitat Valenciana, de carácter eco-turístico y cultural, de tránsito libre y saludable, para uso de caminantes, ciclistas y jinetes. - Configurar un eje dinamizador de actuaciones complementarias y compatibles, atractivo para dotaciones de servicios (albergues, áreas de descanso e información...) y recreo (alquiler de bicicletas / caballos, tiendas y talleres de artesanía, tiendas de productos de la zona...). B A mb el Pla Director de Recuperació de la Vía Augusta, la Conselleria d Infraestructures i Transport, des de la Divisió d Arquitectura i Infraestructures Urbanes de la Direcció General d Obres Públiques, pretén recuperar, revalorar i adequar este camí per a l ús i el gaudi dels ciutadans, que el podran recórrer a peu (per mitjà d un tranquil passeig, fúting, recorregut senderista, etc.), amb bicicleta o a cavall. Es pretén habilitar un recorregut assossegat i sostenible pels nostres paisatges, amb la restitució de les necessàries instal·lacions de suport com ara albergs, centres d interpretació, àrees de descans, que facen ressorgir la vitalitat i la importància que la calçada va tindre al seu dia. Els objectius perseguits poden resumir-se en els punts següents: - Regenerar el seu paper vertebrador d assentaments i eix de transmissió i intercanvi de comerç, cultura, informació i religió. - Sumar-se a semblants actuacions iniciades per la resta de països i regions del Mediterrani. - Fer possibilitar un gran recorregut pels nostres paisatges, amb continuïtat a tota la Comunitat Valenciana, de caràcter ecoturístic i cultural, de trànsit lliure i saludable, per a l ús de caminants, ciclistes i genets. - Configurar un eix dinamitzador d actuacions complementàries i compatibles, atractiu per a dotacions de servicis (albergs, àrees de descans i informació...) i recreació (lloguer de bicicletes / cavalls, botigues i tallers d artesania, botigues de productes de la zona...) y means of the Vía Augusta Recuperation Project, the Regional Ministry of Infrastructures and Transport of the Public Works Department, is seeking to recuperate, revalue and make this road suitable for the use and enjoyment of the public, who will be able to go along it on foot (a gentle stroll, jogging, rambling route, etc), by bicycle or on horseback. The objective is to provide a peaceful and sustainable route through our countryside by providing the necessary support facilities, such as hostels, information centres, rest areas, that will restore the vitality and importance that this roadway had in its own day. The aims set can be summarised as follows: - To regenerate its role as a link between settlements and an axis for the transmitting and exchange of trade, culture, information and religion. - To join similar activities begun by other countries and regions of the Mediterranean. - To provide a long continuous route through the countryside of the Valencia Community, of an eco-tourist and cultural nature, of free and healthy transit, for use by walkers, cyclists and horse-riders. - To lay out a dynamic axis of complementary and compatible activities, attractive for service facilities (hostels, rest areas and information...) and recreation (bike/horse hire, shops and craft workshops, local product shops...). 24 Para su consecución se han tenido en cuenta dos aspectos fundamentales: - La perspectiva monumental que presenta la Vía Romana como un monumento destinado a ser conocido, protegido y puesto en valor. - La identificación de la Vía Romana como un itinerario antiguo, con la posibilidad para los actuales usuarios de volver a transitar por el mismo camino de sus antepasados. Las etapas primitivas en las que se dividía la Vía Romana en la Comunitat Valenciana (nueve) se han reestructurado en 29 estaciones. Para ello, se ha tenido en cuenta aspectos como las zonas de interés de cada etapa (naturales, de ocio, monumentales...), condiciones ambientales y climáticas del recorrido y grado de dificultad. Per a la seua consecució s han tingut en compte dos aspectes fonamentals: - La perspectiva monumental que presenta la via romana com un monument destinat a ser conegut, protegit i posat en valor. - La identificació de la Via Romana com un itinerari antic, amb la possibilitat per als actuals usuaris de tornar a transitar pel camí dels seus avantpassats. Les etapes primitives en què es dividia la Via Romana a la Comunitat Valenciana (nou) s han reestructurat en 29 estacions. Per a això, s han tingut en compte aspectes com les zones d interés de cada etapa (naturals, d oci, monumentals...), condicions ambientals i climàtiques del recorregut i grau de dificultat. To do so, two fundamental aspects have had to be taken into consideration: - The monumental perspective that the Via Romana presents as a monument destined to be known, protected and appreciated. - The identification of the Via Romana as an ancient route with the possibility for people today to use once again the same route as their ancestors. The original stages in which the Via Romana is divided in the Valencia Community (nine) have been restructured into 29 stations. To do so aspects such as areas of specific interest in each stage (natural, leisure, monumental...), the environmental and climatic conditions of the route and the degree of difficulty have been taken into consideration. Este es un proyecto sobre la comunicación entre los pueblos, sobre los intercambios de bienes y de ideas, sobre el Mediterráneo y sus civilizaciones. Es un proyecto sobre y para los viajantes, los paseantes, para nosotros. This is a project about communication between towns, the exchange of ideas and goods, the Mediterranean and its Civilisations. It is a project about and for travellers, passers-by, us. Este és un projecte sobre la comunicació entre els pobles, sobre els intercanvis de béns i d idees, sobre el Mediterrani i les seues civilitzacions. És un projecte per als viatjants, per als passejants, per a nosaltres. 25 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana ÁMBITO EUROPEO ÀMBIT EUROPEU EUROPEAN SETTING La iniciativa de recuperar el trayecto de la Vía Augusta a su paso por la Comunitat Valenciana no es aislada ni improvisada, sino que se enmarca dentro de un programa global de intervenciones por el que quince regiones de Europa de cuatro países diferentes (Francia, España, Italia, Grecia) crearon, en 1998, una red de colaboración conjunta con el objetivo común de salvaguardia y valorización de este viejo patrimonio. Esta red de colaboradores, información e intercambios permitió apoyar los proyectos pilotos existentes, movilizar las regiones en torno a este patrimonio y constituir una base de reflexión común. El compromiso de la Generalitat Valenciana por recuperar esta calzada histórica quedó plasmado a través de la Declaración de apoyo relativa a las vías a Roma en el proceso de construcción de Europa suscrito por el Molt Honorable President, Francisco Camps Ortiz. También dejaron constancia de este acuerdo representantes del Consejo Europeo, de la Comisión Europea, de la UNESCO, del Estado Vaticano, de los Estados Miembros y de diferentes regiones de Europa. La iniciativa de recuperar el trajecte de la Vía Augusta al seu pas per la Comunitat Valenciana no és aïllada ni improvisada, sinó que s emmarca dins d un programa global d intervencions pel qual quinze regions d Europa de quatre països diferents (França, Espanya, Itàlia, Grècia) van crear, en 1998, una xarxa de col·laboració conjunta amb l objectiu comú de salvaguarda i valoració d este vell patrimoni. Esta xarxa de col·laboradors, informació i intercanvis, va permetre donar suport als projectes pilots existents, mobilitzar les regions al voltant d este patrimoni i constituir una base de reflexió comuna. El compromís de la Generalitat Valenciana per recuperar esta calçada històrica va quedar plasmat a través de la Declaració de Suport Relativa a les Vies a Roma en el Procés de Construcció d Europa , subscrit pel president, Francisco Camps Ortiz. També van deixar constància d este acord representants del Consell Europeu, de la Comissió Europea, de la UNESCO, de l Estat Vaticà, dels estats membres i de diferents regions d Europa. The initiative to recuperate the route of the Vía Augusta in its passage through the Valencia Community is neither an isolated or improvised idea, but forms part of a global programme of interventions for which fifteen regions of Europe from four different countries (France, Spain, Italy and Greece) created, in 1998, a joint collaboration network with the common aim of safeguarding and raising awareness of this ancient heritage. This network of collaborators, information and exchanges has allowed us to support the existing pilot projects, to mobilize the regions around this heritage and to build up a base of common ideas. The commitment of the Valencia Regional Government to recuperating this historic roadway is stated in the Declaration of support concerning the roads to Rome in the process of building Europe signed by the Right Honourable President Francisco Camps Ortiz. Also declaring their support for this agreement are representatives of the European Council, the European Commission, UNESCO, the Vatican, the Member States and different regions of Europe. 26 Etapas en la Comunitat Valenciana Etapes a la Comunitat Valenciana Stages in the Valencia Community TRAMO ETAPA TRAMO DE NORTE A SUR NORTH TO SOUTH SECTION STAGE 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Río Sènia - Traiguera Traiguera - La Salzadella La Salzadella Les Coves de Vinromà Les Coves de Vinromà Cabanes Cabanes - Borriol Borriol - Nules Nules - Sagunt Sagunt - València València - Albalat de la Ribera Albalat de la Ribera - Xàtiva Xàtiva - Montesa Montesa - Moixent Moixent La Font de la Figuera La Font de la Figuera Villena Villena - Monòver Monòver - Elx Elx - Rojales Rojales San Miguel de las Salinas San Miguel de las Salinas Pilar de la Horadada Albalat de la Ribera ‒ Tavernes de la Valldigna Tavernes de la Valldigna Gandia Gandia ‒ El Verger El Verger ‒ Xàbia Xàbia ‒ Calp Calp ‒ L Alfàs del Pi L Alfàs del Pi ‒ La Vila Joiosa La Vila Joiosa - El Campello El Campello - Alacant Alacant - Elx DISTANCIA APROX. KM. ESTACIÓN ESTACIÓN STATION DISTANCE APPROX. KM. 18 25 Font de la Salut Mas d En Rieres 17 Ildum / Els Hostalots 12 Cabanes 17 25 25 27 32 28 14 13 Borriol Nules Cabeçolet València Albalat de la Ribera Xàtiva Montesa Moixent 16 La Font de la Figuera 25 Villena 27 26 22 16 Monòver Ilici Rojales San Miguel de las Salinas 19 Pilar de la Horadada 25 La Valldigna 14 Gandia 22 24 21 18 16 23 20 23 El Verger Xàbia Calp L Alfàs del Pí La Vila Joiosa El Campello Alacant Ilici VÍA AUGUSTA DE NORTE A SUR DISTANCIA APROX. KM. VÍA DIANIUM ETAPA 27 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana Plan Director Pla Director MasterPlan Excavación en la zona Partida dels Bufadors (Vilafamés). Foto: F. Arasa. Excavació a la zona partida dels Bufadors (Vilafamés). Foto: F. Arasa. Excavation in the Partida dels Bufadors area (Vilafamés). Photo: F. Arasa. 28 L a Conselleria d Infraestructures i Transport elabora un Plan Director que recoge la estructura, planificación y gestión de los objetivos planteados con este proyecto. El trabajo realizado hasta la fecha se ha basado, principalmente, en una primera identificación del trazado romano en la Comunitat Valenciana. Para ello, se ha partido de los estudios histórico-arqueológicos disponibles (especialmente los trabajos de Guillermo Morote y Ferran Arasa). El estudio realizado ha dejado patente cómo a lo largo de los siglos la calzada ha sufrido transformaciones y abandono por la creación de nuevas infraestructuras adaptadas a los nuevos medios de transporte, lo cual ha supuesto casos de destrucción, invasión, soterramiento o modificación de ella en algún tramo. La recuperación, tal y como se muestra más adelante, ejecutará la solución más adecuada a cada caso priorizando siempre la continuidad del recorrido. A partir de aquí, los pasos principales que plantea el Plan Director comienzan con la verificación arqueológica de la traza para llevar a cabo, a continuación, la recuperación del trazado de acuerdo a las cinco situaciones preestablecidas. Cada etapa estará dotada con las instalaciones, señalización e información necesarias. El proyecto finalizará con la fase de promoción del mismo. La conservación del camino y su puesta en valor será asumida por la Conselleria d Infraestructures i Transport. La principal fuente de financiación para la recuperación de la Vía Augusta procederá de una partida con cargo al 1% de los presupuestos de los contratos de obra pública de la Conselleria d Infraestructures i Transport. L a Conselleria d Infraestructures i Transport elabora un pla director que arreplega l estructura, la planificació i la gestió dels objectius plantejats amb este projecte. El treball realitzat fins a la data s ha basat, principalment, en una primera identificació del traçat romà a la Comunitat Valenciana. Per a això, s ha partit dels estudis historicoarqueològics disponibles (especialment els treballs de Guillermo Morote i Ferran Arasa.) L estudi realitzat ha deixat patent com al llarg dels segles la calçada ha tingut transformacions i abandó per la creació de noves infraestructures adaptades als nous mitjans de transport, la qual cosa ha suposat casos de destrucció, invasió, soterrament o modificació d esta en algun tram. La recuperació, tal com es mostra més avant, executarà la solució més adequada a cada cas i prioritzarà sempre la continuïtat del recorregut. A partir d ací, els passos principals que planteja el Pla Director comencen amb la verificació arqueològica de la traça per a portar a terme, a continuació, la recuperació del traçat d acord amb les cinc situacions preestablides. Cada etapa estarà dotada amb les instal·lacions, la senyalització i la informació necessàries. El projecte finalitzarà amb la fase de promoció d este. La conservació del camí i la seua posada en valor serà assumida per la Conselleria d Infraestructures i Transport. La principal font de finançament per a la recuperació de la Vía Augusta procedirà d una partida a càrrec de l 1% dels pressupostos dels contractes d obra pública de la Conselleria d Infraestructures i Transport. T he Regional Ministry of Infrastructures and Transport has drawn up a Master Plan that includes the structure, planning and management of the aims set for this project. The work undertaken to date has been based mainly on the identification of the Roman roadway in the Valencia Community. To do so, the setting-off point was provided by the historical-archaeological studies available (especially the work of Guillermo Morote and Ferran Arasa). The study carried out has made it clear how, over the centuries, this roadway has suffered transformations and neglect due to the creation of new infrastructures suited to new means of transport. This has resulted in cases of destruction, invasion, burial or modifications to some sections. Recuperation, as explained later, will involve the most appropriate solution for each situation, always giving priority to the continuity of the route. From there, the main steps that the Master Plan puts forward begin with the archaeological verification of the roadway in order to then undertake its recuperation in accordance with the five pre-established situations. Each stage will be provided with the necessary installations, signposting and information. The project will end with an awareness-raising stage. Conservation of the roadway and raising awareness of it will be the responsibility of the Regional Ministry of Infrastructures and Transport. The main source of finance for recuperating the Vía Augusta will come from a 1% charge on budgets for public works contracts of the Regional Ministry of Infrastructures and Transport. 29 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana Excavación de la Vía Augusta en 1979 en La Jana (Castelló). Foto: Guillermo Morote. Vía Augusta descubierta en la zona de les Ventes en Moixent (València). Foto: David López. Excavació de la Vía Augusta en 1979 a la Jana (Castelló). Foto: Guillermo Morote. Vía Augusta descoberta a la zona de les Ventes a Moixent (València). Foto: David López. Excavation of the Vía Augusta in 1979 in La Jana (Castellón). Photo: Guillermo Morote. Vía Augusta uncovered in the area of les Ventes in Moixent (Valencia). Photo: David López. hipótesis inicial del trazado de la Vía Augusta. Hipòtesi inicial del traçat de la Vía Vugusta. initial hypothesis on the route of the vía augusta. Recorrido de la Vía Augusta y de la Vía Dianium en la Comunitat Valenciana. Recorregut de la Vía Augusta i de la Vía Dianium a la Comunitat Valenciana. Route of the Vía Augusta & of the Vía Dianium in the Valencia Community. 30 ACTUACIONES DE RECUPERACIÓN ACTUACIONS DE RECUPERACIÓ El Plan Director propone las siguientes fases sucesivas para la específica recuperación de la calzada. El Pla Director proposa les fases successives següents per a l específica recuperació de la calçada. FASE I. VERIFICACIÓN ARQUEOLÓGICA DE LA TRAZA DE LA CALZADA. Se realizarán prospecciones y catas arqueológicas en los tramos del recorrido para ratificar la correcta ubicación de la calzada. FASE I. VERIFICACIÓ ARQUEOLÒGICA DE LA TRAÇA DE LA CALÇADA. Es realitzaran prospeccions i sondatges arqueològics en els trams del recorregut per a ratificar la correcta ubicació de la calçada. FASE II. RECUPERACIÓN DE LA CALZADA Y SEÑALIZACIÓN. De los resultados de la fase I se delimitará el tramo a ejecutar y el tipo de actuaciones para la contratación del proyecto y consiguiente ejecución de la obra. La intervención estará en función del estado de uso y conservación. Según los trabajos realizados pueden darse tres situaciones: - Estado de abandono, - Estado en uso compatible con la recuperación (senda, vía pecuaria, camino...), - Estado en uso no compatible con su recuperación. Uso de tráfico motorizado (carretera, autovía, autopista...). A partir de aquí se han diferenciado cinco actuaciones sobre las que se basarán los proyectos constructivos posteriores. FASE II. RECUPERACIÓ DE LA CALÇADA I SENYALITZACIÓ. Dels resultats de la fase I es delimitarà el tram que s ha d executar i el tipus d actuacions per a la contractació del projecte i consegüent execució de l obra. La intervenció estarà en funció de l estat d ús i conservació. Segons els treballs realitzats poden donarse tres situacions: - Estat d abandó. - Estat en ús compatible amb la recuperació (senda, camí ramader, camí...). - Estat en ús no compatible amb la seua recuperació. Ús de trànsit motoritzat (carretera, autovia, autopista...). A partir d ací s han diferenciat cinc actuacions sobre les quals es basaran els projectes constructius posteriors. RECUPERATION ACTIVITIES The Master Plan proposes the following consecutive stages specifically for recuperating the roadway. STAGE I. ARCHAEOLOGICAL VERIFICATION OF THE ROUTE OF THE ROADWAY. Explorations and archaeological samples will be undertaken on sections of the routes in order to check the correct location of the roadway. STAGE II. RECUPERATION OF THE ROADWAY AND SIGNPOSTING. From the results of stage I, the section to be treated and the type of action required will be determined in order to draw up a project contract and so undertake the work. The intervention will depend on the state of use and conservation. According to the work already undertaken three states will arise: - State of abandon, - State in use but compatible with recuperation (path, bridleway, track...) - State in use but incompatible with recuperation‒ used by motor traffic (road, dual-carriageway, motorway...). From here, five situations have been defined on which the later building projects will be based. 31 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana La señalización específica identificará la Vía Augusta ofreciendo en cada etapa información de interés. La senyalització específica identificarà la Vía Augusta i oferirà en cada etapa informació d interés. Specific signposting will differentiate the Vía Augusta and provide information of interest at each stage. SEÑALIZACIÓN DEL CAMINO SENYALITZACIÓ DEL CAMÍ SIGNPOSTING OF THE ROADWAY Con el objetivo de que los usuarios distingan y se muevan por la Vía con la mayor comodidad y seguridad se dispondrá a lo largo del camino de la correspondiente señalización. Ésta se ha dividido en dos grupos. Por un lado el grupo de señales establecidas por el Reglamento General de Circulación que serán aplicables a este trazado con las correspondientes conexiones con otras vías e infraestructuras. Por otro lado, se dispondrá una señalización específica y uniforme para que el caminante, jinete o ciclista pueda discurrir por este camino con facilidad. En este bloque cabe distinguir la colocación de dos elementos principales: - Paneles informativos, explicativos, indicativos etc. Se ubicarán a lo largo del recorrido con información de cada etapa, centros de interpretación, poblaciones, instalaciones, distancias... - Miliarios: Cada milla romana (1.481 m.) se señalizará a lo largo de la vía con un miliario de nueva factura. Amb l objectiu que els usuaris distingisquen i es moguen per la Via amb la major comoditat i seguretat es disposarà al llarg del camí la corresponent senyalització. Esta s ha dividit en dos grups. D una banda, el grup de senyals establits pel Reglament General de Circulació que seran aplicables a este traçat amb les corresponents connexions amb altres vies i infraestructures. D altra banda, es disposarà una senyalització específica i uniforme perquè el caminant, genet o ciclista puga transitar per este camí amb facilitat. En este bloc cal distingir la col·locació de dos elements principals: - Plafons informatius, explicatius, indicatius etc. S ubicaran al llarg del recorregut amb informació de cada etapa, centres d interpretació, poblacions, instal·lacions, distàncies... -Mil·liaris: cada milla romana (1.481 m) se senyalitzarà al llarg de la via amb un mil·liari de nova factura. So that users may find their way and move along the Via with the greatest of ease and safety, the corresponding signposting will be installed along the way. This has been divided into two groups. On the one hand, the group of signs established by the General Traffic Regulations that will be applicable to this roadway at corresponding connections with other roads and infrastructures. On the other hand, specific and uniform signposting will be installed so that the walker, horse rider or cyclist can travel along this roadway at ease. In this group, the placing of two main elements is worthy of particular mention: - Information, indication and explanatory panels, etc. These will be positioned along the route with information on each stage about information centres, towns, installations, distances... - Milestones: every Roman mile (1,481 m) will be signalled along the route with a reproduction milestone. 32 SECCIÓN TIPO SECCIÓ TIPUS SECTION TYPE SECCIÓN TIPO SECCIÓ TIPUS SECTION TYPE ESQUEMA ESQUEMA SCHEME Conservación de tramos en roca: se realizarán labores de desbroce y retirada de tierra vegetal. WORK SOLUTION A Conservació de trams en roca: es realitzaran labors de desbrossament i retirada de terra vegetal. Conservation of rock sections: The tasks of clearing and removing undergrowth will be undertaken. Vía en uso compatible con la recuperación: adecuación del camino en uso actualmente (por tratarse de camino, senda, vía pecuaria etc) mediante saneo de blandones o ampliación de la plataforma, según el caso. B Via en ús compatible amb la recuperació: adequació del camí en ús actualment (per tractar-se de camí, senda, camí ramader, etc.) per mitjà de sanejament de flonjalls o ampliació de la plataforma, segons el cas. SOLUCIÓN CONSTRUCTIVA SOLUCIÓ CONSTRUCTIVA 4,50 Roadway in use but compatible with recovery: preparation of the currently used roadway (whether road, path, bridleway, etc.) by repairing potholes or by raising the roadway, depending on each case. DETALLE A BORDILLO PIEDRA NATURAL 3 2 Restos de Vía Augusta sin uso actualmente para el tránsito: Se protegerán y conservarán los restos de la vía original mediante la disposición de un geotextil para separar los restos originales del relleno dispuesto en la actuación. Sobre el geotextil se construirá el firme con una capa de 20 cm de zahorra artifical dispuesta sobre un mínimo de 30 cm de suelo adecuado. C Restes de la Vía Augusta sense ús actualment per al trànsit: es protegiran i es conservaran les restes de la via original per mitjà de la disposició d un geotèxtil per a separar les restes originals del reblert disposat en l actuació. Sobre el geotèxtil es construirà el ferm amb una capa de 20 cm de tot-u artificial disposat sobre un mínim de 30 cm de sòl adequat. 30 cm SUELO ADECUADO 20 cm ZAHORRA ARTIFICIAL DETALLE A b c 2% 2% 1 3 2 GEOTEXTIL 1 1 1 RESTOS VIA ROMANA SIN PAVIMENTO 4,20 m DETALLE A BORDILLO PIEDRA NATURAL 10 cm PAVIMENTO LOSAS IRREGULARES 3 2 Remains of the Vía Augusta without current transitory use: the remains of the original roadway will be protected and conserved by incorporating a geotextile layer to separate the original remains from the in-fill used during the repair process. The road foundations will be laid on top of the geotextile, consisting of a 20 cm layer of crushed aggregate on at least 30cms of ballast. 30 cm SUELO ADECUADO 20 cm ZAHORRA ARTIFICIAL DETALLE A Restes de la Vía Augusta sense ús actualment de trams enllosats: es completarà el traçat amb una secció amb ferm pavimentat amb lloses. 1 1 1 1 RESTOS VIA ROMANA SIN PAVIMENTO GEOTEXTIL 4,20 m DETALLE A BORDILLO PIEDRA NATURAL 2 Remains of slabbed sections of the Vía Augusta with no current use: the roadway will be completed with a section of slab-paved surface. 2% 2 Restos de Vía Augusta sin uso actualmente de tramos enlosados: se completará el trazado con una sección con firme pavimentado con losas. D b c 2% 3 3 30 cm SUELO ADECUADO 20 cm ZAHORRA ARTIFICIAL DETALLE A Reconstrucción total de la vía: Reconstrucción de la vía por el trazado identificado o construcción de una vía anexa a la carretera o autovía de 3 m de ancho con un firme compuesto por 20 cm de zahorra artificial sobre un mínimo de 30 cm de suelo adecuado. E Reconstrucció total de la via: reconstrucció de la via pel traçat identificat o construcció d una via annexa a la carretera o autovia de 3 m d amplària amb un ferm compost per 20 cm de tot-u artificial sobre un mínim de 30 cm de sòl adequat. b c 2% 2% 1 3 2 1 1 1 4,20 m VÍA DE SERVICIO AUTOVÍA CERRAMIENTO DETALLE A DETALLE A 2% 3 3 3,00 VIA AUGUSTA VARIABLE Total reconstruction of the roadway: Reconstruction of the roadway along the identified path or construction of a new roadway next to the road or dual-carriageway of 3m in width and with foundations consisting of 20 cms of crushed aggregate on a minimum of 30 cms of ballast. 2 2% CUNETA 2 3,00 CUNETA VARIABLE VIA AUGUSTA DETALLE A BORDILLO PIEDRA NATURAL DETALLE A BORDILLO PIEDRA NATURAL CARRETERA / CAMINO 3 2 3 2 30 cm SUELO ADECUADO 30 cm SUELO ADECUADO 20 cm ZAHORRA ARTIFICIAL DETALLE A 20 cm ZAHORRA ARTIFICIAL 2% 3 2 3,00 CUNETA VARIABLE VIA AUGUSTA DETALLE A BORDILLO PIEDRA NATURAL 3 30 cm SUELO ADECUADO 20 cm ZAHORRA ARTIFICIAL 2 33 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana FASE III. IMPLANTACIÓN DE EQUIPAMIENTOS. Ejecución de las edificaciones vinculadas a uso y disfrute de la calzada, para asistencia a los usuarios, con las funciones de hospedaje, información, orientación, reposo, ocio, avituallamiento, etc. Los transeúntes podrán reposar o alojarse en albergues inspirados en las características de las mansiones romanas, edificios éstos de hospedaje oficial del mundo romano, que se emplazarán convenientemente en las áreas previstas de estación. FASE IV. PROMOCIÓN. Comprende el diseño y ejecución de la musealización, interpretación y difusión de los valores culturales, históricos y naturales de la vía romana. Incluye las siguientes acciones: • El diseño, fabricación y montaje de tres módulos de información para instalar en cada una de las áreas de servicio de la autopista AP-7. • Confección de folletos explicativos de las características de cada etapa, de su trazado, dificultad, duración, elementos de interés, etc. • Peanas con grabados de figuración de la actividad en la calzada y su significación histórica. • Visitas guiadas para colectivos. • Coordinación de actividades con otras regiones de España y Europa para su desarrollo en común. FASE III. IMPLANTACIÓ D EQUIPAMENTS. Execució de les edificacions vinculades a l ús i al gaudi de la calçada, per a assistència als usuaris, amb les funcions d hostalatge, informació, orientació, repòs, oci, avituallament, etc. Els transeünts podran reposar o allotjar en albergs inspirats en les mansions romanes, edificis estos d allotjament oficial del món romà. S emplaçaran convenientment en les àrees previstes d estació. FASE IV. PROMOCIÓ. Comprén el disseny i l execució de la museïtzació, la interpretació i la difusió dels valors culturals, històrics i naturals de la via romana. Inclou les accions següents: •El disseny, la fabricació i el muntatge de tres mòduls d informació per a instal·lar en cada una de les àrees de servici de l autopista AP-7. • Confecció de fullets explicatius de les característiques de cada etapa, del seu traçat, dificultat, duració, elements d interés, etc. • Peanyes amb gravats de figuració de l activitat en la calçada i la seua significació històrica. • Visites guiades per a col·lectius. • Coordinació d activitats amb altres regions d Espanya i d Europa per al seu desenvolupament en comú. STAGE III. INSTALLING FACILITIES. Execution of the buildings linked to the use and enjoyment of the roadway and for assisting users by providing shelter, information, rest, leisure, food, etc. These will be positioned conveniently in the areas foreseen as stations. STAGE IV. PROMOTION. This includes the design and execution of the museumization, interpretation and diffusion of the cultural, historical and natural values of the Roman road. It includes the following actions: • The design, manufacturing and mounting of three information modules to be installed in each service area of the AP-7 motorway. • Printing of leaflets explaining the characteristics of each stage, of its route, its difficulty, duration, items of interest, etc. • Stands with engravings showing activities on the roadway and explaining their historical significance. • Guided tours for groups. • Coordination of activities with other regions of Spain and Europe for its common development. 34 FASE V. CONSERVACIÓN Desde el momento mismo de la recuperación y puesta en servicio de la Vía Augusta, la Conselleria d Infraestructures i Transport, a través de la Direcció General d Obres Públiques, se hará cargo de la conservación y mantenimiento de la calzada, así como de la gestión de la explotación de los equipamientos e instalaciones ubicados en el camino. FASE V. CONSERVACIÓ Des del moment mateix de la recuperació i posada en servici de la Vía Augusta, la Conselleria d Infraestructures i Transport, a través de la Direcció General d Obres Públiques, es farà càrrec de la conservació i del manteniment de la calçada, així com de la gestió de l explotació dels equipaments i de les instal·lacions ubicats en el camí. STAGE V. CONSERVATION From the moment that the Vía Augusta is recuperated and put into service, the Regional Ministry of Infrastructures and Transport, through the Public Works Department, will be responsible for the conservation and maintenance of the roadway, as well as the management of the exploitation of the facilities and installations located along the way. La principal fuente de financiación para la recuperación de la Vía Augusta procederá de una partida con cargo al 1% de los presupuestos de los contratos de obra pública de la Conselleria d Infraestructures i Transport. La principal font de finançament per a la recuperació de la Vía Augusta procedirà d una partida a càrrec de l 1% dels pressupostos dels contractes d obra pública de la Conselleria d Infraestructures i Transport. The main source of financing for recuperating the Vía Augusta will come from a 1% charge on the budgets for public works contracts of the Regional Ministry of Infrastructures and Transport. Mansio /Fluvio Frigido/ conservada en Aidussina (Slovenia). Le strade romane della Venetia e dell Histria. Luciano Bosio. Editorial Programma.1991. Mansio /Fluvio Frígid/ conservada a Aidussina (Eslovènia). Le strade romane della Venetia e dell Histria. Luciano Bosio. Editorial Programma.1991. Recreación de una mansio Romana. Recreació d una mansio Romana. Mansio /Fluvio Frigido/ (Roman inn) preserved in Aidussine (Slovenia). Le strade romane della Venetia e dell Histria. Editorial Programma.1991. Reconstruction of a Roman mansio (inn). 35 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana Las vías romanas en Alicante Les vies romanes a Alacant Roman roads in Alicante Lucentum. Foto MARQ. Lucentum. Foto MARQ. Lucentum. Photo MARQ. 36 E L TRAZADO DE LA VÍA AUGUSTA EN ALICANTE Polibio (s. II a.C.) refiere que, antes de la llegada de los romanos, un itinerario comunicaba las Columnas de Hércules con los Pirineos, pasando por Carthago Nova, pero serían ellos quienes midieran esta vía y la señalaran mediante miliarios. A esta red caminera previa a la conquista romana podrían pertenecer los restos viarios hallados en Villajoyosa, el Cerro de las Balsas (Alicante), el Ferriol (Elche) y la Sierra del Molar (San Fulgencio). El ramal de la Vía Augusta que atravesaba la actual provincia de Alicante está escasamente documentado. Desde Ad Turres, en las proximidades de Fuente la Higuera (Valencia), se dirigía por el Valle del Vinalopó a Karthagine Spartaria (Cartagena, Murcia), enlazando con Castulo. El trayecto discurría por una estación cercana a Elo (El Monastil, Elda), Ilici (La Alcudia, Elche) y Thiar (Convento de San Ginés, Campoamor). Las ciudades costeras de Dianium, Allon y Lucentum también estaban comunicadas con las vías principales. A lo largo de los caminos se concentran las ciudades y el poblamiento rural, las villae, unidades de explotación agraria con una sofisticada y elegante parte residencial. E EL TRAÇAT DE LA VÍA AUGUSTA A ALACANT Polibi (s. II a.C.) va esmentar que, abans de l arribada dels romans, un itinerari comunicava les Columnes d Hèrcules amb els Pirineus, tot passant per Carthago Nova, ara bé van ser ells els qui mesuraren aquesta via i l assenyalaren per mitjà de mil•liars. A aquesta xarxa caminera, amb la conquesta romana prèvia, podrien pertànyer les restes viàries trobats a la Vila Joiosa, el Cerro de las Balsas (Alacant), el Ferriol (Elx) i la Sierra del Molar (San Fulgencio). El ramal de la Vía Augusta que creuaba l actual província d Alacant esta encara pou documentat. Des de Ad Turres (la Font de la Figuera), es dirigia pel Vinalopó fins a Karthagine Spartaria (Cartagena, Múrcia), enllaçant amb Castulo. El trajecte discorria per una estació pròxima a Elo (El Monastil, Elda), Ilici (La l Alcúdia, Elx) i Thiar (Convent de Sant Genís, Campoamor). Les ciutats costaneres de Dianium, Allon i Lucentum també estaven comunicades amb les vies principals. Al llarg dels camins es concentren les ciutats i el poblament rural, les villae, unitats d explotació agrària, amb una part residencial sofisticada i elegant. T HE ROUTING OF THE VÍA AUGUSTA ROAD THROUGH ALICANTE Polibio (II century BC) states that before the arrival of the Romans, a road connected the columns of Hercules with the Pyrenees mountains, passing through New Carthage, but it was the Romans who measured and marked the way with mile-stones. The remains of roads found in Villajoyosa and El Cerro de las Balsas (Alicante), el Ferriol (Elche) and La Sierra de Molar (San Fulgencio) may have been part of a pre-Roman system of roads. The branch of the Vía Augusta that crosses the present-day province of Alicante is poorly documented. From Ad Turres, in the area of Fuente de la Higuera (Valencia), this fork followed the Vinalapo valley to Karthagine Spartaria (Cartagena, Murcia) rejoining the branch from Castulo. The Vinalapo valley leg of the via passed through a station near Elo (The Monastil, Elda), Ilici (La Alcudia, Elche) and Thiar (Convento de San Ginés, Campoamor). The coastal cities of Dianium, Allon and Lucentum were also connected to the main roads. Mapa de las vías romanas en la provincia de Alicante. Foto MARQ. Mapa de les vies romanes a la província d Alacant. Foto MARQ. Caminos ibéricos de El Ferriol, Elx (Foto F. Arasa) y La Vila Joiosa (Foto Vilamuseu). Camins ibers del Ferriol, Elx (Foto F. Arasa) i la Vila Joiosa (Foto Vilamuseu). Iberian roads in El Ferriol , Elx (Foto F. Arasa) and La Vila Joiosa (Photo Vilamuseu). Map of Roman roads in Alicante province . Photo MARQ. 37 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana La calzada entre Villena y La Font de la Figuera (Foto F. Arasa). La calçada entre Villena i la Font de la Figuera (Foto F. Arasa). The paved Roman road between Villena and Font de la Figuera (Photo F. Arasa). Frente del muro exterior de la Villa de Los Baños (Monforte del Cid). Foto J. R. Ortega. Front del mur exterior de la Vil•la dels Banys (Monforte del Cid). Foto J. R. Ortega. The front of an exterior wall of the Villa de los Baños in Monforte del Cid, Alicante. Photo J. R. Ortega. RESTOS E INDICIOS DE LA VÍA AUGUSTA EN ALICANTE RESTES I INDICIS DE LA VÍA AUGUSTA A ALACANT Al norte de Villena, se han localizado restos de la calzada que desde Ad Turres se dirigía al valle del Vinalopó, un tramo que conservaba la capa inferior de tierra y piedras (rudus), con una superficie de 5 80 metros de anchura. En término de Villena destacan los establecimientos rurales de Lomas de Pardina, Casas del Padre, Casa Nazario y la Villa de Santa Eulalia. Elo (El Monastil, Elda) está rodeada por un intenso poblamiento rural en cuyas proximidades se ubicaria la mansio Adello. Destacan los restos de Arco Sempere, Puente I y II, las Agualejas. La Villa Petraria (Petrer) y un fragmento de miliario de arenisca, descontextualizado, marcan el paso de la vía por esta localidad. Desde Elo, el camino se dirigiría a Aspis, que probablemente se situaría en las inmediaciones de el importante núcleo de ocupación ibérico y romano de Las Agualejas-el Campet, cerca del cual se ha localizado una extensa villa de los siglos I y II d.C.: la Villa de los Baños (Monforte del Cid). Que linda con la actual carretera de Aspe a Monforte, un posible eje de la centuriación romana de Aspis. Al nord de Villena, s han localitzat restes de la calçada que des d ad Turres es dirigia a la Vall del Vinalopó, un tram que conservava la capa inferior de terra i pedres (rudus), amb una superfície de 5,80 metres d amplària. En el terme de Villena destaquen els establiments rurals de Lomas de Pardina, Casas del Padre, Casa Nazario i la Villa de Santa Eulalia. Elo (El Monastil, Elda) està envoltat per un intens poblament rural en les proximitats del qual s hi devia ubicar la mansio Adello. Destaquen les restes d Arc Sempere, Pont I i II, les Agualejas. La Vil•la Petrària (Petrer) i un fragment de mil•liar de gres, descontextualitzat, que marquen el pas de la via per esta localitat. Des d Elo, el camí es dirigiria a Aspis, que probablement se situaria als voltants de l important nucli d ocupació iber i romà de les Agualejas-el Campet, prop del qual s ha localitzat una extensa vil•la dels segles I i II d.C.: la Vil•la dels Banys (Monforte del Cid). Que fita amb la carretera actual d Aspe a Monforte del Cid, un possible eix de la centuriació romana d Aspis. RUINS AND TRACES OF THE VÍA AUGUSTA IN ALICANTE North of Villena, ruins of the paved Roman road connecting Ad Turres and the valley of the Vinalopo river have been found. One section measured 5.80 meters in width and preserved the underlying layer of soil and stones (rudus), At its end in Villena, the rural establishments of Lomas de Pardina, Casas del Padre, Casa Nazario and la Villa de Santa Eulalia stand out. Elo (El Monastil, Elda) is surrounded by a concentrated rural settlement in whose proximity the Adello mansio (a resting place for travelers) was located. In particular, the ruins of the Sempere arc, Bridge I and II, the Agualejas, the villa Petraria (Petrer) and a fragment of a sandstone mile-stone mark the passage of the Roman road through this community. From Elo, the road heads toward Aspis, which was probably located in the area of the large Iberian and Roman community of Las Agualejas-el Campet, near which an extensive villa dating from the I and II century BC was located, called the villa de los baños (Monforte del Cid). that adjoins the current highway between Aspe and Monforte, possibly a transport link for the Roman centuriation of Aspis. 38 Por un trayecto aún debatido, la Vía se dirigiría a la colonia romana de Ilici, (La Alcudia, Elche), único municipio romano no costero de Alicante, donde se recuperó una placa de bronce con una relación del reparto de tierras de su entorno a colonos o beneficiarios procedentes de diversos territorios de Roma. Atravesando la Vega Baja del Segura, la Vía se dirige a Thiar, cuyo emplazamiento parece estar en el Convento de San Ginés (Campoamor) como indican varios miliarios y restos de calzada excavada en la roca aparecidos en los alrededores. Desde aquí, por el Pilar de la Horadada, se dirigiría a Karthagine Spartaria. Per un trajecte encara debatut, la Via es dirigiria a la colònia romana d ILICI, (l Alcúdia, Elx), únic municipi romà no costaner d Alacant, on es va recuperar una placa de bronze amb un llistat del repartiment de les terres del seu entorn a colons o beneficiaris procedents de diversos territoris de Roma. Travessant el Baix Segura, la Via es dirigix a Thiar, l emplaçament de la qual sembla estar en el Convent de Sant Genís (Campoamor) com indiquen diverses pedres mil•liars i restes de calçada excavada en la roca apareguts en la contornada. Des d ací, per Pilar de la Horadada, es dirigiria cap a Karthagine Spartaria. The exact location of the road section is under debate, but the via next headed to the Roman colony of Ilici (La Acudia, Elche), the only non-coastal Roman municipality in Alicante. Here a bronze plaque was discovered that contained a description of the division of lands in the area to colonists and beneficiaries proceeding from various Roman territories. Crossing the Vega Baja del Segura region in Alicante, the via makes toward Thiar, which appears to be located at the present day San Ginés Convent (Campoamor), as indicated by various mile-stones and ruins where the road carved into the rock in this area. Next, the via runs through the town of Pilar de la Horadada and moves on to Karthagine Spartaria (new Carthage). Posible tramo de calzada excavada en la roca en el Puerto del Soldado (Pilar de la Horadada). Foto F. Arasa. Possible tram de calçada excavada en la roca en el Puerto del Soldado (Pilar de la Horadada). Foto F. Arasa. Possible section of the via carved into rock at the Puerto del Soldado (Soldier s pass) at Pilar de la Horadada. Photo F. Arasa. Fragmento de fuste de un miliario (Foto MARQ) y otro con la base y arranque del fuste del Convento de San Ginés, Campoamor (Foto F. Arasa). Fragment de fust d un mil•liar (Foto MARQ) i un altre amb la base i arrancada del fust del Convent de Sant Genís, Campoamor (Foto F. Arasa). Fragment of a mile-stone (Photo MARQ) and a second one with the base and beginning of its shaft from San Ginés Convent, Campoamor (Photo F. Arasa). 39 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana Río Gorgos: roca tallada (Foto J. S. Costa) y sillares del puente romano (Foto J. A. Gisbert). Riu Gorgos: roca tallada (Foto J. S. Costa) i carreus del pont romà (Foto J. A. Gisbert). Gorgos river: carved rock (Photo J. S. Costa and ashlars from the Roman bridge (Photo J. A. Gisbert). RESTOS E INDICIOS LA VÍA DE LA COSTA EN ALICANTE RESTES I INDICIS LA VIA DE LA COSTA A ALACANT Los itinerarios más tardíos citan ramales hacia los municipios costeros. Una calzada conduciría de Sucro a la ciudad de Dianium. Otro ramal iría de Elo al municipio latino de Lucentum y, por Leones, hasta el municipio de Allon, enlazando después con el ramal de la Vía Augusta en Ilici. No se sabe si una calzada uniría ambos trayectos por la costa, donde adquieren gran importancia las villae marítimas, algunas de porte palacial y con viveros de peces excavados en la roca: las villas de l Almadraba (els Poblets) y del Arenal (Jávea), o las villae dels Banyets de la Reina (Calpe), El Albir (Alfàs del Pí), La Illeta dels Banyets (Campello) o la villa de Cañada de Praes (Pilar de la Horadada). Al sur de Dianium, destacado puerto romano que ya fuera base naval de Sertorio, sobre el río Gorgos, se hallaron los únicos restos -los estribos laterales y gran cantidad de sillares de piedra diseminados río abajode puente romano en la provincia de Alicante. Los romanos enterraban a sus muertos al borde de los caminos. En el municipio latino de La Villajoyosa / Allon? destaca, en tierra y desde el mar, la Torre de Sant Josep, uno de los monumentos funerarios turriformes romanos mejor conservados de la Península Ibérica. Els itineraris més tardans esmenten ramals cap als municipis costaners. Una calçada devia conduir de Sucro a la ciutat estipendiària de Dianium. Un altre ramal devia anar d Elo al municipi llatí de Lucentum i, per Leones, fins al municipi d Allon, enllaçant després amb la Vía Augusta a Ilici. No se sap si una calçada uniria ambdós trajectes per la costa, on adquireixen gran importància les villae marítimes, algunes de port palatí i amb vivers de peixos excavats en la roca: les viles de l Almadrava (els Poblets) i de l Arenal (Xàbia), o les villae dels Banyets de la Reina (Calp), l Albir (l Alfàs del Pi) o la Illeta dels Banyets (el Campello). Al sud de Dianium, destacat port romà que ja fora base naval de Sertori, sobre el riu Gorgos, es van trobar les úniques restes -els estreps laterals i gran quantitat de carreus de pedra disseminats riu baix- de pont romà a la província d Alacant. Els romans soterraven els seus morts a la vora dels camins. En el municipi llatí de la Vila Joiosa/Allon? destaca, en terra i des del mar, la Torre de Sant Josep, un dels monuments funeraris turriformes romans millor conservats de la Península Ibèrica. RUINS AND TRACES OF THE COASTAL VIA IN ALICANTE The last routings of the Via show forks to coastal municipalities. A paved road connects Sucro to the municipality (municipium stipendarium) of Dianium. Another fork runs from Elo to the Latin rigths municipality of Lucentum and, through Leones, to the municipality of Allon, connecting afterword with the Vía Augusta fork in Ilici. It is not known if there was a paved coastal road connecting these two routes where there were some important sea-side villas, some of palatial appearance and with fish hatcheries carved into rocks: the villas of l Almadraba (els Poblets) and the Arenal (Jávea), or the villas of Banyets de la Reina (Calpe), El Albir (Alfàs del Pí), La Illeta dels Banyets (Campello) or the villa of Cañada de Praes (Pilar de la Horadada). The only known ruins of a Roman bridge in the province of Alicante was found on the Gorgos river, south of Dianium, the renowned Roman port that was Sertorius s naval base. The ruins include lateral buttresses and a large quantity of stone ashlars distributed downstream from the bridge site. Romans buried their dead beside alongside their roads. In the Latin municipality of La Villajoyosa (Allon?) the tower of Saint Joseph (Torre de Sant Josep) is prominent as viewed from either land or sea. It is one of the best-preserved tower-shaped Roman funeral monument on the Iberian peninsula. 40 EL TOSSAL DE MANISES, ANTIGUA LVCENTVM EL TOSSAL DE MANISES, ANTIGA LVCENTVM El Tossal de Manises (La Albufereta, Alicante) es el solar la ciudad romana de Lucentum, declarado Monumento Histórico-Artístico en 1961 y abierto al público como conjunto musealizado en 1998. En la actualidad se conserva íntegra toda su superficie urbana (alrededor de 25.000 m2), encorsetada por una muralla cuyo perímetro mide unos 600 metros. Destruida su primera fase urbana en torno al año 200 a. C., tras un largo período de abandono y dejadez a lo largo del siglo II a. C., se reedificarán sus murallas, que se reforzaron en el desarrollo de las Guerras Civiles de Roma en suelo hispano. Ya a partir del último tercio del siglo I a. C., a comienzos del gobierno de Augusto, se inicia una reestructuración de todo el viario urbano en torno a un primer foro municipal y la ciudad adquiere el rango de municipium (municipio), que le concede un gobierno autónomo con magistraturas e instituciones netamente romanas, siendo entonces cuando se atestigua histórica y epigráficamente el nombre de Lucentum. El Tossal de Manises (l Albufereta, Alacant) és el solar la ciutat romana de Lvcentvm, declarat Monument Historicoartístic el 1961 i obert al públic com a conjunt musealitzat el 1998. A hores d ara es conserva íntegrament la seua superfície urbana (al voltant de 25.000 m2), encotillada per una muralla el perímetre de la qual presenta unes mides de 600 metres. Destruïda la seua primera fase urbana entorn de l any 200 a.C., després d un llarg període d abandonament i deixadesa al llarg del segle II a. C., es reedificaran les seues muralles, que es van reforçar en el desenvolupament de les Guerres Civils de Roma en territori hispà. Ja a partir de l últim terç del segle I a. C., al començament del govern d August, s inicia una reestructuració de tot el viari urbà entorn d un primer fòrum municipal i la ciutat assoleix el rang de municipium (municipi), que li concedeix un govern autònom amb magistratures i institucions netament romanes, i és, llavors, quan es testifica històricament i epigràfica el nom de Lvcentvm. Lucentum, antebrazo de escultura de bronce del foro y su reconstrucción. MARQ. (Infografía J. Molina). rum and its reconstruction. MARQ. (Infografia J. Molina). Survey of Lucentum, bronze sculpture of a forearm from the forum Lvcentvm, avantbraç d escultura de bronze del fòrum i la seua reconstrucció. MARQ. (Computer design J. Molina). EL TOSSAL DE MANISES, ANTIGUA LVCENTVM The Tossal de Manises (La Albufereta, Alicante) site is located where the Roman city of Lucentum once was. It was declared a National Historic-Artistic Monument in 1961 and was opened to the public as a museum in 1998. At present, its entire 25.000 m2 urban area is encircled by a wall with a perimeter that is longer than 600 meters. After the destruction of the first urban phase of the city around 200 BC, and a long period of abandonment and neglect during the second century BC, its walls were rebuilt and reinforced during the period of Civil wars between Rome and Hispania. After the last third of the first century BC, at the beginning of Augusto s reign, the restructuring of the Roman road network is begun around the first municipal forum and the area is ranked as a municipium (municipality). This ranking is granted by an autonomous government with magistrates and institutions that are purely Roman, and corresponds to the time when the name Lucentum first appears historically and in epigraphs. 41 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana Reconstrucción de los viveros de pescado del establecimiento rural de La Illeta dels Banyets (Campello). MARQ. (Infografía J. Molina). Reconstrucció dels vivers de peix de l establiment rural de La Illeta dels Banyets (Campello). MARQ. (Infografia J. Molina). Reconstruction of the fish nurseries of the rural establishment at La Illeta dels Banyets (Campello). MARQ. (Computer design J. Molina). La ciudad, que a finales del siglo I a. C. y durante el siglo I d. C. experimenta un período de crecimiento, será un referente en los itinerarios imperiales. Su pujanza se traduce en la monumentalización del espacio urbano con la construcción del foro, dos termas públicas, una nueva puerta de acceso al enclave, el sistema de alcantarillado y, al menos un templo, llegando a rebasar los límites de las murallas. Esta pujanza económica y edilicia será un modelo de romanización que se evidencia en todo su ager inmediato, donde se ha documentado la existencia de varias decenas de villae, la necrópolis y el puerto, otro hito de comunicación por donde arribarán cerámicas y mercancías de diversos puntos del Mare Nostrum y ricos mármoles ornamentales de Italia, Turquía, Túnez o la isla de Quios para embellecer algunas de las nuevas construcciones. Pero a finales del siglo I d. C. comienzan a evidenciarse signos de decadencia de la ciudad, en favor seguramente de la pujanza de Ilici, iniciándose un período que culminará con el abandono definitivo y desaparición de la ciudad romana en el siglo III d. C. La ciutat, que a les acaballes del segle I a. C. i durant el segle I d. C. experimenta un període de creixement, arribarà a ser un referent en els itineraris imperials. La seua puixança es tradueix en la monumentalización de l espai urbà amb la construcció del fòrum, dos termes públiques, una nova porta d accés a l enclavament, el sistema de clavegueram i, almenys un temple, arribant a sobrepassar els límits de les muralles. Aquest creixement econòmic i edilícia serà un model de romanització que s evidencia en tot el seu ager immediat, on s ha documentat l existència de diverses desenes de villae, la necròpolis i el port, una altra fita de comunicació per on arribaran ceràmiques i mercaderies de diversos punts del Mare Nostrum i marbres ornamentals rics d Itàlia, Turquia, Tuníssia o l illa de Quios per embellir algunes de les noves construccions. Però a les acaballes del segle I d. C. comencen a evidenciar-se signes de decadència de la ciutat, en favor segurament de la puixança d Ilici, i s inicia un període que culminarà amb l abandó definitiu i desaparició de la ciutat romana en el segle III d. C. The city undergoes a period of growth at the end of the first century BC and during the first century AD that will become an example of excellent imperial Roman planning. The strength of this plan becomes the basis for a monumental expansion of the urban space with the construction of a forum, two thermal baths, a sewer system, a new city gate to the enclave and at least one temple that extends past the limit set by the city walls. This economic and construction boom will be a model for the Romanization in the immediate area, where the existence of dozens of villae, a cemetery, and a port is evidenced. The port is another milestone in communication where ceramics and merchandise are transported from diverse parts of the Mare Nostrum and rich ornamental marbles from Italy, Turkey, Tunisia or the island of Chios arrive to decorate some of the new buildings. But at the end of the first century AD signs of decay become evident in Lucentum as the economic boom transfers to the city of Ilici, beginning a period of decline that will culminate with the final abandonment of Lucentum and its disappearance in the third century AD. 42 43 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana BIBLIOGRAFÍA SOBRE ALICANTE BIBLIOGRAFIA SOBRE ALACANT ABAD CASAL, L. (2011): La Torre de Sant Josep . La Vila Joiosa. Arqueologia i Museu. Museos Municipales en el MARQ: 198213. MARQ-Diputación Provincial de Alicante. MOROTE BARBERÁ, J. G. (1979): El trazado de la Via Augusta desde Tarracone a Carthagine Spartaria. Una aproximación a su estudio . SAGVNTVM (P.L.A.V.), 14:139-160. ABAD, L. y SALA, F. (2001): Poblamiento ibérico en el Bajo Segura. El Oral (II) y la Escuera. Real Academia de la Historia. Madrid. MOROTE BARBERÁ, J. G. (2002): La Via Augusta y otras calzadas en la Comunidad Valenciana. Real Academia de Cultura Valenciana. Sección de Prehistoria y Arqueología. Serie Arqueológica Núm. 19. ARASA i GIL, F. (2006): Dos nous mil•liaris de la via Augusta a Petrer i El Pilar de la Horadada (Alacant) . SAGVNTVM (P.L.A.V.), 38:163-171. ARASA i GIL, F. (2007): Topografia de les restes de camins conservades a la partida de Ferriol d Elx (El Baix Vinalopó) . SAGVNTVM (P.L.A.V.), 39:165-166. ARASA i GIL, F. (2008/2009): La Vía Augusta en el País Valenciano . Anas, 21-22: 341-381. ARASA i GIL, F. (2009): Els camins antics de la partida de Ferriol d Elx (El Baix Vinalopó) . LVCENTVM, XVIII: 75-90. ARASA, F. y PÉREZ, G. (2005): Intervencions en la Via Augusta a La Font de la Figuera (València) i Villena (Alacant) . SAGVNTVM (P.L.A.V.), 37:199-207. CALVO CIRIA, M. J. (1999): Dioses de los caminos en el mundo antiguo . Revista de Arqueología, Año nº 20, Nº 220: 20-31. GISBERT SANTONJA, J. A. (1993): Descobrir un Pont Romá en el Riu Gorgos, Denia. Un crit a l entorn de la xarxa viaria del territorium de Dianum. Informe inédito. GISBERT SANTONJA, J. A. (2003): El territorio de Dianivm -Denia- en el Alto Imperio. La Marina Alta: la producción agrícola y poblamiento . CANELOBRE: Revista del Instituto alicantino de cultura Juan Gil-Albert , Nº 48: 121-143. GRAU MIRA, I. (2000): Continuidad y cambio en la trama urbana del Conventus Carthaginensis durante el proceso de romanización . Anales de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Murcia, 16: 33-5. 44 REFERENCES ON ALICANTE MOROTE, J. G. y APARICIO, J. (2000): Un nuevo miliario en el trazado de la Vía Augusta y la revisión del tramo Dertosa-Sucronem-Ilici . ARSE, 34: 45-55. OLCINA DOMÈNECH, M.H. (Ed.) (2009): Lucentum, Tossal de Manises. Arqueología e Historia. MARQ-Diputación Provincial de Alicante. OLCINA DOMÈNECH, M.H. (2011): Un paisaje milenario. Parcelación agraria y colonos en Ilici. Revista Al Voltant d una peça, Nº1. Mayo-Septiembre de 2011. MARQ-Diputación Provincial de Alicante. RUIZ, D. y MARCOS, A. (2011): Épocas Orientalizante e Ibérica en Villajoyosa . La Vila Joiosa. Arqueologia i Museu. Museos Municipales en el MARQ: 100-118. MARQ-Diputación Provincial de Alicante.